Diferència entre revisions de la pàgina «Hugonot»

1 byte afegit ,  fa 5 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/))
Les [[Guerres de Religió]] a França van començar amb la massacre a Vassy l'[[1 de març]] de [[1562]]. Els hugonots es van transformar en un moviment polític, després d'això. Els predicadors protestants van agrupar un potent exèrcit, sota el lideratge de l'almirall Gaspard de Coligny. [[Enric III de Navarra]] i la [[Casa de Borbó]] es van aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tenir 60 ciutats fortificades i va ser una amenaça seriosa per la corona catòlica i al poder de París.
 
Durant la [[Massacre del dia de Sant Bartomeu]] ([[24 d'agost]] de 1562), més de 70.000 hugonots van ser assassinats, entre ells el filòsof [[Petrus Ramus]] i els nobles Armand de Clermont de Piles o Saint-Jean-d'Angely. Es va signar l'amnistia el [[1573]], però l'any següent va començar una altra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de França, es va convertir al [[catolicisme]], i va proclamar l'[[Edicte de Nantes]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Knecht |nom=Robert J. |títol=The French Religious Wars 1562-1598 |url=http://books.google.escat/books?id=VZAzvAOz9uEC&pg=PA42&dq=nantes+1598&hl=ca&sa=X&ei=nx5fVLKYLdOraem-gaAO&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=nantes%201598&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2002 |pàgines=86 |isbn=1841763950}}</ref> el qual donava igualtat de drets als protestants i als catòlics, per bé que declarava el catolicisme com a religió oficial de l'estat i en protegia llurs interessos atès que prohibia la fundació de noves esglésies protestants en àrees controlades per catòlics.
 
== Exili ==
223.351

modificacions