Diferència entre revisions de la pàgina «Grua (màquina)»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m (Corregit: per més homes (i per els animals > per a més homes (i per als animals)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/))
 
== Grues en l'Antiga Grècia ==
Les pedres usades en construcció a l'[[antic Egipte]] requerien peces aixecades amb rampes.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chant |nom=Colin |títol=The Pre-Industrial Cities and Technology Reader |url=http://books.google.escat/books?id=2nQCd0uaoV0C&pg=PA44&dq=Crane+ramp+egypt&hl=ca&sa=X&ei=fiKcT5WiKcTJ0QWZt-zfDg&ved=0CDwQ6AEwAQ#v=onepage&q=Crane%20ramp%20egypt&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=1999 |pàgines=p.45 |isbn=0415200784 }}</ref> Els primers vestigis de l'ús de grues apareixen a l'[[Antiga Grècia]] al [[515 aC]],<ref name=chant>{{Ref-llibre |cognom=Chant |nom=Colin |títol=The Pre-Industrial Cities and Technology Reader |url=http://books.google.escat/books?id=2nQCd0uaoV0C&pg=PA43&dq=crane+515+greece&hl=ca&sa=X&ei=TpOCT5WsB-Op0QXBvbjoBg&ved=0CD4Q6AEwAg#v=onepage&q=crane%20515%20greece&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=1999 |pàgines=p.43 |isbn=0415200784 }}</ref> consistents en marques de pinces de ferro en els blocs de pedra que formen els temples, amb propòsit d'aixecar-los, doncs estan realitzades en el [[centre de gravetat]] o en parells equidistants d'un punt sobre el centre de gravetat dels blocs, que van permetre aixecar blocs de pedra de 20 tones.<ref name=chant/> La pràctica d'erigir grans columnes monolítiques va ser pràcticament abandonada per a usar diversos discos i conformar la columna.
 
=== Grues de l'antiga Roma ===
L'apogeu de la grua en èpoques antigues va arribar abans de l'Imperi Romà, quan es va incrementar el treball de construcció en edificis que van aconseguir dimensions enormes. Els romans van adoptar la grua grega i la van desenvolupar.
 
La grua romana més simple, el Trispastos, va consistir en una forca d'una sola biga, un torn, una corda, i un bloc que contenia tres politges. Tenint així un avantatge mecànic de 3:1.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martino |nom=Salvatore |títol=Impact of the Roman Army (200 BC-AD 476) |capítol=Tecnologia meccanica militare e civile a Roma |url=http://books.google.escat/books?id=b63tuF88yoQC&pg=PA267&dq=trispastos&hl=ca&sa=X&ei=bc2eT_X6Keqa1AWKzdmQDw&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=trispastos&f=false |llengua=italià |editorial=BRILL |data=2007 |pàgines=p.267 |isbn=9004160442 }}</ref> Tipus més pesats de grua oferir cinc politges (Pentaspastos) o, en el cas més gran, un sistema de tres per cinc politges (Polyspastos) amb dos, tres o quatre pals, depenent de la càrrega màxima. El Polyspastos, quan era operat per quatre homes en ambdós costats del torn, podria aixecar fins a 3000 [[kg]] (3 cordes x 5 politges x 4 homes x 50 quilograms = 3000 [[kg]]). En cas que el torn fos substituït per un acoblament, la càrrega màxima fins i tot va doblar a 6000 [[kg]] amb només la meitat de l'equip, ja que l'acoblament té un avantatge mecànic molt més gran a causa del seu diàmetre més gran. Això va significar que, pel que fa a la construcció de les piràmides egípcies, on eren necessaris prop de 50 homes per moure un bloc de pedra de 2,5 tones per sobre de la rampa (50 kg per persones), la capacitat d'elevació del Polyspastos romà va demostrar ser 60 vegades més alta (3000 kg per persona).
 
No obstant això, els edificis romans ofereixen nombrosos blocs de pedra molt més pesats que aquests. Dirigits pel Polyspastos indiquen que la capacitat d'elevació total dels Romans anava molt més enllà que la de qualsevol grua sola.
223.351

modificacions