Expedició del diputat militar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 49:
El 18 d'agost la força catalana va arribar a [[Massanes]] on s'incorporaren els regiments de fusellers no dissolts d'[[Ermengol Amill i Moliner]] i [[Manuel Moliner i Rau]], però els borbònics de Feliciano de Bracamonte van concentrar tropes a prop d'[[Hostalric]] i són [[batalla de Massanes|derrotats pels catalans]], per a continuació dirigir-se a [[Arbúcies]].<ref>Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona</ref>
 
Berenguer es dirigí a Vic, on va comprar sis-cents cavalls als regiments alemanys que marxaven,<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Sotto Clonard |nom=Serafín María |títol=Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas |url=http://books.google.escat/books?id=pGz9Urw7uKQC&pg=PA154&dq=manresa+1713+poal+octubre&hl=ca&sa=X&ei=8FT8UYnTCNLg7QaOj4HIAQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=manresa%201713%20poal%20octubre&f=false |llengua=castellà |editorial=D. B. Gonzalez |data=1815 |pàgines=154 |isbn=}}</ref> per fomentar la revolta, i Nebot al Maresme, lluitant contra els francesos el [[20 d'agost]] a [[batalla de Vilassar|Vilassar]] i [[batalla de Teià|Teià]]{{sfn|Albertí|1969|p=369}} provocant nombroses baixes als francesos i posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Bracamonte, que Berenguer hagué d'abandonar juntament amb els cavalls adquirits, sent finalment presa el [[30 d'agost]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Passola |nom=Josep M. |títol=Els orígens de la banca pública: les taules de canvi municipals |url= |llengua= |editorial=AUSA |data=1999 |pàgines=111 |isbn=}}</ref> Nebot [[batalla de Manresa|atacà Manresa]].{{sfn|Albertí|1969|p=337}}
 
Les columnes castellanes de Bracamonte, Vallejo i González conflueixen al Bages, i després de cremar [[Manresa]], [[Salelles (Bages)|Salelles]] i [[Sallent]] persegueixen els catalans per [[Gironella]], [[Berga]] i [[Solsona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera |nom=Mateo |títol=Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 |volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?id=IW0qAAAAYAAJ&pg=PA398&dq=poal+1713+manresa&hl=ca&sa=X&ei=gq78UfXgCqqP7Aaa_oHoDQ&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=poal%201713%20manresa&f=false |llengua= |editorial=L. Fiol y Gros |data=1871 |pàgines=491-492 |isbn=}}</ref>
 
El 23 de setembre el general Moragues seguint ordres dictades per Starhemberg [[Setge de Castellciutat (1713)|rendeix Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pujal i Carrera |nom=Lluís |títol=General Moragues: pallarès insigne |url=http://books.google.escat/books?id=LbIIAQAAIAAJ&q=Moragues+Starhemberg+Castellciutat&dq=Moragues+Starhemberg+Castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=gFZMUviyD8fAtAbcnoBQ&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Aedos |data=1979 |pàgines=85 |isbn=8470032267}}</ref> 140 soldats del Regiment de la Diputació i 70 fusellers són autoritzats a sortir amb armes per incorporar-se a Barcelona, n'arriben menys de 80 i els oficials.
 
L'expedició va tornar fins a [[Alella]] on Berenguer i Nebot abandonaren als quatre mil homes que els havien seguit, marxant a Barcelona.<ref name=AEL>Antonio Espino López, ''[http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n24p125.pdf La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió]''</ref> Mentrestant, [[Bac de Roda]], cap de voluntaris, [[Antoni Desvalls]], Marquès de Poal, membre del Braç Militar i el General [[Josep Moragues]], governador de Castellciutat resistien a l'interior.
Línia 60:
El [[6 d'octubre]] de [[1713]] un grup de 600 fusellers dels caps Amill i Rau i soldats dels regiments de la Fe i Sant Jordi, abandonats a Alella, ataquen el cordó per la zona del Guinardó{{sfn|de Castellví i Obando|1999|p=662}} i uns 380 aconsegueixen entrar a Barcelona. L'endemà per la banda de Montjuïc nous grups aconseguiran entrar a la ciutat.{{sfn|de Castellví i Obando|1999|p=662}}
 
[[Rafael de Nebot i Font]] fou culpat, amb [[Antoni de Berenguer i de Novell]], del fracàs de l'expedició i enviat a [[Viena]] per ser jutjat per l'emperador.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Anales De La Real Academia Matritense De Heráldica y Genealogía VIII (2004-II). Homenaje a Don Faustino Menéndez Pidal de Navascués |url=http://books.google.escat/books?id=WFBm5ZjbR3gC&pg=PA789&lpg=PA789&dq=nebot+caldes+d%27estrac&source=bl&ots=zX5IiSt6hC&sig=ctkiWDaKWisRynO7KB2mumj-U8Q&hl=ca&sa=X&ei=sBD8UdnXC-2V7AbkjIGIAw&ved=0CEoQ6AEwAw#v=onepage&q=nebot%20caldes%20d%27estrac&f=false |llengua= |editorial=Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía |data=2004 |pàgines= |isbn=}}</ref>
 
== El darrer any de guerra. L'Exèrcit Català de l'interior ==
El [[30 de novembre]] de [[1713]], diada de [[Sant Andreu apòstol|Sant Andreu]], els 5 magistrats del [[Consell de Cent]] de Barcelona finalitzaren el seu mandat anual i foren escollits els nous consellers. [[Rafael Casanova]] fou escollit nou [[Conseller en Cap]] de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la [[Coronela de Barcelona]], la base més nombrosa de la guarnició, i el de cap militar de la plaça, i es convertí en l'ànima de la resistència.<ref>Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA477&dq=casanova+1714&hl=ca&ei=wTiLTLX9Cs7-OdnG8YgL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFgQ6AEwCTgK#v=onepage&q=casanova%201714&f=false Història de Catalunya]'', p.477</ref> El nou govern de la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors per Villarroel, coman, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un aixecament a l'interior amb per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant [[Antoni Desvalls i de Vergós]], el marquès de Poal<ref>{{Ref-llibre |cognom=Galisteo |nom=Roger |títol=Entre Castilla y Cataluña |url=http://books.google.escat/books?id=Lzx9g09G3T4C&pg=PA629&dq=villarroel+thoar+montjuic&hl=ca&sa=X&ei=jrjQUc2xFMS1Pf7tgfAK&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=tohar&f=false |llengua=castellà |editorial=Bubok |data=2013 |pàgines=629 |isbn=8468633666}}</ref> amb el finançament del comerciant [[Amador Dalmau i Colom]].{{sfn|Sanpere i Miquel|2001 (1905)|230-231}}
 
L'entrada a fons de França significà l'arribada de més soldats i armament per ampliar el bloqueig marítim i terrestre de la ciutat i reforçar també les guarnicions de ciutats com [[Vic]], [[Manresa]], [[Martorell]], [[Mataró]], [[Ripoll]], [[Lleida]], [[Hostalric]] o [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]].
 
Entre el maig i el juny la revolta d'Antoni Desvalls havia donat pas a la proliferació d'unitats de miquelets, a part de les columnes que organitzava el marquès per fustigar l'enemic amb les que va presentar batalla als borbònics el 7 de maig en el [[Combat de Mura]], derrotant la columna de [[Diego Gonzalez]],<ref name=diccionari>{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 (D-L) |url=http://books.google.escat/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=44 |isbn=}}</ref> després de fer una [[batalla de Manresa|incursió sobre Manresa]] en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de [[Félix Álvarez de la Escalera]], dirigint-se posteriorment a [[Terrassa]], [[Combat d'Esparraguera|sent atacat]] el dia 9 a [[Esparreguera]] per un destacament sortit de [[Martorell]].<ref name=diccionari/> A finals de maig les forces exteriors es componien de la guarnició de Cardona, de la columna de Poal amb 1.280 infants i 146 genets, 300 infants en els castells de Sant Martí Sarroca, Masquefa, Orpí i Castellbell, 400 miquelets al Camp de Tarragona,<ref name=GS>{{ref-web|url=http://www.guerradesuccessio.cat/01conflicte.html |títol=El Conflicte |consulta=29/7/2013 |obra= |editor=guerradesuccessio.cat |data= |llengua= }}</ref> i partides d'uns 200 miquelets a l'alt Berguedà i el Lluçanès.<ref name=GS/> Al sud el coronel Antoni Vidal havia aplegat decenes de combatents que es refugiaven a les muntanyes de Prades.<ref name=GS/> A primers de maig el general [[Josep Moragues i Mas]], que s'havia retirat a [[Sort]] va decidir tornar al combatir. Amb la gent que va poder recollir va provar, inútilment, de [[Setge de Castellciutat (1714)|bloquejar Castellciutat]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada |url=http://books.google.escat/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA113&dq=moragues+castellciutat+1713&hl=ca&sa=X&ei=I8f2UbC7GqeJ7AbnlICQCQ&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=moragues%20castellciutat%201713&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2013 |pàgines=113 |isbn=8415313454}}</ref> El general Vallejo va intentar sufocar la rebel·lió i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a Balaguer, però van ser rescatats amb un cop de mà el 24 de juny 1714.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pladevall i Font |nom=Antoni |títol=El General Josep Moragues. Heroi i Màrtir de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Abadia Editors |data=2007 |pàgines=103 |isbn=978-84-96292-72-7}}</ref> Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars.{{sfn|Albertí|1969|p=290}}
 
== Vegeu també ==
Línia 80:
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.3 (D-L) |url=http://books.google.escat/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=337 |isbn= }}
* {{Ref-llibre |cognom=de Castellví i Obando |nom=Francesc |enllaçautor=Francesc de Castellví i Obando |títol=Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 |volum=vol.III (1710-1713) |url= |llengua=castellà |editorial=Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo |data=1999 |isbn=84-920739-9-3 |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Sanpere i Miquel |nom=Salvador |enllaçauntor=Salvador Sanpere i Miquel |títol=Fin de la Nación Catalana |url= |llengua= |editorial=Base |data=2001 (1905) |isbn=84-85031-12-1 |ref=harv}}