Història del Sudan: diferència entre les revisions

→‎Prehistòria: Correcció ortogràfica enllestida. Dubte pendent: la frase " Importants regnes en els 1.200 anys incloïen els ja esmentats de Nobàtia, Makuria i Alodia." no s'entén
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
(→‎Prehistòria: Correcció ortogràfica enllestida. Dubte pendent: la frase " Importants regnes en els 1.200 anys incloïen els ja esmentats de Nobàtia, Makuria i Alodia." no s'entén)
Conegut a l'[[edat antiga|Antiguitat]] com [[Núbia]], el [[Sudan]] va ser incorporat paulatinament al món àrab durant l'expansió [[Islam|islàmica]] del [[segle VII]]. El sud es va escapar del control musulmà i va patir les incursions dels caçadors d'[[esclau]]s.
 
Entre [[1820]] i [[1822]], el Sudan va ser conquerit i unificat per [[Egipte]], i va entrar, posteriorment, en l'esfera d'influència [[Regne Unit|britànica]]. El Regne Unit li va concedir la total independència alel [[1956]]. Des d'aleshores, és el país més extens d'[[Àfrica]] i ha patit la [[guerra civil]] els últims 46 anys, motivada en gran part pels conflictes entre el govern musulmà i les faccions cristianes i animistes que s'oposen a la [[xaria]], o llei musulmana.
 
A l'[[Edat Antiga]] van instal·lar-s'hi diversos regnes, que formaven part de [[Núbia]]. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del [[Nil]] i dels [[hafir]]s, i tenia molta relació amb els [[faraons]] d'[[Egipte]].
 
El [[cristianisme]] hi va arribar al [[segle III]], però va ser substituït per l'[[islam]] ja des del [[640]], amb una influència creixent. El sud del país va romandre cristià, però aquesta religió es barrejà amb l'[[animisme]].
[[Fitxer: Wall of Meroe Pyramid chapel Amanitenmomide Dez2005.jpg|thumb|200px|Baix relleu d'una de les piràmides de [[Meroe]].]]
{{AP|Regne de Cuix|Meroe|Nobàtia}}
El primer registre històric del nord del Sudan prové de fonts [[Imperi Antic d'Egipte|egípcies]], que descriuen la terra aigües amunt de la primera cascada del [[Nil]], anomenada Cuix, com un zona "miserable", que daten del tercer mil·lenni aC. A través dels segles, es va desenvolupar el comerç cap a les actuals terres del Sudan. Caravanes provinents d'Egipte portaven gra a [[Kus]] i tornaven riu avall, a [[Aswan]], amb [[ivori]], [[encens]], cuirs i [[cornalina]] (una pedra usada tant en la joieria com a les puntes de fletxa). Els governadors d'Egipte en particular valoraven [[Núbia]] pel seu or i pels soldats, que ampliaven les files de l'exèrcit del faraó. Periòdicament, durant l'Imperi Antic, expedicions militars egípcies van penetrar a Kus.
 
Tres regnes [[Regne de Cuix|cuixites]] i [[Meroe|meroítics]], incloent el de [[Napata]] i la cultura de [[Ballana]], es van establir al nord i al centre del territori que avui és el Sudan. Des de temps antics, la regió va ser anomenada també com el Regne de Núbia i aquestes civilitzacions van florir, principalment, sobre el riu [[Nil]] des de la primera fins a la sisena cascada. Aquests regnes van ser influenciats per l'antic Egipte, i després, ells van influenciar l'[[antic Egipte]]. De fet, les fronteres de l'Anticantic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven bastant i el que és ara el terç superior del nord del Sudan va ser durant temps antics indistingible de l'[[Alt Egipte]].
 
Durant l'[[Imperi romà]], la frontera sud d'Egipte va patir diverses incursions de guerrers nubis. Intentant pacificar la zona, l'emperador [[Dioclecià]] va reconèixer els meroítics com a federats (''[[foederati]]'') de l'Imperi. En tot el període, hi va haver un important vincle comercial entre ambdós, i es van arribar a formar unitats militars romanes amb mercenaris nubis. En aquell període, es va dur a terme l'expedició d'un general romà des d'Egipte fins a [[Khartum]]. Cap a l'any 298 els romans van abandonar la zona fronterera amb [[Núbia]].
 
== Cristianisme a Núbia ==
L'any 350 el regne meroític va ser envaït i desfet pel regne etíop d'[[Regne d'Aksum|Aksum]]. A partir d'aleshores, [[Núbia]] va donar pas a tres nous regnes: [[Nobatia]], [[Makuria]] i d'[[Aloa]], que van esdevenir els hereus polítics i culturals del regne meroític, en els quals el cristianisme era la religió oficial. Nobatia, al nord, tenia la seva capital a Faras, on avui és Egipte; Makuria tenia la capital a Dunqulah, l'antiga ciutat a la vora del Nil a uns 150 quilòmetres al sud de la moderna [[Dunqulah]], i Aloa, al cor de la vella [[Meroe]], al sud, tenia la seva capital a [[Sawba]]. En els tres regnes, aristocràcies guerreres governaven les poblacions meroíticameroítiques de les corts reials, on els funcionaris portaven títols grecs emulant la cort [[Imperi Bizantí|bizantina]].
 
[[Fitxer: Old Nubian manuscript.jpg|thumb|200px|left|Fragment d'un antic manuscrit nubi.]]
Les primeres referències dels regnes successors de Núbia figuren en les narracions dels autors [[grecs]] i [[coptes]] sobre la conversió dels reis de Núbia al cristianisme al segle VI. Segons la tradició, un missioner enviat per l'emperadriu bizantina [[Teodora (esposa de Justinià I)]] va arribar a Nobatia i va començar a predicar l'evangeli al voltant del [[540]]. És possible que el procés de conversió hagués començat abans, però, sota l'ègida dels missioners coptes d'Egipte. Els reis de Núbia van acceptar el cristianisme [[Monofisisme|monofisista]] que es practicava a Egipte, i van reconèixer l'autoritat espiritual del patriarca copte d'[[Alexandria]] sobre l'església de Núbia.
 
Una jerarquia dels bisbes nomenats pel patriarca copte i consagrada a Egipte va dirigir les activitats de l'església i va exercir un poder secular considerable. L'església va determinar una monarquia sacerdotal, fet que confirma la legitimitat de la seva línia real. Alhora, el monarca protegia els interessos de l'església.
L'[[islam]] va començar a fer-se present al voltant del [[640]] dC, arran de la invasió musulmana d'Egipte, quan va començar a pressionar cap al sud. Cap a l'any [[651]], el governador musulmà d'Egipte va llançar una campanya cap al sud, que va arribar fins a [[Ciutat de Dongola]]. Els exèrcits àrabs i musulmans es van trobar amb una forta resistència i amb poca riquesa. Es va signar un tractat de pau entre els àrabs i el regne de Makuria, el qual va ser vigent gairebé set segles.
 
Una classe de mercaders àrabs es va establir i va dominar l'economia en el Sudan feudal. Importants regnes en els 1.200 anys incloïen els ja esmentats de Nobàtia, Makuria i Alodia. Quan va finalitzar l'[[edat mitjana]], aquests regnes esja trobavenhavien jaestat suplantats per l'islàmic Sultanat de Sennar.
 
== Segle XIX ==
 
=== Sudan Anglo-Egipci (1899 - 1955) ===
Després de l'enfrontament armat, es va fundar alel 1899 una nova administració política al territori, en la qual formalment el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] va acceptar la demanda egípcia sobre el Sudan, i va declarar un protectorat anglo-egipci, encara que les majors atribucions van quedar en mans britàniques, ja que els britànics tenien l'última paraula i tots els governadors en general durant el transcurs del condomini van ser britànics.
Els britànics van dividir el Sudan en dues colònies separades, el nord i el sud, fins al [[1956]], mitjançant un règim de closed districts (districtes tancats), en què les tropes egípcies i britàniques impedien tot contacte entre ambdues regions.
En els primers anys d'aquesta ocupació, els britànics van introduir el cultiu extensiu de cotó (principal producció del Sudan fins a l'actualitat), van expandir les comunicacions, alhora que van atorgar llibertat de culte per tal d'eliminar la religió com a font de disturbis. Així mateix, van obrir escoles primàries i tècniques i, el 1902 van inaugurar el Gordon Memorial College, on una elit va començar a adquirir educació curricular britànica. Molts van ser designats per a llocs clau i pertanyien al Congrés General de Graduats, entitat que va evolucionar fins a esdevenir organització política.
== Independència ==
{{VT|Primera guerra civil sudanesa}}
El febrer del 1953, Egipte i el Regne Unit van signar un acord amb vista als futurs autogovern i autodeterminació del Sudan. El període de transició cap a la independència va començar amb la inauguració del primer parlament, el 1954. Amb el consentiment dels governs britànic i egipci, el Sudan va aconseguir la independència l'1 de gener delde 1956, data en la qual es va dotar d'una constitució provisional. Els Estats Units va ser un dels primers països a reconèixer la independència del nou estat. No obstant això, el govern àrab de Khartum no va complir les promeses fetes als habitants del sud de crear un sistema federal, fet que va provocar una rebel·lió d'oficials del sud. queAquest fet va portarprovocar a una guerra civil que va finalitzar l'any 1972. En el període inicial de la contesa van ser massacrats centenars de buròcrates, professors i altres funcionaris del nord que treballaven al sud del país.
 
El Partit Nacional Unionista, sota la direcció del primer ministre [[Ismail al-Azhari]], dominava el primer gabinet sudanès, que va ser aviat reemplaçat per una coalició de forces polítiques conservadores. El 17 de novembre del 1958, després d'una època de dificultats econòmiques i de rivalitats entre partits, que van provocar la paràlisi de l'administració pública, el mariscal [[Ibrahim Abbud]] va dur a terme un cop d'estat incruent que va acabar amb el règim parlamentari.
 
El mariscal Abbud no va complir la seva promesa de tornar el govern del Sudan als civils, de manera que es van produir una sèrie de motins i vagues a finals d'octubre de 1964, que van portar al derrocament del règim militar. Després d'un breu període de govern provisional, en les eleccions d'abril de 1965 va accedir al poder el Front Nacional Unit, àmplia coalició que incloïa alel Partit Unionista, l'Umma, sindicats, representants del sud, i fins i tot comunistes. El primer ministre va ser [[Muhammad Ahmad Mahjub]]. Tanmateix, les dissensions internes en el si de la coalició, en la qual van ser postergats els comunistes (el Partit Comunista sudanès va ser dissolt el 1965) i els representants del sud, van fer que entre 1966 i 1969 es succeïssin una sèrie de governs inestables que van fracassar en el seu intent de dotar el país d'una constitució i de resoldre les dissidències internes, i el 25 de maig de 1969 es va produir un nou cop militar.
 
== Govern de Numeiry ==
El febrer de 1972, el govern de Numeiry va aconseguir signar un acord, a Addis Abeba, que posava fi a la rebel·lió del sud. La guerra civil, que durava des de 1955, es va interrompre durant deu anys.
 
Numeiry procurà millorar les seves relacions amb les potències occidentals, i molt especialment amb els Estats Units, amb qui va restablir relacions diplomàtiques alel juliol de 1972.
 
Les pretensions d'un Sudan unificat s'enfronten al nord [[poble àrab|àrab]] i [[Islam|musulmà]], amb un sud on coexisteixen el [[cristianisme]] i l'[[animisme]]. Des d'un any abans de la independència, el [[1955]], els sudanesos del sud es van embarcar en una guerra civil.
La introducció de la xaria va provocar la fugida de més de 350.000 sudanesos cap a països veïns.
 
El [[2005]] va rebre la [[Conflicte Txad-Sudan|declaració de guerra]] del seu veí, el [[Txad]].
 
== Articles relacionats ==
57

modificacions