El 711 fou el primer lloc ocupat pels musulmans; va restar sent només un llogaret de pescadors fins que el segle X es va fortificar i el 960 els omeies van construir una fortalesa al lloc. A l'enfonsament del califat a l'inici del segle XI, va formar part de la [[Taifa d'Algesires]] (1031) i el 1057 va passar als [[abbàdides]] de 1057. A partir de 1085 les tropes cristianes d'[[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]] amenaçaven les fronteres del [[Regne de Sevilla]] i el rei va demanar ajut als [[almoràvits]] que es van fer fort a Algesires i Tarifa i després van conquerir l'[[Àndalus]]. El 1147 els almohades es van establir a Tarifa. El 1231 va tornar a dependre de la segona [[Taifa d'Algesires]] i després va passar a Granada. El rei va demanar ajuts als benimerins i els va cedir a canvi Tarifa i Algesires (1273).
El [[21 de setembre]] de [[1292]], amb el suport de l'estol de deu galeres catalanes comandades per [[Berenguer de Montoliu]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiuru |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Xubiburu|títol=Història de Catalunya |Volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?id=RuRpE4cN-loC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=berenguer+de+montoliu+1292&source=bl&ots=AIyktBLHcd&sig=3SoIK3AH1D5LGoCExJAnRnEs1OY&hl=ca&sa=X&ei=N4hzVPWoD4b5aoaPgpgE&ved=0CCcQ6AEwAg#v=onepage&q=berenguer%20de%20montoliu%201292&f=false |llengua= |editorial=Editorial Alpha |data=1934 |pàgines=404 |isbn=}}</ref> [[Setge de Tarifa (1292)|fou conquerida]] als [[benimerins]] després d'un setge pel rei [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] significant el trencament del pacte amb [[Muhàmmad II al-Faqih]] en no cedir la plaça al regne nassirita.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rábade Obradó |nom=María del Pilar |cognom2=Ramírez Vaquero |nom2=Eloísa |cognom3=Utrilla Utrilla |nom3=Juan F. |títol=La dinámica política |url=http://books.google.escat/books?id=Ivqa_OgIIIEC&pg=PA131&dq=1292+tarifa&hl=ca&sa=X&ei=yiaSUpLxOuqw0QW-1YFI&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=1292%20tarifa&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2005 |pàgines=131 |isbn=8470904337}}</ref> Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins [[Setge de Tarifa (1294)|es van presentar a la ciutat]] i la van assetjar; el fill de Pérez fou capturat i van oferir alliberar-lo a canvi de la rendició; però la llegenda diu que el defensor es va negar i va llençar el seu propi punyal per ser utilitzat per matar al seu fill. El setge va fracassar i va restar cristiana. El 1340 fou assetjada pels musulmans quan la governava Juan Benavides. Tarifa va resistir del [[23 de setembre]] fins al [[29 d'octubre]], quan l'arribada de reforços cristians van imposar l'aixecament del bloqueig; l'endemà es va lliurar la [[batalla del Salado]] a la vora del riu Salado.
