Polifonia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Polyphony |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:BachFugueBar.png|thumb|Un compàs de la [[Fuga]] núm. 17 en Lab M, BWV 862 del [[Clavecí ben temperat]] (Part I), un clar exemple de polifonia a 4 [[veu (polifonia)|veus]]]]
La '''polifonia''' (del [[grec]] πολις [''polis''] = "moltes" i φονος [''phonos''] = "sons, melodies") és la tècnica consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen en simultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge [[música|musical]]. La [[monofonia]] constituïda per una sola línia melòdica del [[cant gregorià]], senzill i auster, representa en la música el que l'arquitectura romànica significa per a l'art de la construcció, mentre que el nou art polifònic esdevé com l'art gòtic. En els tímids inicis de la polifonia, que té el seu origen documentat a [[França]] amb [[Pérotin]] i [[Léonin]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Javier María |títol=Breve historia de la música |url=http://books.google.
Les primeres formes polifòniques de la música occidental són:
* L'[[organum]], que consisteix a afegir una nova [[veu (polifonia)|veu]] sobre el cant gregorià<ref>{{Ref-llibre |cognom=Collins |nom=Irma H. |títol=Dictionary of Music Education |url=http://books.google.
* El [[discantus]] o discant, on les veus ja no es mouen per moviments paral·lels sinó per moviments contraris, normalment nota contra nota
* El [[motet]], compost per tres veus o més, i amb la melodia gregoriana, anomenada tenor, se situa en la veu més greu.
|