Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Després de 1555, la [[Pau d'Augsburg]] va esdevenir el document de legitimació legal que regula la coexistència dels luterans i catòlics en les terres alemanyes del Sacre Imperi Romà,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bettenson |nom=Henry |cognom2=Maunder |nom2=Chris |títol=Documents of the Christian Church |url=http://books.google.escat/books?id=S92eUtZzosgC&pg=PA228&dq=Peace+of+Augsburg+1555&hl=ca&sa=X&ei=eydeVKbwHcjpaNbSgtgD&ved=0CCgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Peace%20of%20Augsburg%201555&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2011 |pàgines=229 |isbn=0191501514}}</ref> i va servir per millorar moltes de les tensions entre els seguidors de la "vella fe" (el catolicisme) i els seguidors de [[Luter]], però tenia dos defectes fonamentals. En primer lloc, Ferran s'havia precipitat en l'article sobre ''Reservatum ecclesiasticum'' durant el debat, no s'havia sotmès a l'escrutini i debat con fou el cas de l'àmplia acceptació i suport del ''Cuius regi, eius religio''. En conseqüència, la seva redacció no cobria la totalitat o la majoria dels escenaris, fins i tot legals potencials. El ''Ferdinandei declaratio'' no va ser objecte de debat en la sessió plenària en absolut. Usant la seva autoritat per "actuar i resoldre", Ferran l'havia afegit en l'últim moment, en resposta a la pressió exercida per les famílies principesques i cavallers.