Fernando de Valenzuela y Enciso: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Fernando de Valenzuela Claudio Coello.jpg|thumb|Fernando de Valenzuela vers [[1660]] per [[Claudio Coello]].]]'''Fernando de Valenzuela y Enciso''' ([[Nàpols]], [[5 de gener]] de [[1636]] - [[Ciutat de Mèxic|Mèxic]], [[7 de febrer]] de [[1692]]) fou un polític castellà. Nascut a terres napolitanes perquè el seu pare tenia un càrrec al virregnat.<ref name=aguila/> Va ser favorit de la reina regent [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)|Marianna d'Àustria]] i [[privat|''valido'']]'' ''durant el regnat de [[Carles II de Castella|Carles II]].
Casat el [[1661]] amb María Ambrosia de Uceda, dama al servei de la reina Marianna d'Àustria. Mentre participava als terços de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] i la reina s'interessà pel marit de la seva criada. D'aquesta manera Valenzuela aconseguí introduir-se a la cort i convertir-se en favorit de la reina. Valenzuela transmetia a la reina les xafarderies de la cort, per la qual cosa fou anomenat ''El Duende de Palacio''; amb el temps també arribà a ser el confident del primer ''valido'' de la reina [[Juan Everardo Nithard]].<ref name=enciclopedia/><ref name=aguila>{{ref-llibre|cognom=González López|nom=Emilio|títol=El águila caída: Galicia en los reinados de Felipe IV y Carlos II|lloc=Vigo|editorial=Galaxia|any=1973|isbn=84-7154-166-1|url=http://books.google.
Amb la caiguda de Nithard de la vida política per acció del fill bastard de [[Felip IV de Castella|Felip IV]], [[Joan Josep d'Àustria]], Valenzuela va assolir una posició encara més alta gràcies a la confidència amb la reina. Amb els anys reuní càrrecs, honors i beneficis. Els seus actes eren deshonestos i es basaven en suborns i venda de càrrecs públics, a més de mantenir content el poble de [[Madrid]] a través de festes i assegurar la seva subsistència.<ref name=aguila/> Arribà a ser secretari de [[Carles II de Castella|Carles II]], gràcies a l'acció de la reina, i de fet actuava com a primer ministre; també se li atorga el títol de marquès de Villasierra el [[1675]] i la [[grandesa d'Espanya]] el [[1676]].<ref name=enciclopedia/>
Enemistat amb moltíssims nobles;<ref name=muy>{{ref-publicació|cognom=García Bourrellier|nom=Rocío|títol=El ocaso de una dinastía|publicació=Muy Historia|pàgines=52-55|exemplar=9|lloc=Madrid|editorial=G y J España Ediciones|any=2007|issn=1885-5180}}</ref> les primeres veus en contra del seu validatge foren les del cardenal d'Aragó que va advertir a la reina, però aquesta, que era còmplice de Valenzuela, no en féu cas. No obstant, els problemes de Valenzuela i de la reina començaren amb la declaració de majoria d'edat de [[Carles II de Castella|Carles II]], el [[1675]], i molts nobles començaren a conspirar contra el privat, car ell i la reina planejaven allargar més la regència<ref name=aguila/> que, finalment, ''de facto'' continuà.<ref name=muy/> Tanmateix, actuà de nou, sota l'empar dels nobles cortesans, [[Joan Josep d'Àustria]], en una nova acció militar sobre Madrid el [[1677]], detingué i condemnà a mort a Valenzuela, a més de confiscar-li tots els seus béns. No obstant, la pena final fou finalment deu anys de desterrament a les illes [[Filipines]], que formaven part del [[Virregnat de la Nova Espanya]].<ref name=enciclopedia>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0069003.xml#.Ui8M5tKzKuJ|consulta=10 setembre 2013|títol=Fernando de Valenzuela y Enciso|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref><ref name=aguila/> Havent-se comunicat prèviament amb el virrei de la Nova Espanya, el [[1689]] acabà traslladant-se al continent americà, a Mèxic.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ruíz Rodríguez|nom=Ignacio|títol=Fernando de Valenzuela: orígenes, ascenso y caída de un Duende de la Corte del Rey Hechizado|lloc=Madrid|editorial=Universidad Rey Juan Carlos|any=2008|isbn=978-84-9849-192-0|url=http://books.google.
== Referències ==
| |||