Comte palatí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m isbn incorrecte
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 7:
També hi hagué càrrecs similars amb aquest nom en la monarquia franca dels [[merovingis]]. Dels palatins de la cort [[carolíngia]] sorgiren les figures llegendàries dels [[paladins]] de Carlemany. Amb la conquesta carolíngia d'Itàlia s'hi reintroduí aaquesta dignitat, però amb adscripció geogràfica, com a [[comtes palatins de Pistoia]] ([[Pistoia]], any 812, -''[[Echergum Comintem Palatii]]''-) i [[comtes palatins de Spoleto]] ([[Spoleto]], any 814 -''[[Hebroard]]''-).<ref>Muratori, ''op. cit.'', pàg. 99.</ref> [[Lluís el Pietós]] tingué dos comtes palatins amb els noms de Gebuí i Ruodbert.<ref>Muratori, ''op. cit..'', pàg. 100.</ref>
 
Hi ha algun ús bibliogràfic de l'expressió "comtes palatins" vinculada al [[regne d'Astúries]] d'aquella mateixa època, amb adscripció geogràfica en el cas dels [[comtes palatins d'Oviedo]];<ref>Juan Antonio de Zamàcola, [http://books.google.escat/books?id=W3wTAAAAQAAJ&pg=PA168&dq=%22condes+palatinos+de+oviedo%22&hl=es&sa=X&ei=Tx1ST7_MK4iO0AWknI3zCw&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%20oviedo%22&f=false ''Historia de las naciones bascas de una y otra parte del Pirineo septentrional y costas del mar Cantàbrico''], 1818, pàg. 168.</ref> i amb funcions àuliques en altres, diferenciats dels "comtes governadors de províncies":
{{citació|Un dels oficis més distingits que trobem entre les dignitats de la Corona d'Astúries, fou el de Comte: el qual, com en el regne dels Gots, estava destinat a l'acompliment de diversos importants negocis, tot i que reduït el seu nombre i ocupació a l'estat d'una república pobra i quasi precària. Trobem mencionats en les memòries més antigues un Piniol, un Nepocià, un Aldroito amb el caràcter de Comtes Palatins: altres sense expressió de la seva ocupació, tot i que sembla haver-lo tingut en la servitud de les persones Reials.|2=[[Juan de Mariana]], ''[[Historia General de España]]''.<ref>[http://books.google.escat/books?id=EEnhIftRqTUC&pg=PA506&lpg=PA506&dq=%22condes+palatinos%22+asturias&source=bl&ots=UpHicqVOPy&sig=vEy_uxeZZP1WvFUsB3NFbJtoI3Q&hl=es&sa=X&ei=COJUT5r-N8in0AXFlYj3Cw&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%22%20asturias&f=false Edición de la Imprenta de los hijos de doña Catalina Piñuela], 1787, pàg. 506</ref>}}
 
En el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] hi hagué comtes palatins amb denominació geogràfica: [[comtes palatins de Suàbia]] (o de [[Tübingen]] -vegeu [[ducs del seu]]-),<ref>Philippe Le Bas, [http://books.google.escat/books?id=ygtQdBXKIxUC&pg=PA12&lpg=PA12&dq=%22condes+palatinos+de+Suabia%22&source=bl&ots=7v6Ygc59uH&sig=aqo5sjnNVoIMSpr182kSDscOEVU&hl=es&sa=X&ei=PRlST_WZGomFhQfQotzvCw&ved=0CCIQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%20Suabia%22&f=false ''Historia de Wurtemberg''], 1841, pàg. 12.</ref> [[comtes palatins de Baviera]] (de [[Scheyrcn]] o de [[Witelspach]] -vegeu [[ducs de Baviera]]-),<ref>[http://books.google.escat/books?id=99DmWbTBjEoC&pg=PA614&lpg=PA614&dq=%22condes+palatinos+de+Baviera%22&source=bl&ots=TikmLRswh5&sig=0WK8w2AWU4bWA1yU7sQVyZ9Jhsc&hl=es&sa=X&ei=KhlST5WqB4OZhQezhaWFDA&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%20Baviera%22&f=false ''Los Héroes y las maravillas del mundo''], José Pérez y del Hered. de Tieso, 1835, pàg. 614. Hi ha altres denominacions de comtes palatins de la [[casa Wittelsbach]], branques secundàries de les regnants al Palatinat i a Baviera, com la de "comtes palatins" de [[Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen]], de [[Neumarkt]], etc.</ref> [[comtes palatins de Saxònia]] (vegeu [[ducs de Saxònia]]) i comtes palatins de [[Lotaríngia]] que acabaren denominant-se [[Palatinat|comtes palatins del Rin]] o [[Palatinat|comtes del Palatinat]]. Aquests últims foren els que més sovint reben aquesta denominació, en denominar-se "Palatinat" el seu territori de forma antonomàstica, i associar-se a un dels títols amb [[príncep elector|dignitat electoral]].
 
El [[Palatí d'Hongria]] fou un títol històric del [[regne d'Hongria]] que es creà a imitació del ''Pfalzgraf'' germànic.
Línia 16:
El títol de comte palatí s'utilitzà en el [[regne de Polònia]] per denominar els governadors de regions nomenats pel rei entre els magnats locals.
 
Al [[regne de França]] s'utilitzà la denominació "comtes palatins" per referir-se als [[comtes de Xampanya]], [[comtes de Tolosa]], [[comtes de Guiena]]<<ref>[[Comtat de Guiena]], [[Guiena]], [[comtat de Gascunya]], [[comtes de Gascunya]], [[Ducat de Gascunya]], [[ducs de Gascunya]], [[Gascunya]] Vegeu també [[Ducat d'Aquitània]], [[ducs d'Aquitània]] i [[Aquitània]].</ref> i [[comtes de Flandes]]; per distingir-se dels comtes palatins alemanys es passaren a denominar [[comtes palatins de França]] i després, abreviadament, [[comtes de França]], [[comtes dels francesos]] o [[comtes del regne]].<ref>Du Cange, ''Disertation 14'', citado en Louis Moreri, [http://books.google.escat/books?id=ZyMlYae2WpgC&pg=PA321&lpg=PA321&dq=%22condes+palatinos+de%22&source=bl&ots=AhxuOPpIff&sig=fXfEaBrkSkeFyRxSo2efbHupffg&hl=es&sa=X&ei=4BtST9KBGo-3hAfP-6DWCw&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q=%22condes%20palatinos%20de%22&f=false ''El gran diccionario historico, o Miscellanea curiosa...''], 1753, pàg. 321.</ref>
{{principal|Llista històrica de comtats francesos}}