Revisió del 22:22, 20 oct 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) ← Edició anterior		Revisió del 18:13, 27 gen 2015 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Així el text acompanyant apareix en català Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Hermann Blauf.jpg\|thumb\|right\|Dr. Hermann Blau]] El '''gas Blau''' (en alemany, ''Blaugas''), versió primitiva (1904), i precursor dels ''gasos liquats de petroli ([[GLP]])'' actuals, és un ''"[[gas combustible]] artificial"'' d'[[enllumenat]] similar al [[propà]] emprat avui dia. En contra del que el seu nom pugui donar a entendre (amb una mala interpretació per part d'alguns),<ref name="term">{{Termcat\|Gas blau}}</ref> no és blau sinó incolor, va ser anomenat així en honor al seu inventor, el químic alemany [[Hermann Blau]]<ref name="BonnerCurtis1908">{{ref-llibre\|autor=John Bonner\|coautors=George William Curtis & Henry Mills Alden \|títol=Harper's weekly\|url=http://books.google.escat/books?id=kLFCAQAAIAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CDMQ6AEwAQ\|consulta=3 May 2012\|any=1908\|editorial=Harper's Magazine Co.}}</ref><ref name="Chamber of Commerce journal of Maine">{{ref-llibre\|títol=Chamber of Commerce journal of Maine\|url=http://books.google.escat/books?id=HABQAAAAYAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CEsQ6AEwBg\|consulta=3 May 2012\|any=1913}}</ref> d'[[Augsburg]], qui el va sintetitzar per primera vegada l'any [[1904]]. Encara que amb uns percentatges diametralment oposats, la composició química del ''gas Blau'' era similar al [[gas d'aigua]] però a diferència d'aquell ([[gas d'aigua]]), '''no contenia [[monòxid de carboni]]'''. Un altre fet, també molt important, és que el ''gas Blau'' tenia major energia específica que cap altre [[gas de síntesi]] dels produïts en aquell moment. Línia 10: La primera planta de destil·lació es va construir als [[Estats Units]] el [[1912]], començant la distribució comercial el [[1920]]. L'èxit aconseguit va produir la seva ràpida introducció a [[Europa]], incloent [[França]], [[Bèlgica]], els [[Països Baixos]] i [[Alemanya]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] l'ús predominant va ser com a combustible per a vehicles, però després va començar la seva utilització domèstica i industrial. El gas blau es va fer famòs, però, com a combustible per als motors del [[LZ 127 Graf Zeppelin]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Petrescu \|nom=Florian Ion \|cognom2=Petrescu \|nom2=Relly Victoria \|títol=The Aviation History \|url=http://books.google.escat/books?id=yqSq6ve-ficC&dq=zeppelin+blaugas&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua=anglès \|editorial=Books on Demand \|data=2012 \|pàgines=59 \|isbn=3848230771}}</ref> Per a aquest ús tenia diversos avantatges sobre la [[gasolina]], ja que no era explosiu, i el seu pes en estat gasós era similar al de l'[[aire]] atmosfèric, així al cremar i reemplaçar el seu volum amb aire no s'afegia pes addicional al [[dirigible]], i s'evitava la necessitat d'ajustar les variables del vol.<ref> "Blue Gas & Hydrogen". [[Time (revista)\|TIME]] , 15 d'octubre de 1928</ref> El successor més modern d'aquest gas el [[GLP]] (de diferent composició i mètode d'obtenció) s'utilitza encara en els llocs on no arriba el [[gas natural]], ja sigui perquè la cobertura de distàncies importants o la baixa densitat de població fan antieconòmica la construcció de xarxes d'infraestructura. En aquests casos, per a ús domèstic o de petites indústries, s'utilitzen dipòsits autònoms de [[GLP]], alimentats periòdicament per camions cisterna.<ref>http://web.archive.org/web/20030612103806/http://www.shellgas .ch/site/page/9/lang/de (en alemany)</ref>

Gas Blau: diferència entre les revisions