Skanderbeg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 8:
Quan els hongaresos derrotaren els turcs el [[25 de desembre]] de [[1443]] a la batalla de Zlatica o Izladi, Skanderbeg i altres senyors albanesos traïren al soldà. Segons un relat, Skanderbeg va abandonar al beglerbegi Kasim al camp de batalla quan aquest fou derrotat a [[Nish]] el [[1443]] i es va dirigir a [[Croia]] o Krujë de la que es va apoderar el [[27 de novembre]] de l'any [[1443]] i l'endemà caigueren definitivament les forces del soldà que hi eren destinades. A finals del [[1443]] va abjurar de l'islam. L'[[1 de març]] de [[1444]], sota patronatge de Venècia, Skanderbeg fundà la Lliga de Lezhë ([[Lliga d'Alessio]]), una federació per a la defensa d'[[Albània]] contra els turcs de la que fou nomenat cap. El Papa el va reconèixer com a croat. Amb aquesta aliança, Skanderberg dugué a terme una reeixida guerra de 18 anys contra els otomans, els quals no aconseguiren instal·lar-se al nord i al centre d'[[Albània]]. Disposava d'uns dos mil soldats i podia reunir fins a un màxim de deu mil amb els dels altres senyors albanesos, cosa que el va obligar a fer una guerra de guerrilla, utilitzant com a bases algunes fortaleses disperses com Stelush, Petrella i la pròpia Croia, on hi havia guarnicions dels seus aliats estrangers, venecians i més tard catalans o napolitans.
 
Fins al [[1448]] els otomans no van considerar la revolta com seriosa i van evitar els combats; fins i tot el [[1447]] es va aliar a les forces otomanes locals per arrabassar [[Dagno]] als venecians, territori que també reclamava el sultà; a l'estiu del [[1448]] les forces otomanes van ocupar Svetigrad (Kodjadjik Hisari) i van avançar cap a Croia que fou assetjada. Skanderberg va renunciar a Dagno per tractat de [[4 d'octubre]] de [[1448]] i els turc van marxar cap a [[Sofia]] al saber la invasió de territori turc per part d'[[Hunyadi]]. El [[1449]] va intentar recuperar Svetigrad junt al cap Mois Dibra, però foren rebutjats. El [[1450]] Murad va retornar a assetjar Croia (estiu) però la fortalesa va resistir i Skanderberg, retirat a les muntanyes, va fer atacs contra els assetjants, i aquestes es van retirar al cap de quatre mesos i mig. Si bé el setge es va aixecar els otomans van mantenir un bloqueig de la zona i Skanderberg va oferir la cessió de Croia a [[Venècia]], però al no obtenir l'acord, va fer aliança amb el rei català de Nàpols, [[Alfons el Magnànim]], reconeixent la sobirania del rei ([[26 de març]] de [[1451]])<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia |volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA69&dq=Skanderbeg+alfons&hl=ca&sa=X&ei=NRQxVK7rPIfKPdqDgXA&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q=Skanderbeg%20alfons&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=69 |isbn=1598843370}}</ref><ref group="nota">A l'acord entre catalans i albanesos, Skanderberg s'anomena Jordi Castrioti, senyor de la ciutat de [[Croya]], i fa el tractat en nom propi i de "soi parenti, baruni in Albania" o sigui els seus parents barons a Albània, perquè hi havia llaços familiars entre Jordi i els caps de les demés famílies albaneses </ref> al que entregaria Croia<ref group="nota">forces napolitanes formades per petits destacaments entrenats en les armes de foc, van ocupar Croia el juny del [[1451]]</ref> rebent subsidis de 1500 ducats en espècie i li entregà terres del sud d'Itàlia per tal de millorar el finançament de la guerra.
 
Aquesta aliança va desagradar a Venècia que va pressionar a alguns caps albanesos els quals van tornar a l'aliança amb els otomans, com Pau Dukagin (Pavlo Dukagin) que s'havia revoltat el [[1449]]<ref group="nota">el març del [[1451]] els otomans li van retornar el seu ''timar'' o feu que li havia estat confiscat </ref> Mois Dibra, Jordi Balsha, i Hamza Castriota (nebot de Skanderbeg).