Expedició del diputat militar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
|||
Línia 49:
El 18 d'agost la força catalana va arribar a [[Massanes]] on s'incorporaren els regiments de fusellers no dissolts d'[[Ermengol Amill i Moliner]] i [[Manuel Moliner i Rau]], però els borbònics de Feliciano de Bracamonte van concentrar tropes a prop d'[[Hostalric]] i són [[batalla de Massanes|derrotats pels catalans]], per a continuació dirigir-se a [[Arbúcies]].<ref>Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona</ref>
Berenguer es dirigí a Vic, on va comprar sis-cents cavalls als regiments alemanys que marxaven,<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Sotto Clonard |nom=Serafín María |títol=Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas |url=http://books.google.
Les columnes castellanes de Bracamonte, Vallejo i González conflueixen al Bages, i després de cremar [[Manresa]], [[Salelles (Bages)|Salelles]] i [[Sallent]] persegueixen els catalans per [[Gironella]], [[Berga]] i [[Solsona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera |nom=Mateo |títol=Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 |volum=vol.1 |url=http://books.google.
El 23 de setembre el general Moragues seguint ordres dictades per Starhemberg [[Setge de Castellciutat (1713)|rendeix Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pujal i Carrera |nom=Lluís |títol=General Moragues: pallarès insigne |url=http://books.google.
L'expedició va tornar fins a [[Alella]] on Berenguer i Nebot abandonaren als quatre mil homes que els havien seguit, marxant a Barcelona.<ref name=AEL>Antonio Espino López, ''[http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n24p125.pdf La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió]''</ref> Mentrestant, [[Bac de Roda]], cap de voluntaris, [[Antoni Desvalls]], Marquès de Poal, membre del Braç Militar i el General [[Josep Moragues]], governador de Castellciutat resistien a l'interior.
Línia 60:
El [[6 d'octubre]] de [[1713]] un grup de 600 fusellers dels caps Amill i Rau i soldats dels regiments de la Fe i Sant Jordi, abandonats a Alella, ataquen el cordó per la zona del Guinardó{{sfn|de Castellví i Obando|1999|p=662}} i uns 380 aconsegueixen entrar a Barcelona. L'endemà per la banda de Montjuïc nous grups aconseguiran entrar a la ciutat.{{sfn|de Castellví i Obando|1999|p=662}}
[[Rafael de Nebot i Font]] fou culpat, amb [[Antoni de Berenguer i de Novell]], del fracàs de l'expedició i enviat a [[Viena]] per ser jutjat per l'emperador.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía VIII (2004-II). Homenaje a Don Faustino Menéndez Pidal de Navascués |url=http://books.google.
== El darrer any de guerra. L'Exèrcit Català de l'interior ==
El [[30 de novembre]] de [[1713]], diada de [[Sant Andreu apòstol|Sant Andreu]], els 5 magistrats del [[Consell de Cent]] de Barcelona finalitzaren el seu mandat anual i foren escollits els nous consellers. [[Rafael Casanova]] fou escollit nou [[Conseller en Cap]] de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la [[Coronela de Barcelona]], la base més nombrosa de la guarnició, i el de cap militar de la plaça, i es convertí en l'ànima de la resistència.<ref>Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA477&dq=casanova+1714&hl=ca&ei=wTiLTLX9Cs7-OdnG8YgL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFgQ6AEwCTgK#v=onepage&q=casanova%201714&f=false Història de Catalunya]'', p.477</ref> El nou govern de la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors per Villarroel, coman, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un aixecament a l'interior amb per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant [[Antoni Desvalls i de Vergós]], el marquès de Poal<ref>{{Ref-llibre |cognom=Galisteo |nom=Roger |títol=Entre Castilla y Cataluña |url=http://books.google.
L'entrada a fons de França significà l'arribada de més soldats i armament per ampliar el bloqueig marítim i terrestre de la ciutat i reforçar també les guarnicions de ciutats com [[Vic]], [[Manresa]], [[Martorell]], [[Mataró]], [[Ripoll]], [[Lleida]], [[Hostalric]] o [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]].
Entre el maig i el juny la revolta d'Antoni Desvalls havia donat pas a la proliferació d'unitats de miquelets, a part de les columnes que organitzava el marquès per fustigar l'enemic amb les que va presentar batalla als borbònics el 7 de maig en el [[Combat de Mura]], derrotant la columna de [[Diego Gonzalez]],<ref name=diccionari>{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 (D-L) |url=http://books.google.
== Vegeu també ==
Línia 80:
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.3 (D-L) |url=http://books.google.
* {{Ref-llibre |cognom=de Castellví i Obando |nom=Francesc |enllaçautor=Francesc de Castellví i Obando |títol=Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 |volum=vol.III (1710-1713) |url= |llengua=castellà |editorial=Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo |data=1999 |isbn=84-920739-9-3 |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Sanpere i Miquel |nom=Salvador |enllaçauntor=Salvador Sanpere i Miquel |títol=Fin de la Nación Catalana |url= |llengua= |editorial=Base |data=2001 (1905) |isbn=84-85031-12-1 |ref=harv}}
|