Saqueig de Roma (455): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a hostatges. Una > a ostatges. Una
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 45:
S'accepta el fet que Genseric saquejà grans quantitats de tresors de la ciutat, i que inclòs tomà l'emperadriu [[Licínia Eudòxia]], viuda de Valentinià, i a les seues filles com a ostatges. Una d'aquestes filles fou Eudorica, que més tard es casaria amb el fill de Genseric, [[Huneric]]
 
Existeix, malgrat això, prou debat al voltant de la severitat del saqueig vàndal. El saqueig de l'any 455 generalment és vist pels historiadors com més dur que el [[saqueig de Roma (410)|saqueig dut a terme pels visigots]] l'any 410, perquè els vàndals estigueren catorze dies<ref name=gibbon>{{Ref-llibre |cognom=Gibbon |nom=Edward |títol=The history of the decline and fall of the Roman empire |volum=vol.3 |url=http://books.google.escat/books?id=MOgZAQAAMAAJ&pg=PA5&dq=sack+rome+455&hl=ca&sa=X&ei=jPztUtGgKeyS7AauuYCYDQ&ved=0CF8Q6AEwBw#v=onepage&q=sack%20rome%20455&f=false |llengua=anglès |editorial=Collins & Hanney |data=1826 |pàgines=371 |isbn=}}</ref> mentre que els [[visigots]] només en passaren tres a la ciutat. La causa de la controvèrsia, però, és l'afirmació que el saqueig fou relativament net, i que hi hagueren poques morts i hagué poca violència, tot respectat els vàndals els edificis de la ciutat. Aquesta interpretació pareix que procedeix del relat de Pròsper de que Lleó I aconseguí persuadir Genseric perquè no fóra violent.
 
Tot i això, [[Víctor de Vita]] fa un recompte dels carregaments de captius que arribaren a [[Àfrica]] des de Roma per a ser venuts com a [[esclau]]s. Al mateix temps, l'historiador bizantí [[Procopi de Cesàrea]] relata com almenys una [[església (edifici)|església]] fou incendiada.