223.351
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Llengües dené-ienisseianes»
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- ha sigut + ha estat)) |
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)) |
||
|
L'existència de la connexió entre llengües autòctones de Sibèria i d'Amèrica constitueix evidència per teories que els [[pobles indígenes d'Amèrica]] sorgiren d'Àsia.
Aquesta teoria no és la primera hipòtesi que vincula les llengües na-dené amb llengües eurasiàtiques. La primera proposta vinculant aquestes dues famílies va ser el [[1923]], en l'obra d'un lingüista italià, l'Alfredo Trombetti. Des d'aleshores, alguns han proposat diverses versions d'una [[macrofamília]] [[llengües dené-caucàsiques|dené-caucàsica]], incloent (entre d'altres) les famílies ienisseiana i na-dené. Entre aquestes són propostes de lingüistes prominents com ara [[Morris Swadesh]] i [[Edward Sapir]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Mother Tongue: Journal of the Association for the Study of Language in Prehistory |url=http://books.google.
En el 2008, [[Edward J. Vajda]] publicà un article resumint deu anys d'investigació, on hi afirma que hi ha una connexió històrica entre aquestes famílies.<ref name=article>[http://www.uaf.edu/anlc/docs/vajda-2008.pdf A Siberian link with Na-Dene languages]</ref><ref name=main>[http://www.uaf.edu/anlc/dy.html Dene-Yeniseian Languages]</ref> El seu argument, el qual ha rebut l'aprovació de diversos experts en les llengües na-dené i ienisseianes, es basa en la comparació de paraules ienisseianes amb paraules de les protollengües reconstruïdes de na-dené i de les seves branques (Vajda no usà reconstruccions de proto-ienisseià perquè ja no existeix cap reconstrucció acceptada.) L'argument se centra en la [[Morfologia (lingüística)|morfologia]] verbal, identificant morfemes cognats i semblances entre les posicions de prefixos verbals en les dues famílies. Complica l'esforç el fet que la família ienisseiana actualment té només un membre viu, el [[Quet|ket]]; dues més són conegudes només per documentació recollida abans de les seves morts. El ket ha estat subjecte d'especulació intensa per lingüistes històrics durant molts anys;<ref>Lyle Campbell, ''Historical Linguistics: An Introduction'' (2nd Edition), MIT Press, 2004.</ref><ref>Merritt Ruhlen, ''The Origin of Language: Tracing the Evolution of the Mother Tongue'', Wiley, 1994.</ref> el seu sistema de morfologia verbal no s'assembla als dels seus veïns. De fet, el ket en general ha estat un misteri pels lingüistes especialitzats en la Sibèria. Segons Vajda:
| |||