Setge d'Òtranto (1480): diferència entre les revisions

Desapareguda l'amenaça de [[Tamerlà]], que no va poder bastir un imperi, els otomans van reprendre l'ofensiva sobre Europa i [[Mehmet II]] va [[Batalla de Kosovo (1448)|atacar els Balcans]] sotmetent als serbis, [[Caiguda de Constantinoble|prenent Constantinoble]] el 1453, i [[Setge de Belgrad (1456)|ocupant provisionalment Belgrad]] el [[1456]], arribant al [[Danubi]] i controlant [[Transilvània]]. El 1460 es van apoderar de Morea i dels últims illots grecs, el 1468 van forçar el reducte muntanyós albanès.<ref>{{Ref-llibre |autor=B. Bennassar, N. Blayau, M. Denis, J. Jacquart, F. Lebrun |títol=Historia moderna |url=http://books.google.escat/books?id=Bclk7EjjwP0C&pg=PA195&dq=simult%C3%A1neamente,+los+otomanos+inundaron+los+Balcanes:+la+segunda+batalla+de+Kossovo+(1448)&hl=ca&sa=X&ei=KjjSUNOjFZC4hAev24CwBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=simult%C3%A1neamente%2C%20los%20otomanos%20inundaron%20los%20Balcanes%3A%20la%20segunda%20batalla%20de%20Kossovo%20(1448)&f=false |llengua=castellà |editorial=Historia moderna |data=2005 |pàgines=p.195 |isbn=8476009909}}</ref> i el 1479, van posar fi a una [[Guerra turcoveneciana (1463–1479)|guerra de setze anys]] amb la [[República de Venècia]] amb el [[tractat de Constantinoble (1479)|tractat de Constantinoble]] que significava la concessió de [[Negroponte]] i altres illes de l'[[Egeu]], i la fortalesa albanesa de [[Shkodër|Scutari]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Harkavy |nom=Robert E. |títol=Strategic Basing and Great Powers 1200-2000 |url=http://books.google.escat/books?id=slt8wY_PDAcC&pg=PA38&dq=otranto+peace+venetia+1479&hl=ca&sa=X&ei=iJTSULikDYbOhAfunYHoBA&ved=0CD4Q6AEwAg#v=onepage&q=otranto%20peace%20venetia%201479&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2007 |pàgines=p.38 |isbn=0415701767}}</ref>

El [[28 de juliol]] de [[1480]], una flota de 128 naus [[Imperi otomà|otomanes]] comandada per [[Gefik Ahmad Paixà]] a les ordres de [[Mehmet II]], entre elles 28 [[galera|galeres]] i 104 [[Fusta (vaixell)|fustes]] i ''palandàries'' amb quatre mil cavalleries,<ref>[[#Setton|Setton (1990)]]:p.321</ref> va arribar prop de la ciutat [[Regne de Nàpols|napolitana]] d'[[Òtranto]] la [[Pulla]] provinent del [[Setge de Rodes (1480)|setge de Rodes]]. El 29 de juliol la guarnició i els ciutadans es va retirar a la ciutadella, el castell d'Otranto, que fou pres l'onze d'agost i massacraren 12.000 dels 22.000 habitants, entre ells el comandant de la guarnició Francesco Largo i l'arquebisbe Stefano Pendinelli,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Byfield |nom=Ted |títol=Renaissance: God in Man |url=http://books.google.escat/books?id=cVE0SDn14nUC&pg=PA131&dq=Francesco+Largo+1480+otranto&hl=ca&sa=X&ei=a3jTUIHGDISR0AX_yoGYDA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Francesco%20Largo%201480%20otranto&f=false |llengua=anglès |editorial=Christian History Project |data=2010 |pàgines=p.131 |isbn=0968987389}}</ref> i la resta condemnats a l'esclavatge.<ref>{{Ref-llibre |cognom=von Pastor |nom=Ludwig Freiherr |títol=The History of the Popes from the Close of the Middle Ages |url=http://books.google.escat/books?id=sRQGbVAjjWgC&pg=PA334&dq=otranto+august+1480&hl=ca&sa=X&ei=6WbTUPKYPIiDhQf934HoBA&ved=0CEUQ6AEwAw |llengua=anglès |editorial=Forgotten Books |data= |pàgines=p.334 |isbn=1440061998}}</ref>

* {{ref-llibre |cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe |url=http://books.google.escat/books?id=TKaPrQPFIAMC&pg=PA333&dq=otranto+1481&hl=ca&sa=X&ei=1W7TUL34BMiY0QXRqICYAw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=otranto%201481&f=false |llengua=anglès |editorial=Univ of Wisconsin Press |data=1990 |citació=Setton |isbn=0299107442}}