Suïssa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: coordenades |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 188:
El 1798, els exèrcits de la [[Revolució Francesa]] conqueriren Suïssa i hi imposaren una nova constitució de caràcter centralista que abolia els cantons. El nou règim, conegut com la [[República Helvètica]], fou molt impopular; imposat per un exèrcit estranger i destruint segles de tradició, Suïssa es convertia en un Estat satèl·lit de [[França]]. Quan la guerra entre França i els seus rivals esclatà, els exèrcits rus i austríac envaïren Suïssa. El 1803, [[Napoleó]] organitzà una reunió amb els líders polítics suïssos principals a París. Com a resultat, se signà l'[[Acta de Mediació]], que restaurà l'autonomia suïssa i establia una confederació de 19 cantons. Des de llavors, la política suïssa s'ha caracteritzat per un balanç entre la tradició d'autonomia dels cantons i la necessitat d'un govern central.
A Suïssa se li va garantir la seva independència amb el [[Tractat de París (1814)|Tractat de París]] de [[1814]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bozeman |nom=Adda B. |títol=Regional Conflicts Around Geneva: An Inquiry Into the Origin, Nature, and Implications of the Neutralized Zone of Savoy and of the Customs-free Zones of Gex and Upper Savoy |url=http://books.google.
=== L'Estat federat ===
Línia 197:
Suïssa no fou envaïda en cap de les dues Guerres Mundials. El [[1920]] Suïssa s'uní a la [[Lliga de Nacions]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], els alemanys planejaren la invasió de Suïssa, però el país mai no fou atacat. Suïssa pogué romandre independent per mitjà de la dissuasió militar i algunes concessions econòmiques a [[Alemanya]]; altres esdeveniments durant la guerra retardaren la invasió. La premsa suïssa criticà vigorosament el [[Tercer Reich]]. Suïssa fou una base important per a l'[[espionatge]] de les dues bandes del conflicte i medià la comunicació entre elles.
Tot i així, el comerç fou aturat per ambdues bandes, els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial]] i les [[potències de l'Eix]]. La cooperació econòmica i el crèdit al [[Tercer Reich]] variaren, dependent de la percepció d'una possible invasió, i la facilitat d'aconseguir nous socis comercials. Les concessions arribaren a un punt màxim després que una connexió ferroviària amb [[França]] fos danyada el [[1942]]: Suïssa estava així completament envoltada per l'Eix. Durant la guerra, Suïssa rebé 300.000 refugiats, 104.000 dels quals eren tropes estrangeres i 60.000 escapaven de la persecució dels [[nazis]]; 27.000 eren [[jueus]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Halbrook |nom=Stephen P. |títol=Target Switzerland: Swiss Armed Neutrality in World War II |url=http://books.google.
Les dones reberen el dret a votar en el primer cantó suís el 1959, i a [[El sufragi femení a Suïssa|nivell federal]] el [[1971]], i després de molta resistència, en l'últim cantó, [[Appenzell Inner-Rhoden]] el 1990. [[Elisabeth Copp]] es convertí en la primera dona del Consell Federal Suís, i la primera presidenta fou elegida el 1998. El [[2002]], Suïssa es convertí en membre ple de les [[Nacions Unides]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Calvert |nom=Peter |títol=Treaties and Alliances of the World |url= |llengua=anglès |editorial=John Harper Publishing |data=2002 |pàgines=23 |isbn=0953627896}}</ref> Suïssa és membre fundador de l'[[Àrea Europea de Lliure Comerç]], però no pas de la [[Unió Europea]]. El 2005, Suïssa s'uní al [[Tractat de Schengen]].
| |||