Batalla de Carres: diferència entre les revisions

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m (Corregit: al matí següent > l'endemà al matí)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/))
 
== La batalla ==
Els parts van utilitzar únicament la cavalleria pesada armada amb llances, els [[catafractes]] i arquers a cavall,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sage |nom=Michael |títol=Warfare in Ancient Greece: A Sourcebook |url=http://books.google.escat/books?id=RrztzSa3lokC&pg=PA212&dq=horse+archer+carrhae&hl=ca&sa=X&ei=vupJUobTMMSM7QbnqIDABQ&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=horse%20archer%20carrhae&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2002 |pàgines=212 |isbn=0203439449}}</ref> per derrotar la [[infanteria]] pesant romana. [[Suren]], sabedor de les seves limitacions, va evitar un atac directe contra l'exèrcit romà, limitant-se a que els arquers a cavall llancessin a una distància segura i sense descans una pluja de fletxes sobre la densa formació de [[Legió romana|legionaris romans]], obligant-los literalment a enganxar-se a terra i protegir-se amb els seus [[escut (arma)|escuts]]. El tipus d'[[arc compost]] utilitzat pels parts, més gran i d'una curvatura major que l'[[Assíria|assiri]], permetia llançar la [[fletxa]] a gran velocitat, travessant les cuirasses romanes. Per tal de mantenir un llançament continuat de projectils sobre l'[[exèrcit romà]] van utilitzar [[camell]]s per abastir constantment de fletxes als arquers. Els intents dels romans per perseguir els arquers resultaven infructuosos, ja que aquests s'allunyaven a gran velocitat.
 
Advertint Cras que la situació era insostenible, va ordenar al seu fill [[Publi Licini Cras]] que carregués amb la seva cavalleria i infanteria sobre els parts, els quals van fingir una retirada disparant fletxes cap enrere mentre fugien (el conegut com [[tret part]]) i allunyant al desprevingut Publi de la resta de l'exèrcit romà els catafractes van caure-hi a sobre superant-los en nombre. Però en comptes d'atacar directament, cavalcaren en formació de [[cercle Càntabre]] Al voltant dels romans, aixecant polseguera i augmentat la confusió dels soldats, que no podien lluitar amb eficàcia a causa de la seva atapeïda formació. Els arquers van tornar a llançar fletxes sobre una aïllada infanteria romana, la qual va tornar a protegir-se amb els seus grans escuts de la pluja de projectils. Veient el caire que estava prenent la batalla Publi va ordenar els seus genets que ataquessin els catafractes. La cavalleria lleugera gal·la, malgrat la seva empenta, no va poder fer res contra les llances i cuirasses dels parts i a poc a poc va sucumbir d'esgotament per la set i la calor.
Un cop aixafades les forces del fill de Cras, Suren va llançar la seva cavalleria contra la resta de les legions romanes, obligant-les a cenyir-se a un espai limitat i tornant a llançar-hi a sobre milers de fletxes. A poc a poc els legionaris anaven caient i només els va salvar el fet que els parts van refusar lluitar de nit.
 
Cras va aprofitar aquesta oportunitat per replegar-se a Carrhae amb les tropes sanes, deixant 4.000 ferits en el camp de batalla, els quals van ser massacrats pels parts a l'alba. A la nit següent, obviant la relativa seguretat de Carrhae, Cras va optar per fugir de l'assetjada ciutat cap a l'oest, aprofitant de nou el costum part de no combatre la caiguda del sol. Per a això es va ajudar d'un guia local que en realitat era un espia dels parts, el qual va conduir mitjançant enganys el que quedava de l'exèrcit romà, per un terreny que dificultava l'avanç, cap al gruix de l'exèrcit part. Cinc-cents genets al comandament de [[Gai Cassi Longí]], en aquell temps qüestor, i 5.000 legionaris romans desconfiant del guia van desertar i ells mateixos es dirigiren cap a l'oest. La resta dels confiats es van trobar l'endemà al matí amb l'exèrcit de Suren, que els va oferir parlamentar. Pressionat pels seus soldats Cras es va veure obligat a acceptar l'oferta. Durant la trobada, aquest i part de la delegació romana van ser capturats i executats.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=Warlords of Republican Rome: Caesar Against Pompey |url=http://books.google.escat/books?id=dVtuQidyB0sC&pg=PA120&dq=crassus+carrhae&hl=ca&sa=X&ei=w8tFUqz2CsmctAaxhIHABQ&ved=0CGQQ6AEwBw#v=onepage&q=crassus%20carrhae&f=false |llengua=anglès |editorial=Casemate Publishers |data=2010 |pàgines=120 |isbn=1935149067}}</ref>
 
L'exèrcit romà de 20.000 soldats va ser massacrat i uns 10.000 van preferir rendir-se esperant que se'ls perdonés la vida. A aquests els hi coneixeria com la [[Legió perduda]]. Altres van optar per escapar al vespre cap a [[Síria]].
223.351

modificacions