Biagio Assereto: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 3:
Nascut a [[Recco]] fill d'un ferrer, fou seguit per [[Francesco Spinola]], el senyor de la ciutat, qui el va prendre de [[patge]]. En 1423 es va traslladar a [[Gènova]], per iniciar una carrera militar. Durant les [[Guerres de Llombardia]], com a [[almirall]] de la República, en aquell moment governada per [[Filippo Maria Visconti]], el [[duc de Milà]], va liderar una flota per ajudar a [[Joana II de Nàpols]] en 1425, va capturar el [[República de Florència|florentí]] Ferruccio Verro el 1426 i va fer retrocedir Domenico Campofregoso i els seus aliats florentins el setembre de 1427.
 
En [[1435]], durant la [[Conquesta del Regne de Nàpols]] va dirigir una petita flota de [[Gaeta]] en el rescat de Francesco Spinola, assetjat per [[Alfons el Magnànim]], i va obtenir la victòria en la [[Batalla naval de Ponça (1435)|batalla naval de Ponça]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Scalamonti |nom=Francesco |títol=Transactions of the American Philosophical Society. Vol. 86, pt. 4: Vita viri clarissimi et famosissimi kyriaci anconitani |url=http://books.google.escat/books?id=Fx8LAAAAIAAJ&pg=PA163&dq=Francesco+Spinola+1435&hl=ca&sa=X&ei=i9k2VOaEA8LhsATM5YHoDQ&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Francesco%20Spinola%201435&f=false |llengua=italià |editorial=American Philosophical Society |data=1996 |pàgines=163 |isbn=0871698641}}</ref> Malgrat la seva negativa a continuar la guerra contra la [[Corona d'Aragó]], a causa de la falta de tropes per envair el [[Regne de Nàpols]], va rebre el feu de Serravalle Scrivia i, de [[Filippo Maria Visconti]], el càrrec de governador de Milà.
 
Més tard va ser comissari ducal de Parma i el comandant de l'exèrcit milanès en la [[Guerres de Llombardia|guerra contra Venècia]], derrotant en febrer de [[1439]] un estol venecià protegit per [[Erasmo de Narni|Gattamelatta]] que es va transportar de l'[[Adige]] al [[Llac de Garda]] per terra amb l'objectiu d'aixecar el [[Setge de Brescia|setge milanès de Brescia]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mallett |nom=M. E. |cognom2=Hale |nom2=J. R. |títol=The Military Organisation of a Renaissance State: Venice C. 1400 To 1617 |url=http://books.google.escat/books?id=ffa4sBMWFTIC&pg=PA98&dq=Biagio+Assereto+1426&hl=ca&sa=X&ei=BBQ4VK7WFMXoaIW6gdgB&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Biagio%20Assereto%201426&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2006 |pàgines=98-99 |isbn=0521032474}}</ref> i el juliol de 1448 va derrotar l'almirall venecià [[Andrea Quirini]] a la [[batalla de Casalmaggiore]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Corio |nom=Bernardino |títol=Storia di Milano |volum=vol 3 (1447-1499) |url=http://books.google.escat/books?id=GreltG0a1CcC&pg=PA107&dq=Andrea+Quirini+assereto&hl=ca&sa=X&ei=IUY4VOyEDOHV7gbwhIDABg&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Andrea%20Quirini%20assereto&f=false |llengua=italià |editorial=F. Colombo |data=1857 |pàgines=106 |isbn=}}</ref> Va servir [[Francesc I Sforza]] des de 1450, però, dos anys més tard, va abandonar qualsevol càrrec públic i es va retirar a [[Serravalle Scrivia]] per dedicar-se a la literatura. Entre els seus amics es van incloure Enea Silvio Piccolomini, el futur papa [[Pius II]]. Va morir a Serravalle en 1456.
 
== Referències ==