Jansenisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que ni ha prou estar > que n'hi ha prou amb estar |
m Així el text acompanyant apareix en català |
||
Línia 11:
El llibre ''Agustinus'', sobre el que estava calcada la doctrina que després s'anomenà jansenista, es propagà després de la mort de Jansen, ràpidament per [[Comtat d'Holanda|Holanda]] i [[Regne de França|França]], apareixent després de poc temps, a [[París]], una nova edició amb l'aprovació dels doctors de la [[Sorbona]]; mentre, per altra banda, un decret del [[Sant Ofici]] de l'[[1 d'agost]] de [[1641]] la condemnava i prohibia la seva lectura, i l'any següent [[Urbà VII]] renovava la condemnació amb la seva butlla ''In eminenti''. La mesura presa pel Papa en benefici de la pau, al condemnar alguns d'altres llibres que impugnaven l'''Augustinus'', no fou part per conjurar aquella tempesta de controvèrsies que ja amagava i que dividí funestament als catòlics.
A Bèlgica, on l'arquebisbe de [[Malinas]] i la [[Universitat]] afavorien més aviat les noves idees, la controvèrsia durà deu anys; però on va tenir la seva major extensió fou a França, en la qual capital el jansenista [[Saint-Cyran]] (consulteu, Du Vergier) posà a contribució totes les relacions de què gaudia per a propagar a la vegada les doctrines de l'''Agustinus'' i els principis de la moral exagerada i del rigorisme que hauria de portar a totes les aberracions de [[Port-Royal]]. Pel que respecta a la Sorbona, encara que acceptà la butlla ''In eminenti'', alguns dels seus doctors continuaren recomanant les obres de Jansen, pel qual el síndic d'aquell centre, Cornet, desglossà cinc proposicions i les va sotmetre al judici de la Facultat, i aquesta va remetre l'assumpte a l'Assemblea general del clero el [[1650]].<ref>{{Ref-llibre | títol=Studies |volum=vol.9 |url=http://books.google.
El Papa accedí a la petició de la majoria, encara què, tenint en compte, en el possible, els desitjos de la minoria: s'anomenà una comissió composta de 5 cardenals i 13 consultors, els quals treballs d'investigació duraren dos anys, havent presidit el Papa l'última de les sessions.
| |||