Mecànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desfer vandalisme |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 9:
Alguns [[Filosofia antiga|filòsofs]] [[Antiga Grècia|grecs]] de l'[[Edat antiga|antiguitat]], en particular [[Aristòtil]],<ref>"''[http://books.google.cat/books?id=vPT-JubW-7QC&pg=PA19&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false A history of mechanics]''". René Dugas (1988). p.19. ISBN 0486656322</ref> ja van introduir la idea de l'existència de principis abstractes que governaven la natura. Un desenvolupament posterior va ser fet per [[Hiparc de Nicea]].<ref name="mechanics">"[http://golem.ph.utexas.edu/category/2008/01/a_tiny_taste_of_the_history_of.html A Tiny Taste of the History of Mechanics]". The University of Texas at Austin.</ref>
Per una altra banda, alguns conceptes relacionats amb les [[Lleis de Newton|lleis de Newton del moviment]] van ser enunciats per alguns físics musulmans durant l'[[edat mitjana]]. Una versió inicial de la llei de la [[inèrcia]], coneguda com la primera llei de Newton, i el concepte de [[quantitat de moviment]], una part de la segona llei de Newton, van ser descrits per [[Alhazen]] ([[965]]–[[1040]])<ref>Abdus Salam (1984), "Islam and Science". C. H. Lai (1987), ''Ideals and Realities: Selected Essays of Abdus Salam'', 2a ed., World Scientific, Singapur, pàg. 179-213.</ref><ref>Seyyed Hossein Nasr, "The achievements of Ibn Sina in the field of science and his contributions to its philosophy", ''Islam & Science'', Desembre 2003.</ref> i [[Avicenna]] ([[980]] – [[1037]]).<ref name=Espinoza>Fernando Espinoza (2005). "An analysis of the historical development of ideas about motion and its implications for teaching", ''Physics Education'' '''40''' (2), pàg. 141.</ref><ref>Seyyed Hossein Nasr, "Islamic Conception Of Intellectual Life", Philip P. Wiener (ed.), ''Dictionary of the History of Ideas'', Vol. 2, pàg. 65, Charles Scribner's Sons, Nova York, 1973-1974.</ref> La proporcionalitat entre [[força]] i [[acceleració]], un principi important en mecànica clàssica, va ser postulat per primera vegada per [[Abu-l-Barakat]] ([[1077]]-[[1165]]),<ref>{{
▲ | title = Abu'l-Barakāt al-Baghdādī, Hibat Allah
|volum= 1
▲ | encyclopedia = Dictionary of Scientific Biography
▲ | pages = 26-28
▲ | publisher = Charles Scribner's Sons
▲ | location = Nova York
▲ | date = 1970
| isbn = 0684101149
}}
Linha 58 ⟶ 57:
És usada per descriure de forma més matemàtica la mecànica clàssica, formulada inicialment per Isaac Newton. De fet és un formalisme de la mecànica clàssica que es basa en una anàlisi variacional de l'equilibri energètic entre l'[[energia cinètica]] i l'[[energia potencial]].
* [[Mecànica lagrangiana]]. La formulació lagrangiana identifica el camí actual seguit pel moviment com una selecció del camí sobre el qual la [[integral temporal]] de l'energia cinètica és menor, assumint l'energia total constant i sense imposar condicions en el temps de trànsit.
* [[Mecànica hamiltoniana]]. La formulació hamiltoniana és més general; permet que l'energia depengui del temps. Identifica el camí seguit que sigui el que tingui menys [[Principi de mínima acció|acció]] (la integral sobre el camí de la diferència entre les energies cinètica i potencial) amb els temps de sortida i arribada constants.<ref name=Lanczos>{{ref-llibre |títol=The variational principles of mechanics |autor=Cornelius Lanczos |pàgines=Introduction, pp. xxi–xxix |edició=4a
===Mecànica aplicada===
| |||