Cereal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 32:
L''''arròs''' és una [[planta]] herbàcia i semiaquàtica del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Oryza]]''. El seu gra és un dels principals [[aliment]]s de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial. L'arròs pròpiament dit té el nom científic d{{'}}''[[Oryza sativa]]''<ref>{{format ref}} http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env</ref> mentre l'[[arròs africà]] es diu ''[[Oryza glaberrima]]''.
 
Es tracta d'un [[cereal]] considerat com [[aliment bàsic]] en moltes cultures culinàries (en especial la [[Gastronomia d'Àsia|cuina asiàtica]]), així com en algunes parts d'[[Amèrica Llatina]].<ref name="Cambridge">{{cita libro|apellidos= Kiple|nombre= Kenneth F|coauthor = Kriemhild Conee Ornelas|título= Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils|editorial= Cambridge University Press:, Cambridge (Anglaterra)|fecha= 2000|páginas= 375-379}}</ref> El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, després del [[blat de moro]].<ref name="prodstat">{{citar web|url=http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx|títol=ProdSTAT|obra=FAOSTAT|consulta=07-04-2009}}</ref> A causa del fet que el blat de moro és produït per molts altres fins que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per l'[[alimentació humana]], i que contribueix de forma molt eficaç a l'[[caloria|aportaportació calòriccalòrica]] de la [[nutrició|dieta]]. L'arròs és responsable de l'aportaportació calòriccalòrica d'una cinquena part de les [[caloria|calories]] consumides al món pels éssers humans.<ref>{{cita libro |autor= Smith, Bruce D. |título= The Emergence of Agriculture |edición= 1a |año= 1998 |editorial= W H Freeman & Co |ubicación= Nova York |idioma= anglès |isbn= 0716750554}}</ref> Des de l'any [[2008]] s'ha realitzat un [[racionament]] en alguns països a causa de la [[carestia d'arròs]].<ref>[http://www.bbc.co.uk/worldservice/news/2008/04/080411_rice_seq_wt_sl.shtml BBC World Service - News - Global rice shortage</ref> A països com [[Bangla Desh]] i [[Cambodja]] pot arribar a ser gairebé les tres quartes parts de l'alimentació de la població.
 
Es dediquen moltes [[hectàrea|hectàrees]] de cultiu per l'arròs al món. Se sap que el 95% del cultiu d'aquest cereal s'estén entre els [[paral·lel]]s 53º° de latitud nord fins a 35º° sud.<ref name="Cambridge" /> L'origen del cultiu és disputat entre els investigadors, es discuteix l'origen entre la [[Xina]] i l'[[Índia]].
 
===Blat ===
Línia 64:
L''''ordi''' (''Hordeum vulgare'') és una planta [[Herba|herbàcia]] anual de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Poàcia|poàcies]] que es caracteritza per [[Espiga (inflorescència)|espigues]] amb llargues arestes. És un [[cereal]] de gran importància tant per als animals com per als humans. En la classificació del 2007 de conreus de cereals al món, l'ordi va ser el quart, tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com d'àrea de cultiu<ref name="faostat"/>
 
El cultiu és força estès (566.000&nbsp;km² el 2007)<ref name="faostat"/> i, donades les seves característiques, el conreu a [[Europa]] arriba als 70º° de [[latitud]] Nord (a [[Rússia]] els 66º°), i a [[Amèrica]] els 64º°. Quant a l'[[altitud]], arriba fins als 1.800 m a [[Suïssa]] i als 3.000 m al [[Perú]], i és el cereal que millor s'adapta a les latituds més elevades.<ref name="infoagro"/> Quant a la temperatura, l'ordi germina a una temperatura mínima de 6 °C. Floreix als 16 °C i madura als 20 °C. Tolera molt bé les baixes temperatures i arriba a suportar els deu graus sota zero.<ref name="infoagro">{{citar web |url=http://www.infoagro.com/herbaceos/forrajes/cebada.htm |títol=EL CULTIVO DE LA CEBADA |consulta=4 març 2012 |obra= |editor=Infoagro Systems, S.L. |data= |llengua=castellà }}</ref>
 
Els [[beduí|beduïns]] dels [[desert]]s i semideserts acostumaven a sembrar ordi després d'una pluja important i feien una petita collita uns tres mesos després encara que no tornés a ploure.
Línia 84:
El '''sègol''' o '''sègle''' (''Secale cereale'') és una planta herbàcia anual, [[monocotiledònia]] de la família de les [[gramínies]] de 60 a 200&nbsp;cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
 
A diferència de l'[[ordi]] i el [[blat]], que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originària del sud-oest [[Àsia|asiàtic]], a la regió [[càspia]]. AEn l'any 3.0003000 a. de C.aC es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén per [[Europa]] durant el següent mil·lenni.<ref name="botanicavirtual">{{citar web |url=http://botanicavirtual.udl.es/fam/poacies/secale_agr.htm|títol=Secale cereale |consulta= 4 desembre de 2009 |autor= |data= |obra=botànica agrícola i forestal|editor= Universitat de Lleida i Universitat Politècnica de Catalunya|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>
 
El sègol pot [[germinar]] fins a -1&nbsp;°C i madurar a una temperatura inferior als 12&nbsp;°C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'[[Europa]]. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de [[muntanya]].<ref name="GEC">{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0141567|títol=Sègol |consulta= 5 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> És un [[cereal]] que es cultiva per extreure'n el gra, com a [[planta farratgera]] i per aprofitar un fong que el parasita.
Línia 98:
=== Mill ===
{{Article principal|Mill}}
El '''mill''' (''Panicum miliaceum'') és una [[planta]] de la família ''[[Poaceae]]''. És una [[gramínia]] de 40 a 100&nbsp;cm d'alçada. faFa unes inflorescències (en panícula) denses i penjants.
 
És originària de l'[[Índia]] però molt cultivada a l'antiga [[Unió Soviètica]], la [[Xina]] i [[Àfrica occidental]], on forma part de la dieta bàsica. En altres llocs només s'aprofita per a alimentació animal, però igual que el [[fajol]] s'ha revitalitzat el consum en la moderna dietètica, ja que és un [[cereal]] sense [[gluten]].
Línia 105:
 
===Pseudocereals ===
Sota la denominació de Pseudocereals s'agrupen aquelles [[plantes|planta|plantes]] no [[Poàcia|poàcies]] que són explotades de forma igual als cereals.<ref>{{citar web
|url=http://agglossary.uaex.edu/viewPGlossary1.asp#P |títol= Glossary of Agricultural Production, Programs and Policy |consulta= 2 de març de 2012 |editor=University of Arkansas Division of Agriculture|llengua=anglès}}</ref>
====Fajol====
Línia 123:
* Les poàcies es caracteritzen per la seva gran adaptabilitat a diversos ambients del [[sòl]] i climàtics.
* Per tractar-se sempre de plantes herbàcies
* Poden ser sembrades a la primavera si són macrotèrmiques (arròs, blat de moro, sorgo, [[tef]]) o a la tardor si són microtèrmiques (blat, ordi, civada, etc.)
 
==Rellevància dels cereals en la història de la humanitat ==
Línia 129:
Els cereals van ser, amb les [[lleguminoses]], les primeres famílies de plantes que es van conrear al [[neolític]]. Inicialment es plantaven les varietats salvatges, però amb la selecció es va produir la domesticació d'aquestes espècies, o sigui, la transformació en varietats domèstiques més profitoses, que en el cas dels cereals va conduir a plantes amb grans més grans (augmentant per tant la productivitat) i que no queien de l'espiga (facilitant-ne la recol·lecció).<ref name="fullola">{{citar llibre |cognom=Fullola |nom=Josep Mª |coautors=Jordi Nadal |títol=Introducción a la prehistoria |editorial=Fundació Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data=2005 |isbn=84-9788-153-2}}</ref>
 
Es considera que el conreu dels cereals ha permès el sorgiment de les grans civilitzacions, ja que aquests han estat objecte de la l'[[història de l'agricultura|agricultura]]. En efecte, pel fet de donar una nutrició regular i abundant als habitants deldels pobles, els cereals han permès l'organització de societats més denses i més complexes. Així tenint en compte que els rendiments dels cereals resulten elevats i la conservació és relativament fàcil, ha permès que es constituïssin els excedents que entre altres coses possibiliten el comerç.<ref>{{citar llibre |cognom=Diamond |nom=Jared |títol=De l'inégalité parmi les sociétés: essai sur l'homme et l'environnement dans l'histoire |editorial=Gallimard |lloc=Paris |data=2007 |isbn=9782070347506|llengua=francès}}</ref>
 
Els cereals, base sobre els que s'han construït les civilitzacions, han estat diversos. Pel que fa a l'[[Orient Mitjà]] i a [[Europa]] el [[blat]] ha tingut un paper predominant. En el cas de l'[[Extrem Orient]], allí on es donen les condicions humides necessàries per al conreu, l'[[arròs]], aquest s'ha escollit pel seu gran rendiment i sovint amb la possibilitat d'una doble collita durant el mateix any. Els pobles indoamericans van modificar plantes silvestres creant moltes varietats de [[dacsa]]. Finalment a l'Àfrica del [[Sahel africà|Sahel]] i subsahariana el conreu del [[mill]], una planta capaç d'aprofitar una curta temporada humida, va fer fortuna.
 
===Els cereals entre els íbers===
En l'alimentació dels [[iber]]s del nord (del País Valencià al Llenguadoc) els cereals representaven el 59% del consum de productes agrícoles vegetals,<ref>{{citar llibre |cognom=Sanmartí |nom=Joan |coautors=Joan Santacana |títol= Els ibers del nord |editorial=Rafael Dalmau editor |lloc=Barcelona |data=2005 |isbn=978-84-232-0691-9}}</ref> molt similar al 53% de la primera [[edat de ferro]]. Els ibers septentrionals cultivaven per ordre decreixent els cerals: [[blat dur]] (''[[Triticum durum]]''), [[escanda]] (''[[Triticum dicoccum]]''), [[Triticum compactum]] i l'[[espelta petita]] (''[[Triticum monococcum]]''), en total el 46% de les restes arqueològiques trobades eren especiesespècies de blat, l'[[ordi]] (''[[Hordeum vulgare]]'' de les varietats ''vulgare'' i ''nudum''), en total l'ordi representa segons l'arqueologia el 26% dels cereals. Altres cereals estan menys representats com el [[mill]] (''[[Panicum miliaceum]]'', 9% del total), el [[xereix]] (''[[Setaria italica]]'' amb també el 9%) i la [[civada]] (''[[Avena sativa]]'' amb el 4%.
 
== Utilització ==
Línia 152:
** [[Farinetes]] o cremes: [[civada]] (''[[gruel]]'' o ''[[porridge]]'').
** Flocs: civada
** [[pasta|Pastes alimentàries]] : blat dur, sègol, espelta, arròs, mill, fajol.
 
=== Alimentació animal ===
Una gran part de la producció mundial és destinada a l'alimentació dels animals de granja: en els països desenvolupats, el 56% del consum de cereals es fa servir per alimentar el bestiar, en canvi en els països en vies de desenvolupament aquesta xifra es redueix al 23 %.<ref> [[World Resources Institute]], Earth trends, Agriculture & food, Table data base, consultat el 17 de juny de 2008. Vegeu {{Citar web|url=http://earthtrends.wri.org/pdf_library/data_tables/agr1_2005.pdf|títol=Agriculture and Food|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20110722190131/http://earthtrends.wri.org/pdf_library/data_tables/agr1_2005.pdf|arxiudata=22 de juliol de 2011}}</ref> El 37% de la producció de cereals del món es destina a alimentar els animals de la ramaderia.<ref>{{citar llibre |cognom=Brown |nom=Lester |títol=Plan B 3.0: Mobilizing to Save Civilization |url=http://www.earth-policy.org/books/pb3/pb3_table_of_contents |editorial=Earth Policy Institute |lloc=Washington DC |data=2008 |isbn= 978-0-393-33087-8}}</ref>
En l'alimentació animal pràticament es fan servir tots els tipus de cereals fins i tot el [[blat]] tradicionalment reservat al consum humà, sota diverses formes :
* grans sencers.
* grans partits.
Línia 164:
 
=== Usos industrials ===
* Producció d'[[etanol|alcohol etílic]] i de [[beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]] per [[fermentació]] i [[destil·lació]] : [[aquavit]], [[cervesa]], [[Ginebra (licor)|ginebra]], [[sake]], [[vodka]], [[whisky]]…
* Derivats del [[midó]]: [[xarop]]s, [[dextrosa]], [[dextrina]], [[poliol]]s… extrets principalment de la [[dacsa]], i utilitzats en la indústria agroalimentària, la papereria, la farmàcia i altres.
* La [[palla]], utilitzada en la construcció tradicional i, recentment, en l'ecològica.
Línia 206:
|bgcolor="#ddddff"|[[Blat]]||1342||11,5||2,0||70,0||43,7||3,3||502||bgcolor="LightGreen"|173||0,48||bgcolor="LightGreen"|0,24||0,44||1,35||0,09||5,1
|}
Els grans dels cereals contenen generalment :
* Molt de [[glúcid]]s, al voltant de 70 % a 80 %, sota la forma de [[midó]] ;
* [[proteïna]] (fins a un 15 % en el blat dur) ;
* [[lípid]]s en baixa proporció (menys del 5 %), provinents del germen; del qual se'n pot extreure oli, en determinats cereals ;
* [[sals minerals]].
 
El gra està envoltat per una cutícula essencialment feta de cel·lulosa.
 
Els cereals són principalment interessant pelper seula aportseva energèticaportació energètica, sota la forma de sucres lents. També són una font de [[vitamina]] i de [[Fibra alimentària|fibra]]. Les seves proteïnes tenen manca de diversos [[aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]] com la [[lisina]] o el [[triptòfan]]. Alguns cereals contenen una proteïna particular el [[gluten]] que permet fer [[pa]]. i se'ls anomena cereals panificables: que són el [[blat]], l'[[espelta]] i el [[sègol]]).
 
El consum d'arròs descorticat (arròs blanc) pot provocar una carència en vitamina B1 o tiamina, causa, sinósi no hi ha complements alimentaris, el [[beri-beri]]. El consum excessiu de blat de moro, que no hagi seguit el procés de [[nixtamalització]], pot conduir a una carència en vitamina PP, causa de la [[pel·lagra]]. En certes persones predisposades el gluten pot provocar la malaltia celíaca, que produeix una atròfia de la mucosa intestinal.
 
== Importància econòmica ==