Teatre Principal (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
|||
Línia 71:
En gravats antics es pot veure la façana anterior a 1776: plana i amb dos cossos, tres arcs semicirculars i columnes jòniques aparellades a cada costat dels arcs a la part inferior, i pilastres jòniques i finestres amb frontons al pis de dalt (la del centre, més gran), amb barana sobre l'arquitrau del primer cos. Rematava la façana un frontó semicircular al centre, i balustrada amb gerros als costats. L'interior, en la reconstrucció de 1788, tenia una estructura a la italiana, amb platea i pisos (quatre) en forma de ferradura, amb una decoració elegant, amb daurats.
El [[1802]] s'acabà una ampliació<ref>{{ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria | títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.
L'interior presentava un vestíbul octogonal d'on arrencava l'escala que portava a la sala. Aquesta tenia planta de ferradura, però prou oberta per permetre la bona visibilitat des dels costats, Hi havia quatre pisos; els dos primers amb llotges, el tercer amb llotges a la primera fila i bancs a les altres dues files, i bancs al quart. En el primer pis hi havia un amfiteatre que sobresortia, amb butaques. La platea tenia disset files de butaques i llotges als costats. La capacitat del teatre estava entre 1.500 i 2.000 persones.<ref>Víctor Balaguer. Las calles de Barcelona. Barcelona: Salvador Manero, 1866, t. II, p. 361.</ref> La sala, amb algunes reformes posteriors, va perdurar fins a l'incendi de 1913, i l'estructura encara se'n mantingué fins al 1933. Al segon pis hi havia un saló de descans, octogonal ja que era sobre el vestíbul, amb finestrals que donaven a la Rambla i s'obrien a la balconada. En 1866 es feren reformes a la sala, aixecant el sostre i millorant l'aspecte general i l'acústica; l'aranya central fou substituïda per llums de gas a les baranes dels pisos, decorades en blanc amb daurats, que contrastava amb el vermell de les parets i les butaques. El nou sostre va rebre pintures d'[[Augusto Ferri]]. Igualment, les reformes milloraren la ventilació, lavabos i altres qüestions pràctiques.
| |||