Cereal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 32:
L''''arròs''' és una [[planta]] herbàcia i semiaquàtica del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Oryza]]''. El seu gra és un dels principals [[aliment]]s de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial. L'arròs pròpiament dit té el nom científic d{{'}}''[[Oryza sativa]]''<ref>{{format ref}} http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env</ref> mentre l'[[arròs africà]] es diu ''[[Oryza glaberrima]]''.
Es tracta d'un [[cereal]] considerat com [[aliment bàsic]] en moltes cultures culinàries (en especial la [[Gastronomia d'Àsia|cuina asiàtica]]), així com en algunes parts d'[[Amèrica Llatina]].<ref name="Cambridge">{{cita libro|apellidos= Kiple|nombre= Kenneth F|coauthor = Kriemhild Conee Ornelas|título= Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils|editorial= Cambridge University Press:, Cambridge (Anglaterra)|fecha= 2000|páginas= 375-379}}</ref> El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, després del [[blat de moro]].<ref name="prodstat">{{citar web|url=http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx|títol=ProdSTAT|obra=FAOSTAT|consulta=07-04-2009}}</ref> A causa del fet que el blat de moro és produït per molts altres fins que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per l'[[alimentació humana]], i que contribueix de forma molt eficaç a l'[[caloria|
Es dediquen moltes [[hectàrea|hectàrees]] de cultiu per l'arròs al món. Se sap que el 95% del cultiu d'aquest cereal s'estén entre els [[paral·lel]]s 53
===Blat ===
Línia 64:
L''''ordi''' (''Hordeum vulgare'') és una planta [[Herba|herbàcia]] anual de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Poàcia|poàcies]] que es caracteritza per [[Espiga (inflorescència)|espigues]] amb llargues arestes. És un [[cereal]] de gran importància tant per als animals com per als humans. En la classificació del 2007 de conreus de cereals al món, l'ordi va ser el quart, tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com d'àrea de cultiu<ref name="faostat"/>
El cultiu és força estès (566.000 km² el 2007)<ref name="faostat"/> i, donades les seves característiques, el conreu a [[Europa]] arriba als 70
Els [[beduí|beduïns]] dels [[desert]]s i semideserts acostumaven a sembrar ordi després d'una pluja important i feien una petita collita uns tres mesos després encara que no tornés a ploure.
Línia 84:
El '''sègol''' o '''sègle''' (''Secale cereale'') és una planta herbàcia anual, [[monocotiledònia]] de la família de les [[gramínies]] de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
A diferència de l'[[ordi]] i el [[blat]], que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originària del sud-oest [[Àsia|asiàtic]], a la regió [[càspia]].
El sègol pot [[germinar]] fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'[[Europa]]. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de [[muntanya]].<ref name="GEC">{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0141567|títol=Sègol |consulta= 5 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> És un [[cereal]] que es cultiva per extreure'n el gra, com a [[planta farratgera]] i per aprofitar un fong que el parasita.
Línia 98:
=== Mill ===
{{Article principal|Mill}}
El '''mill''' (''Panicum miliaceum'') és una [[planta]] de la família ''[[Poaceae]]''. És una [[gramínia]] de 40 a 100 cm d'alçada.
És originària de l'[[Índia]] però molt cultivada a l'antiga [[Unió Soviètica]], la [[Xina]] i [[Àfrica occidental]], on forma part de la dieta bàsica. En altres llocs només s'aprofita per a alimentació animal, però igual que el [[fajol]] s'ha revitalitzat el consum en la moderna dietètica, ja que és un [[cereal]] sense [[gluten]].
Línia 105:
===Pseudocereals ===
Sota la denominació de Pseudocereals s'agrupen aquelles [[
|url=http://agglossary.uaex.edu/viewPGlossary1.asp#P |títol= Glossary of Agricultural Production, Programs and Policy |consulta= 2 de març de 2012 |editor=University of Arkansas Division of Agriculture|llengua=anglès}}</ref>
====Fajol====
Línia 123:
* Les poàcies es caracteritzen per la seva gran adaptabilitat a diversos ambients del [[sòl]] i climàtics.
* Per tractar-se sempre de plantes herbàcies
* Poden ser sembrades a la primavera si són macrotèrmiques (arròs, blat de moro, sorgo, [[tef]]) o a la tardor si són microtèrmiques (blat, ordi, civada, etc.)
==Rellevància dels cereals en la història de la humanitat ==
Línia 129:
Els cereals van ser, amb les [[lleguminoses]], les primeres famílies de plantes que es van conrear al [[neolític]]. Inicialment es plantaven les varietats salvatges, però amb la selecció es va produir la domesticació d'aquestes espècies, o sigui, la transformació en varietats domèstiques més profitoses, que en el cas dels cereals va conduir a plantes amb grans més grans (augmentant per tant la productivitat) i que no queien de l'espiga (facilitant-ne la recol·lecció).<ref name="fullola">{{citar llibre |cognom=Fullola |nom=Josep Mª |coautors=Jordi Nadal |títol=Introducción a la prehistoria |editorial=Fundació Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data=2005 |isbn=84-9788-153-2}}</ref>
Es considera que el conreu dels cereals ha permès el sorgiment de les grans civilitzacions, ja que aquests han estat objecte de
Els cereals, base sobre els que s'han construït les civilitzacions, han estat diversos. Pel que fa a l'[[Orient Mitjà]] i a [[Europa]] el [[blat]] ha tingut un paper predominant. En el cas de l'[[Extrem Orient]], allí on es donen les condicions humides necessàries per al conreu, l'[[arròs]], aquest s'ha escollit pel seu gran rendiment i sovint amb la possibilitat d'una doble collita durant el mateix any. Els pobles indoamericans van modificar plantes silvestres creant moltes varietats de [[dacsa]]. Finalment a l'Àfrica del [[Sahel africà|Sahel]] i subsahariana el conreu del [[mill]], una planta capaç d'aprofitar una curta temporada humida, va fer fortuna.
===Els cereals entre els íbers===
En l'alimentació dels [[iber]]s del nord (del País Valencià al Llenguadoc) els cereals representaven el 59% del consum de productes agrícoles vegetals,<ref>{{citar llibre |cognom=Sanmartí |nom=Joan |coautors=Joan Santacana |títol= Els ibers del nord |editorial=Rafael Dalmau editor |lloc=Barcelona |data=2005 |isbn=978-84-232-0691-9}}</ref> molt similar al 53% de la primera [[edat de ferro]]. Els ibers septentrionals cultivaven per ordre decreixent els cerals: [[blat dur]] (''[[Triticum durum]]''), [[escanda]] (''[[Triticum dicoccum]]''), [[Triticum compactum]] i l'[[espelta petita]] (''[[Triticum monococcum]]''), en total el 46% de les restes arqueològiques trobades eren
== Utilització ==
Línia 152:
** [[Farinetes]] o cremes: [[civada]] (''[[gruel]]'' o ''[[porridge]]'').
** Flocs: civada
** [[pasta|Pastes alimentàries]]
=== Alimentació animal ===
Una gran part de la producció mundial és destinada a l'alimentació dels animals de granja: en els països desenvolupats, el 56% del consum de cereals es fa servir per alimentar el bestiar, en canvi en els països en vies de desenvolupament aquesta xifra es redueix al 23
En l'alimentació animal pràticament es fan servir tots els tipus de cereals fins i tot el [[blat]] tradicionalment reservat al consum humà, sota diverses formes
* grans sencers.
* grans partits.
Línia 164:
=== Usos industrials ===
* Producció d'[[etanol|alcohol etílic]] i de [[beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]] per [[fermentació]] i [[destil·lació]]
* Derivats del [[midó]]: [[xarop]]s, [[dextrosa]], [[dextrina]], [[poliol]]s… extrets principalment de la [[dacsa]], i utilitzats en la indústria agroalimentària, la papereria, la farmàcia i altres.
* La [[palla]], utilitzada en la construcció tradicional i, recentment, en l'ecològica.
Línia 206:
|bgcolor="#ddddff"|[[Blat]]||1342||11,5||2,0||70,0||43,7||3,3||502||bgcolor="LightGreen"|173||0,48||bgcolor="LightGreen"|0,24||0,44||1,35||0,09||5,1
|}
Els grans dels cereals contenen generalment
* Molt de [[glúcid]]s, al voltant de 70
* [[proteïna]] (fins a un 15
* [[lípid]]s en baixa proporció (menys del 5
* [[sals minerals]].
El gra està envoltat per una cutícula essencialment feta de cel·lulosa.
Els cereals són principalment interessant
El consum d'arròs descorticat (arròs blanc) pot provocar una carència en vitamina B1 o tiamina, causa,
== Importància econòmica ==
| |||