Obre el menú principal

Canvis

Les inclinacions literàries de Francesco es manifestaren ja des de molt jove en l'estudi dels clàssics i en composicions poètiques ocasionals. Malgrat tot, després dels seus estudis gramaticals amb el mestre [[Convenevole da Prato]], fou enviat pel seu pare primer a [[Montpeller]] i, posteriorment, amb el seu germà petit Gherardo a [[Bolonya]] per estudiar [[Dret Civil]].
 
Mort el pare, poc després del seu retorn a [[Provença]], el dia [[6 d'abril]] de [[1327]], a l'església de [[Santa Clara (santoral)|Santa Clara]] d'Avinyó, Petrarca va trobar [[Laura de Noves|Laura]], de la qual es va enamorar. Va ser un amor autèntic amb una dona real, com insisteix el poeta en les seves confessions autobiogràfiques (?) Fins avui, ''Laura'' és un personatge impossible d'identificar; ni tan sols es pot saber si va existir realment o si aquest era el seu nom. En tot cas, [[Simone Martini]], pintor de l'[[Pintura del Trecento# L'escola senesa|escola senesa]] i amic de Petrarca, sembla que en va fer un [[Pintura Gòtica Internacional|retrat]] que malauradament s'ha perdut.
 
Cap al [[1330]], esgotat el modest patrimoni que havia heretat, Petrarca s'inicia en la carrera eclesiàstica, prenent els [[ordes menors]] i obligant-se a observar el [[celibat]] i a fer missa. Un antic company d'estudis el va fer entrar com a capellà al servei de la família del cardenal [[Giovanni Colonna]]. Per complimentar encàrrecs d'aquesta il·lustre i noble família romana, va realitzar en aquells anys nombrosos viatges per [[Europa]]: va anar a [[París]], [[Gant]], [[Lieja]], on descobrí dues obres de [[Ciceró]], i també a [[Aquisgrà]], [[Colònia (ciutat)|Colònia]] i [[Lió]].
52.701

modificacions