Maulets (1705): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Retrat de Felip Vé exposat cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva per haver incendiat la ciutat el 1707.jpg|thumb|right|200px|Retrat de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a [[Xàtiva]].]]
[[Fitxer:Placa_commemorativa_1707_Maulets_a_Xàtiva.JPG|thumb|right|200px|[[Pedra dels Maulets|Placa]] a [[Xàtiva]] dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat en 1707.]]
Els '''Maulets''' van ser un grup [[partisà]] de valencians que donava suport a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]] d'Àustria en la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], i enemics dels [[botifler]]s, partidaris de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de Borbó. Van prendre el nom de Maulets en referència al vocable "mawla", que significa "esclau" en àrab col·loquial.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrando i Francés |nom=Antoni |cognom2=Nicolás Amorós |nom2=Miquel |títol=Història de la llengua catalana |url=http://books.google.
Per a les batalles, empraven com clam distintiu el so del ''corn rugós'' (''[[Charonia nodifera]]''), el caragol marí més gran de la Mediterrània. Anys després, quan la repressió posterior a la desfeta, tot home que en tinguera un era sospitós d'haver sigut maulet i, per tant, executat.
Línia 8:
L'[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscos]] de la península el [[1609]] significà una minva del nombre de treballadors als camps. En conseqüència, el rei [[Carles II d'Espanya]] concedí als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins aleshores eren conreades. Amb aquest permís els nobles imposaren a la nova població cristiana particions de les terres i impostos quantiosos. Potser la necessitat de treball menà aquestes famílies pobres a acceptar les noves condicions; el cas, però, és que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.
A les acaballes del [[segle XVII]] una part d'aquesta població camperola en terres d'antuvi [[Moriscos|morisques]] prosperà conreant i exportant [[vi]], [[brandi]] i panses, i en menor mesura seda. Fou llavors quan començaren a qüestionar-se els elevats impostos, que reduïen considerablement llurs profits, i provaren d'acabar amb aqueix sistema per tots els mitjans, tant legals com armats. Però la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou inútil; i la revolta (anomenada avui en dia [[Segona Germania]]) fou esclafada pel virrei i els exèrcits dels nobles l'any [[1693]] en la [[batalla de Setla de Nunyes]], prop de [[Muro d'Alcoi]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Furió |nom=Antoni |títol=Història Del País Valencià |url=http://books.google.
===La segona germania===
Els camperols d'aquesta ''Segona Germania'' rebutjaven els drets dels senyors sobre les terres dels moriscos expulsats, i recordaven els drets concedits per [[Jaume I el Conqueridor]] durant la conquesta del [[Regne de València]] per tal de denunciar l'explotació a què estaven sent sotmesos pels nobles després de l'[[expulsió dels moriscos]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Giralt i Raventós |nom=Emili |títol=Història agrària dels Països Catalans |volum=vol.3 |url=http://books.google.
Després de la desfeta militar que patiren, els camperols continuaren sense acceptar la situació, però esperaren una propera oportunitat, la qual apareixeria el 1700, quan [[Carles II d'Espanya]] moria sense fills ni descendència clara.
| |||