Teatre Principal (Barcelona): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 71:
En gravats antics es pot veure la façana anterior a 1776: plana i amb dos cossos, tres arcs semicirculars i columnes jòniques aparellades a cada costat dels arcs a la part inferior, i pilastres jòniques i finestres amb frontons al pis de dalt (la del centre, més gran), amb barana sobre l'arquitrau del primer cos. Rematava la façana un frontó semicircular al centre, i balustrada amb gerros als costats. L'interior, en la reconstrucció de 1788, tenia una estructura a la italiana, amb platea i pisos (quatre) en forma de ferradura, amb una decoració elegant, amb daurats.
 
El [[1802]] s'acabà una ampliació<ref>{{ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria | títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.escat/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false | editorial = Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418-420 |isbn=8472831582 }}</ref> i el 1847, la reforma de [[Francesc Daniel Molina i Casamajó|Francesc Daniel Molina]] va fer que la façana adoptés una forma convexa a la part central, rematada amb una cornisa. Hi afegí una balconada que recorria les tres grans arcades del pis principal, i decoració amb relleus de [[terracota]] de [[Bartomeu Ferrari]]: dessota els balcons, medallons amb bustos d'actors: [[Maria Malibran]], [[Isidoro Máiquez]], Caylón i [[Julián Prieto]], que es conserven encara a la façana. Als pilars dels arcs, columnes truncades amb nimfes a la base i els bustos de [[Lope de Vega]], [[Calderón de la Barca]], el cantant [[Manuel del Pópulo Vicente García|Manuel García]]<ref>Víctor Balaguer diu que es tractava de [[Vicenç Garcia]], rector de Vallfogona, però faria estrany que es tractés d'ell per la seva poca vinculació al teatre.</ref> i l'actor Requeno; als [[carcanyol]]s, quatre figures alades de la Fama sostenint corones de llorer a les mans; a l'àtic, un rellotge al centre, decorat amb volutes i, a banda i banda, sengles frisos amb [[baixrelleu]]s al·legòrics. Als incendis i successives reformes del segle XX, aquests elements van desaparèixer en la seva majoria, mantenint-se la forma corbada de la façana i les obertures de portes i finestres. En general, la façana de Daniel i Molina rebé dures crítiques per la manca de proporcions, per la convexitat injustificada i per algunes solucions decoratives poc ortodoxes.<ref>Andrés Avelino Pi i Arimon. ''Barcelona antigua y moderna, ó, Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias''. Barcelona: Tomás Gorchs, 1854-1855. "Cap. XXX, Teatros, plazas de toros, paseos y jardines. Teatro Principal o de la Santa Cruz", tomo II, p. 1087.</ref>
 
L'interior presentava un vestíbul octogonal d'on arrencava l'escala que portava a la sala. Aquesta tenia planta de ferradura, però prou oberta per permetre la bona visibilitat des dels costats, Hi havia quatre pisos; els dos primers amb llotges, el tercer amb llotges a la primera fila i bancs a les altres dues files, i bancs al quart. En el primer pis hi havia un amfiteatre que sobresortia, amb butaques. La platea tenia disset files de butaques i llotges als costats. La capacitat del teatre estava entre 1.500 i 2.000 persones.<ref>Víctor Balaguer. Las calles de Barcelona. Barcelona: Salvador Manero, 1866, t. II, p. 361.</ref> La sala, amb algunes reformes posteriors, va perdurar fins a l'incendi de 1913, i l'estructura encara se'n mantingué fins al 1933. Al segon pis hi havia un saló de descans, octogonal ja que era sobre el vestíbul, amb finestrals que donaven a la Rambla i s'obrien a la balconada. En 1866 es feren reformes a la sala, aixecant el sostre i millorant l'aspecte general i l'acústica; l'aranya central fou substituïda per llums de gas a les baranes dels pisos, decorades en blanc amb daurats, que contrastava amb el vermell de les parets i les butaques. El nou sostre va rebre pintures d'[[Augusto Ferri]]. Igualment, les reformes milloraren la ventilació, lavabos i altres qüestions pràctiques.