Assalt de Terrassa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 33:
 
== Antecedents ==
[[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]], que havia estat detingut després [[Revolució de 1868|del destronament]] d'[[Isabel II d'Espanya]] i empresonat al [[castell de Montjuïc]], fou alliberat en 6 d'abril de 1872, aixecant-se immediatament i formant una partida de 500 homes,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |títol=Seis estudios sobre el Carlismo |url=http://books.google.escat/books?id=NRaUeud2Im8C&pg=PA54&dq=1872+tarrassa+carlista&hl=ca&sa=X&ei=8V9gUeHlFI6M7Ab_gIGIAw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1872%20tarrassa%20carlista&f=false |llengua= |editorial=Huerga y Fierro Editores |data=1999 |pàgines=54 |isbn=8483741520}}</ref> els primers de llençar-se al carrer per defensar la causa de [[Carles de Borbó i Austria-Este|Carles VII]], i Joan Castells fou nomenat capità general dels carlins a la província de [[Barcelona]]. Després del [[Batalla d'Oroquieta|desastre d'Oroquieta]], els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a França i després d'això els únics que mantenien la causa carlina armada a Espanya eren els catalans.
 
Els objectius dels carlins eren hostilitzar les forces de l'ordre i les poblacions fidels al govern, dificultar les comunicacions i imposar la seva legalitat, recaptar fons per al seu manteniment,<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.145</ref> amb dos tipus de partides, les de reduït nombre i que es dediquen a hostilitzar les petites poblacions, efectuant baixades al pla i evitant l'enfrontament directe amb l'exèrcit o milícies, i les de contingents més nombrosos, que, al comandament de personatges com [[Martí Miret i Caraltó|Martí Miret]], Joan Castells o [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]], recorren el Principat i són reforçades ocasionalment per les partides «locals» citades anteriorment, de fins a dos mil, però el més freqüent que les partides fossin d'alguns centenars d'homes.<ref>[[#impacte|Sanllehí (2001)]]:p.146</ref>
 
== L'assalt ==
El [[22 de juliol]] de [[1872]] una partida de 500 carlins encapçalada per [[Joan Castells i Rossell|Joan Castells]] va arribar en tren<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canyameres i Casamada |nom=Ferran |article=El Vallès: vigor i bellesa |url=http://books.google.escat/books?id=4IFRAAAAcAAJ&pg=PA222&dq=carlins+terrassa+1872&hl=ca&sa=X&ei=4l5gUfiSKo62hAeizYGYCQ&ved=0CDcQ6AEwAg#v=onepage&q=carlins%20terrassa%201872&f=false |llengua= |editorial=Ferran Canyameres i Casamada |data=1961 |pàgines=222 |isbn=}}</ref> i va atacar [[Terrassa]] per recaptar la ''contribució'' de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'assalt a l'ajuntament, en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.<ref name="Terme19"/>
 
== Conseqüències ==