As-Sàlih Ayyub: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a mantenir |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 3:
Era el fill gran d'al-Màlik [[al-Kàmil ibn al-Àdil]] i el presumpte successor i l'agost de 1228 fou associat al tron quedant com a ''naib'' (virrei) a Egipte, amb Fakhr al-Din ibn Shaykh al-Shuyukh com a conseller, però aviat va perdre la simpatia paterna, es diu que per haver conspirat per ser independent. El 1229/1230 fou enviat a la [[Al-Jazira|Jazira]] però sense cap govern i el seu germà [[al-Àdil II]] ibn al-Kàmil va esdevenir el nou hereu presumpte. El 1232/1233 al-Kàmil li va confiar el govern de [[Hisn Kayfa]]. Entre 1233 i 1235 es van perdre diversos territoris a la Jazira davant el [[sultanat seljúcida de Rüm]], però el 1236 aquestos territoris foren recuperats i Ayyub fou establert com a sultà a [[Amida (Armènia)|Amida]], [[Harran]], [[Edessa]], [[Nisibis]], [[Khabur]] i altres llocs. El 1237 va començar a contractar bandes de mercenaris [[khwarizmites]] (corasmis) de l'antic exèrcit del [[khwarizmshah]] [[Djalal al-Din Manguberti]]. Va tenir conflictes amb [[Abu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din]] de [[Mossul]].
A la mort d'al-Kàmil el [[6 de març]] de [[1238]]. An-Nàssir Dawud d'al-Karak havia de ser el successor a Damasc però el fill d'a-Kàmil, al-Àdil II, fou reconegut com a successor a Egipte i Damasc, i va nomenar governador d'aquesta al seu cosí al-Malik al-Djawad Yunus. Dawud va voler fer valer els seus drets a Damasc però fou derrotat prop de [[Nablus]] i va haver de fugir cap a [[al-Karak]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abu Izzeddin |nom=Nejla M. |títol=The Druzes: A New Study of Their History, Faith, and Society |url=http://books.google.
Abandonat per les seves tropes, al-Sàlih Ayyub, es va refugiar amb [[an-Nàssir Dawud]] a [[al-Karak]], que el va acollir a causa del fet que ja havia tingut algunes diferències amb al-Àdil II, i encara que el va mantenir sis mesos presoner (octubre de 1239 a abril de 1240), el va alliberar a canvi d'unes promeses que després aquest va al·legar haver fet sota pressió. Quan al-Àdil II i as-Sàlih Ismaïl anaven a fer una operació conjunta contra Dawud i Ayyub, el primer fou deposat per un cop d'estat dels seus emirs (maig/juny de 1240) que van proclamar a Ayyub com a sultà d'Egipte. El juny de 1240 Ayyub entrava a la ciutadella del [[Caire]].
|