Louisiana (Nova Espanya): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substitució de Viceroyalty_of_New_Spain_1800_(without_Philippines).png per Viceroyalty_of_the_New_Spain_1800_(without_Philippines).png.
m Així el text acompanyant apareix en català
Línia 74:
[[fitxer: New Orleans Cabildo.jpg|thumb|El "cabildo" de Nova Orleans era la seu del governador espanyol a Louisiana.]]
[[fitxer:StLouisStTilesSpanishFQ.jpg|thumb|Carrer "San Luis" a [[Nova Orleans]]]]
'''Louisiana''' fou una governació pertanyent a la [[Capitania General de Cuba]], en el [[Virregnat de Nova Espanya]] entre [[1764]] i [[1803]]. Aquest territori estava situat a l'oest del riu [[Mississippi]]. La seva principal ciutat era [[Nova Orleans]]. Aquest territori li va ser cedit a [[Espanya]] després del [[Tractat de París (1763)]] a canvi de la pèrdua de [[Les Florides]] (recuperada el [[1783]]) i va ser retornat a [[França]] el [[1800]] mitjançant el [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tercer Tractat de San Ildefons]]. Aquest territori de 50.000 habitants no natius<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hart |nom=Jonathan |títol=Empires and Colonies |url=http://books.google.escat/books?id=uAxTvr96oYkC&pg=PA149&dq=louissiana+new+spain+50000&hl=ca&sa=X&ei=CWLiUZPUG8H17AbqhIGIAg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=louissiana%20new%20spain%2050000&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2013 |pàgines=149 |isbn=0745673767}}</ref> va sumar 2.140.000 km ² al ja extensíssim [[Imperi espanyol]] que va arribar la seva cúspide territorial en aquesta època. A causa de l'enormitat del territori (més de quatre vegades la mida de la metròpoli) la presència espanyola i l'empremta que va deixar aquesta va ser escassa centrant-se principalment a Nova Orleans, seu de la governació.
 
== Història ==
Línia 86:
El [[1682]] aquesta regió passa a denominar [[Louisiana (Nova França)|Louisiana francesa]] (la ''Louisiane Française'') i és incorporada a Nova França com un districte administratiu. S'estén des del [[golf de Mèxic]] fins a l'actual frontera de [[Canadà]]. El [[1718]] es funda Nova Orleans que es convertirà en la ciutat més important del territori i la seva capital a [[1723]].
 
El [[1762]] amb la [[Guerra dels Set Anys]] acabant, [[Carles III d'Espanya]] demana al rei francès que a canvi del suport ofert per Espanya (suport que li va costar perdre les [[Les Florides]] entre 1763 i 1783) li lliuri Louisiana. Això s'estableix en el [[Tractat de Fontainebleau (1762)|Tractat de Fontainebleau]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodriguez |nom=Junius P. |títol=The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia |url=http://books.google.escat/books?id=Qs7GAwwdzyQC&pg=PA379&dq=Fontainebleau+1762&hl=ca&sa=X&ei=RXNUUuXxIojSsgaC1ICQDA&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=Fontainebleau%201762&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2002 |pàgines=379 |isbn=157607188X}}</ref> El [[1763]], pel [[Tractat de París (1763)|Tractat de París]] es cedeix a [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]] Les [[Florida (estat)|Florida]], per part d'Espanya, i [[Nova França]] per part de França, excepte Louisiana, que serà per a Espanya.
 
=== Colonització espanyola ===
El [[1764]] s'anuncia formalment l'adquisició de Louisiana per part d'Espanya. el [[1766]] [[Antonio de Ulloa]] comença a exercir el càrrec de primer governador espanyol de Louisiana. el [[1768]] es produeix una revolta ja que el governador no era del gust dels colons. [[Alejandro O'Reilly]], el segon governador, la sufoca i estableix la llei espanyola, i prohibeix l'esclavitud dels indígenes.
 
La figura més coneguda del període espanyol va ser [[Bernardo de Gálvez y Madrid]], nomenat governador de Louisiana, a qui va correspondre dictar la [[Guerra anglo-espanyola (1779-1783)|declaració de guerra]] d'Espanya contra la Gran Bretanya el [[8 de maig]] de [[1779]].<ref name="Gayarré1867">{{ref llibre|autor=Charles Gayarré|títol=History of Louisiana: The Spanish domination|url=http://books.google.cat/books?id=tXQOAAAAIAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false|any=1867 |editorial=Widdleton}}</ref> Derrotà els britànics a les [[Batalla de Baton Rouge (1779)|batalles de Baton Rouge]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Meyers |nom=Rose |títol=A History of Baton Rouge, 1699-1812 |url=http://books.google.escat/books?id=rvt8XrCzlwQC&pg=PA37&dq=Baton+Rouge+1779&hl=ca&sa=X&ei=-7BVUuqHGOmM7QbRwIHIBQ&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Baton%20Rouge%201779&f=false |llengua=anglès |editorial=LSU Press |data=1976 |pàgines=37 |isbn=0807124311}}</ref> [[Natchez]], [[Batalla de Mobile (1781)|Mobile]] i [[Batalla de Pensacola (1781)|Pensacola]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Black |nom=Jeremy |títol=Britain As A Military Power, 1688-1815 |url=http://books.google.escat/books?id=E5E2yDg4VekC&pg=PA182&dq=mobile+january+1781&hl=ca&sa=X&ei=eRBXUq-UFIrMhAfk74DQAg&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=mobile%20january%201781&f=false |llengua=anglès |editorial=Psychology Press |data=2002 |pàgines=182 |isbn=0203007611}}</ref> i va recobrar [[les Florides]] per a Espanya el [[1781]], reconeguda pel [[Tractat de París (1783)]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Renehan |nom=Edward |títol=The Treaty of Paris: The Precursor to a New Nation |url=http://books.google.escat/books?id=77SN_7zebb8C&pg=PA105&dq=treaty+Par%C3%ADs+1783&hl=ca&sa=X&ei=87k4UoqCIsWN7Ab-3IFY&ved=0CF8Q6AEwBg#v=onepage&q=treaty%20Par%C3%ADs%201783&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2007 |pàgines=105 |isbn=1438104308}}</ref> Té una estàtua al carrer Canal i la ciutat de [[Galveston (Texas)|Galveston]] es diu així en honor seu. El [[1788]] es fundava [[Nova Madrid]] a la vora del curs mitjà del Mississipí, en aquesta mateixa època es consolidava la immigració de cahoons (o ''cadiens'') refugiats des d'[[Acadia]].
 
D'altra banda les autoritats espanyoles van promoure importants exploracions que van inaugurar rutes comercials, les més cèlebres són la de Pere vial que va inaugurar (seguint en part els recorreguts de [[Francisco Vázquez de Coronado|Vázquez de Coronado]] dos segles abans) entre altres el [[Camí de Santa Fe]] comunicant a [[Santa Fe (Nou Mèxic)|Santa Fe del Yunque]] amb [[Saint Louis (Missouri)]] vinculant d'aquesta manera Nou Mèxic amb l'Alta Louisiana. Un altre important explorador espanyol va ser [[Manuel Lisa]] que partint des de Saint Louis es va dirigir al nord-oest cap a [[Montana]] inaugurant el Camí d'Oregon.
 
També durant la Guerra d'Independència Nord-americana, al recolzar Espanya als nord-americans contra els anglesos hi va haver una breu incorporació de territoris a l'est del riu Mississipí al nord de la Florida, a la zona llavors anomenada «Riscos Chicazas» els espanyols van fundar a [[1790]] el Fort de [[San Fernando de les Barrancas]] concretament en l'actual assentament de la ciutat de [[Memphis]], i bastant més al sud el [[Vicksburg (Mississippi)|Fort de Nogales]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoehling |nom=A. A. |títol=Vicksburg: 47 Days of Siege |url=http://books.google.escat/books?id=PjTwxTgsrQoC&pg=PA1&dq=Vicksburg+fort+nogales&hl=ca&sa=X&ei=ZaBaUsvKEajY7Abq4oDICQ&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=Vicksburg%20fort%20nogales&f=false |llengua=anglès |editorial=Stackpole Books |data=1991 |pàgines=1 |isbn=081172980X}}</ref> reclamant Espanya els territoris avui corresponents a [[Alabama]], [[Kentucky]], [[Mississippi]] i [[Tennessee]], encara que en haver transferit els anglesos durant el ja esmentat Tractat de París la zona a l'est del Mississipí als acabats sorgits Estats Units, Espanya es va veure forçada a retrocedir les seves reclamacions territorials al sud del paral·lel 32° N després del [[Tractat de San Lorenzo]] (1795).
 
Va ser durant el govern del reusenc [[Esteve Rodríguez i Miró]] quan es van produir els dos primers incendis catastròfics que van destruir la meitat de Nova Orleans. Rodríguez va aprovar ordenances per regular la construcció d'edificis i això va deixar l'estil espanyol en l'arquitectura de la ciutat, que va començar a comptar amb arcades, patis i fonts, de tot això en trobem notables avui en dia.