Cultiu cel·lular: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ser una dels > ser un dels |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 5:
== Història ==
El [[fisiologia|fisiòleg]] [[Anglaterra|anglès]] [[Sydney Ringer]] va desenvolupar al segle XIX una [[Solució química|solució salina]], coneguda com a solució de [[Ringer]], que conté [[clorur de sodi]], [[potassi]], [[calci]] i [[magnesi]],<ref>[http://www.farmaciasahumada.cl/stores/fasa/html/mft/PRODUCTO/P6798.HTM Solución de Ringer].</ref> aquesta solució és capaç de mantenir bategant el cor d'un animal fora del cos.<ref>Ringer S., ''[http://jp.physoc.org/cgi/reprint/6/4-5/150 An Experimental Investigation to ascertain the Action of Veratria on a Cardiac Contraction]'', J. Physiol. 1886; 6; 150-292. {{pdf}}{{en}}</ref> El 1885 [[Wilhelm Roux]] va extreure una porció de la medul·la d'un [[embrió]] de [[pollastre]] i la va mantenir diversos dies en cultiu en una solució salina tèbia, establint el principi dels cultius cel·lulars.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kendall |nom=Kevin |cognom2=Kendall |nom2=Michaela |cognom3=Rehfeldt |nom3=Florian |títol=Adhesion of Cells, Viruses and Nanoparticles |url=http://books.google.
Les tècniques de cultiu cel·lular van avançar significativament en els 40 i 50, com a suport a la recerca en [[virologia]]. La utilització de cultius cel·lulars per produir [[virus]] va permetre preparar virus purificats per ser utilitzats en [[vacunes]]. La vacuna Salk de la poliomielitis va ser un dels primers productes produïts en massa utilitzant tècniques de cultius cel·lulars. Aquesta vacuna va ser possible gràcies a la investigació de [[John Franklin Enders]], [[Thomas Huckle Weller]] i [[Frederick Chapman Robbins]], que van ser guardonats amb el [[Premi Nobel]] pel descobriment d'un mètode de creixement de virus en cultius cel·lulars de [[ronyó]] de [[mico]].
| |||