Francesc Josep I d'Àustria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Ampliació
Línia 44:
Va assumir el tron el [[1848]], després que abdiqués el seu oncle, l'emperador [[Ferran I d'Àustria]]. Els deu primers anys de regnat ([[1848]] - [[1859]]) vingueren marcats per la recuperació de la pau interior malgrat que s'aplicà una terrible repressió principalment a les províncies italianes i a [[Hongria]]. Pel que fa a la política exterior el fet més destacable fou la no-intervenció de l'emperador a la guerra de [[Crimea]], cosa que provocà un fort distanciament entre l'emperador i el tsar [[Nicolau I de Rússia]], qui esperava una intervenció austríaca després de l'ajut rus arran de la revolució de [[1848]].
 
L'any [[1859]] es produí el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en què l'exèrcit austríac hagué d'intervenir directament. La [[segona guerra austrosarda significàde la pèrduaindependència italiana]] de la[[1859]] ricava provínciaenfrontar de laal [[LlombardiaSegon Imperi Francès]] eni favorel [[Regne de l'incipientSardenya-Piemont]] regneamb dl'[[ItàliaImperi Austríac]], ai laes vegadava quetancar donavaamb llumel verda[[Tractat alde Piemont-SardenyaZuric]] perquèel iniciésnovembre, lapel conquestaquè els [[Dinastia dels petitsHabsburg|Habsburg]] ducatsvan decedir la Itàlia[[Llombardia]] centrala França, moltsla delsqual qualsla esva trobavencedir ena mansla casa de la[[Dinastia Savoia|Savoia]]. Àustria conservà famíliael [[DinastiaVèneto]], delsel Habsburg|Habsburg[[Trentino]], el ([[ParmaTirol del Sud]], el [[MòdenaFriül - Venècia Júlia]] i les fortaleses de [[ToscanaMantova]] i [[Peschiera]]). Tots els estats italians, fins i tot el Vèneto, que era austríac, hagueren d'unir-se a una confederació italiana, presidida pel Papa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Schneid |nom=Frederick C. |títol=The Second War of Italian Unification 1859-61 |url= |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2012 |pàgines=82 |isbn=1780964501}}</ref> La derrota fou un cop psicològic important per l'emperador, un cop que féu que abandonés la vanitat que en part havia marcat la primera dècada del seu regnat.
 
[[Fitxer:Naš Cesar. Spomenica ob Petdesetletnici Njegove Vlade 1898.JPG|thumb|right|200px|Publicació eslovena en commemoració del 50è aniversari del regnat de Francesc Josep I.<ref>Amb ocasió d'aquest 50è aniversari, es va celebrar a Viena el [[Torneig d'escacs de Viena 1898]], que commemorava el cinquantè aniversari de l'ascensió al tron d'[[Àustria-Hongria]] de l'Emperador.</ref><ref>{{ref-web|url=http://www3.sympatico.ca/g.giffen/tournaments.htm |títol= Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)|consulta=17 febrer 2010 |obra= |editor= |data= |llengua=anglès}}</ref>]]
L'any [[1864]] esclatà un conflicte menor al nord d'[[Alemanya]], al costat de la frontera danesa. Les pretensions danesos d'annexar-se els ducats de Slesvig-Holstein provocaren la intervenció conjunta d'Àustria i de Prússia. Una intervenció no desitjada pels austríacs que encara arrossegaven conseqüència de la guerra de [[1859]]. Malgrat tot, [[Prússia]] empenyé els austríacs i aquests assumiren [[Slesvig-Holstein|Holstein]] com una província més de l'Imperi. Prússia, però, declarà la guerra a [[Àustria]] l'any [[1866]] i aquesta conclogué amb una estrepitosa derrota austríaca a la batalla de Sadowa i amb la pèrdua de la província de [[Venècia]] i l'expulsió d'Àustria de la Confederació Germànica. Per primera vegada en més quatre-cents anys els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] quedaven relegats als seus dominis austríacs i fora de joc tant a [[Itàlia]] com a [[Alemanya]].
 
La desfeta a la [[batalla de Sadowa]] provocà l'anomenat compromís austrohongarès. L'Imperi es dividí en dos territoris, [[Àustria]] i [[Hongria]]. L'emperador assumia el títol de rei d'[[Hongria]] i concedia plena autonomia política en els afers interns al territori hongarès. Els vincles entre els dos territoris es concentraven en la figura de l'emperador i en alguns ministeris conjunts com el d'afers exteriors.
 
Des de [[1867]], i principalment des del [[1871]] fins al [[1914]] Àustria s'hagué d'acontentar a jugar un paper secundari en els afers europeus. Aïllat de la cursa colonial, seguí veient en els Balcans el seu mercat i la seva expansió, dins d'aquesta lògica es produeix la incorporació de la província de [[Bòsnia]] al país. Malgrat tot, el problema de les nacionalitats aparagué cada vegada amb més cruesa i les reivindicacions nacionals s'estengueren per tot el país però principalment als Balcans i a la República Txeca.