Cartago (municipi): diferència entre les revisions

Originàriament Cartago va ser una colònia [[fenícia]], fundada, segons [[Plini]], l'any [[813 aC]]<ref name=Hoyos>{{Ref-llibre |cognom=Hoyos |nom=Dexter |títol=Dexter Hoyos |url=http://books.google.escat/books?id=kzd_qX4pAD0C&pg=PA6&dq=foundation+carthage&hl=ca&sa=X&ei=zGpMT5CdDsaKhQfYqbz1Dw&ved=0CD8Q6AEwAQ#v=onepage&q=foundation%20carthage&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2010 |pàgines=p.6 |isbn=0415436451 }}</ref> per la llegendària [[Dido]] o Elisa, que havia fugit de [[Tir]]. La ciutat es va establir mitjançant la compra de territoris als nadius, pels quals es va pagar un tribut durant segles. Va col·laborar estretament amb la colònia fenícia d'[[Útica]], fundada 287 anys abans. Segons la llegenda, la seva creixent prosperitat va provocar l'atac de [[Hiarbes]], rei dels [[númides]], que va oferir a Dido, la fundadora i germana del rei [[Pigmalió (fill de Belos)|Pigmalió]] de [[Tir]], o bé casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.

La ciutat de Cartago va desenvolupar un gran Estat sota el seu poder. En els seus inicis, el territori cartaginès comprenia només la ciutat i una petita àrea d'uns 50 km². Al segle VI aC els cartaginesos van anar ocupant un territori entre 30.000 i 50.000 km², que va constituir la base de l'[[imperi cartaginès]] Partint d'aquesta àrea, que se sol denominar metropolitana, es van expandir per crear entre els segles V i III aC un imperi mercantil marítim, aprofitant les factories i ciutats existents fundades pels [[fenicis]], o establint altres noves, a [[Hispània]], [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Illa d'Eivissa]] i al [[nord d'Àfrica]], consolidant a més el seu poder sobre [[Numídia]] i [[Mauritània]]. En el seu apogeu va ser la primera potència econòmica i militar a la [[Mediterrània]] occidental. La República Cartaginesa es va enfrontar a la [[República Romana]] per l'hegemonia, [[Batalla de Cartago (149 a.C.)|sent derrotada el 149 aC]] en la [[Tercera Guerra Púnica]], el que va comportar la desaparició de l'estat cartaginès, la destrucció de la ciutat de Cartago i l'esclavatge dels supervivents.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tucker |nom=Spencer C. |títol=A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East: From the Ancient World to the Modern Middle East |url=http://books.google.escat/books?id=h5_tSnygvbIC&pg=PA107&dq=carthage+149+500000&hl=ca&sa=X&ei=bRIJUtrxHYiI7Ab74oDQAw&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=carthage%20149%20500000&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2009 |pàgines=107 |isbn=1851096728}}</ref>

Inicialment va ser governat per una oligarquia de riques famílies, en forma de monarquia als segles VI-IV aC coincidint amb la caiguda de [[Tir]] davant [[Babilònia]] l'any 580 aC Possiblement per cert buit de poder, es va consolidar un sistema de govern centrat en dues persones anomenats sufetes. Caracteritzat per la instauració de grans famílies encastellades en el poder per molt temps, a causa de les qualitats dels seus individus i les seves grans riqueses. El poder dels sufetes denominats reis per alguns escriptors grecs i llatins no era absolut, solien exercir de jutges i àrbitres, ja que existien altres institucions com el [[Senat]] amb el qual havien de compartir les seves decisions. El Senat va ser creat durant el [[segle V aC]] i la seva funció era assessorar els sufetes en qüestions de política i economia, però la seva organització ens és desconeguda. Segons Heeren, era molt nombrós i es dividia durant l'etapa monàrquica en l'Assemblea (simkletos), i el Consell privat, la Gerusía, compost dels notables de l'Assemblea. Segons [[Theodor Mommsen]], el govern havia pertangut primerament al Consell dels Ancians o Senat, compost,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mommsen |nom=Theodor |enllaçautor=Theodor Mommsen |títol=The history of Rome, tr. by W.P. Dickson. [With] Index |url=http://books.google.escat/books?id=5n8BAAAAQAAJ&pg=PA15&dq=carthage+council+ancients+mommsen&hl=ca&sa=X&ei=ey1NT4KnNcnKhAeykZUW&ved=0CD4Q6AEwAg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=Richard Bentley |data=1862 |pàgines=p.15 |isbn= }}</ref> com la Gerusía d'[[Esparta]], de dos reis que el poble designava en l'assemblea i de 24 gerusiastes probablement nomenats pels propis reis i amb caràcter anual. Es coneix l'existència de reis que van dirigir les tropes en les guerres de [[Sicília]] durant els segles VI i V aC pertanyents a la dinastia dels Magònides. En el 480 aC, després de la mort d'[[Amílcar I]], derrotat pels [[grecs]] en la Batalla de Himera, les grans famílies van perdre gran part del seu poder en mans del Senat, creant-se el Consell dels Cent per un moviment social que va donar lloc a un major control dels sufetes.