Yaqub ibn al-Layth: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m un altre bust |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 5:
Yaqub va deixar el comerç dels productes de coure (tradicional a la família) i va entrar al servei dels caps ''ayyar'' Salih ibn al-Nadr i Dirham ibn Nasr que dominaven a [[Zarang]], la capital del país; aviat els va suplantar i va agafar el poder i fou reconegut com a emir de Sistan l'abril del 861; Salih ibn al-Nadr va fugir a l'est de la província, a [[Bust (Sistan)|Bust]], i va demanar ajut al ''[[zunbil]]'', el sobirà local del [[Zamindawar]] i [[Zabulistan]]; després de diversos combats Yaqub va capturar Salih i el va matar als inicis del 865; el ''zunbil'' fou derrotat i va morir en combat a [[al-Rukhkhadj]] (que després fou la regió de [[Kandahar]]) el mateix any 865. Yaqub va pactar amb els kharagites, als que abans havia combatut, i molts d'ells foren incorporats al seu exèrcit.
Yaqub estava disposat llavors a atacar als [[Tahírides del Khorasan|tahírides]], nominals governadors del Sistan és de 854 (i governadors efectius del Khorasan) en nom del califa. Es van produir alguns xocs a la frontera entre les zones d'influència saffàrida i tahírida, segurament en discussions sobre la recaptació d'impostos. El 866/867 va atacar [[Herat]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.
El 870 Yaqub va fer una campanya militar que el va portar a Kabul, Bamitan i [[Pandjir]], creuant tot el [[Zabulistan]] a través de [[Gazni]] perseguint al fill de l'antic ''zunbil''; una segona expedició (872) el va permetre capturar al fill del ''zunbil'' a la fortalesa de Nay Laman; la seva sort és desconeguda però probablement fou executat. Yaqub va seguir des d'aquesta fortalesa cap al nord, en direcció a [[Balkh]], que va arrabassar al seu sobirà Dawud ibn Abi Dawud, de la dinastia [[Abu Dawúdida]]; aquesta campanya li va donar el control temporal de les mines de plata del Pandjir i del [[Badakhxan]], i es van encunyar monedes entre 872 i 875. Aquestes operacions van acabar amb la dinastia dels ''zunbils'' que fins aleshores (i durant dos segles) havien aturar la progressió dels àrabs cap a l'est.
[[Abd-Al·lah as-Sijzí]] es va revoltar contra Yaqub ibn al-Layth, però fou derrotat i es va haver de refugiar amb [[Muhàmmad ibn Tàhir]], que el va nomenar governador dels districtes d'[[at-Tabasayn]] i [[Kuhistan]]; això va donar excusa a Yaqub per envair el [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Muhammad va enviar una ambaixada per negociar però Yaqub ja havia buscat aliats al Khorasan entre els malcontents i les converses no van reeixir. L'agost del 873 (o ja el 872 segons alguna font) Yaqub va entrar a la capital [[Nishapur]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kröger |nom=Jens |títol=Nishapur: Glass of the Early Islamic Period |url=http://books.google.
Yaqub va tornar al Fars i al Khorasan, regions en les que va passar els seus darrers anys; una vegada més va rebutjar l'aliança amb els zandj. Va morir d'una malaltia abdominal el juny del [[879]]. El va succeir el seu germà [[Amr ibn al-Layth]]. Yaqub pels seus governs de Sistan i Khorasan no va reconèixer als [[abbàssides]] als que considerava usurpadors, i mirava amb mal-estim als seus governadors (procedents de famílies aristocràtiques). Dirigia les tropes anant al davant i no confiava en els governs hereditaris; va rebutjar crear una genealogia que el lligués a les antigues dinasties perses.
Línia 18:
== Bibliografia ==
* C. E. Boshworth, ''[http://histories.cambridge.org/extract?id=chol9780521200936_CHOL9780521200936A004 Cambridge History of Iran]'', volum IV, {{pdf}} en línia (previ pagament o subscripció)
* C. E. Boshworth, ''[http://books.google.
* Theodor Nöldeke, ''Yakub der Kupferschmied und seine Dynastie, a Orientalische Skizzen'', Berlín 1892, traducció a l'anglès a ''Sketches from oriental history'', Londres i Edimburg, 1892.
* C. Boshworth, ''Sistan under the Arab from the Islamic conquest to the rise of Saffarids (30-250/651-864)'', Roma 1968
|