Mehmet II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 16:
El [[2 d'agost]] de [[1446]] un cop d'estat dels geníssers, instigats pel gran visir, va posar fi a la dualitat i va retornar a Murad II al tron i Mehmet II fou enviat a governar [[Manisa]]. Murad II que volia assegurar la successió al seu fill, el va cridar per les campanyes balcàniques a [[Kosovo]] (contra els hongaresos) el [[1448]] i [[Albània]] (estiu del [[1450]]). Mehmet fou casat amb Sitti Khatun, filla de l'emir de [[Dhu l-Kadr]] considerat tradicionalment aliat dels otomans contra els [[karamànides]].
A la mort de Murad II el [[3 de febrer]] de [[1451]], Mehmet fou proclamat sultà ([[18 de febrer]]). Tot seguit l'emperador bizantí el va amenaçar d'alliberar a Orkhan mentre el karamànida [[Damad II İbrahim Bey]] envaïa el territori disputat d'Hamid-Ili. El gran visir va calmar a Bizanci (i a Sèrbia) amb cessions territorials i Mehmet va poder fer una campanya contra Karaman, però quan va arribar a la zona l'emperador va intentar noves concessions amenaçant altre cop amb alliberar a Orkhan i Mehmet va signar un acord amb Damad II İbrahim Bey i va retornar a la capital Edirne i va decidir conquerir [[Constantinoble]]. Primer va signar acords amb Venècia (10 de setembre de 1451) i Hongria (20 de novembre de 1451) i va construir la fortalesa de Boghaz-Kesen al Bòsfor ([[1452]]); un expert hongarès va ser contractat per construir els cànons més potents. El setge va començar el [[6 d'abril]] de [[1453]]. La marina no va aconseguir evitar l'avituallament de la capital per mar i per això el setge va estar a punt de llevar-se a proposta del gran visir, però Zaganos va imposar la continuació; l'artilleria va ensorrar les muralles en poc temps i la [[caiguda de Constantinoble|ciutat fou ocupada]] el [[19 de maig]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Philippides |nom=Marios |cognom2=Hanak |nom2=Walter K. |títol=The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies |url=http://books.google.
[[Fitxer:Zonaro GatesofConst.jpg|thumb|200px|esquerra|Entrada de Mehmet II a Constatinoble per [[Fausto Zonaro]]]]
En els següents anys va fer diverses campanyes als Balcans:
Línia 26:
* [[1465]] a [[1467]] contra Skander Beg a Albània ([[Guerra turcoveneciana (1463–1479)]].
El [[1459]] va ocupar [[Amasra|Amstris]] als genovesos. El [[1461]] va ocupar [[Sinop]] i tot el principat dels [[Djandar-oghlu]] amb [[Kastamonu]] i el mateix any l'[[imperi de Trebisonda]]. El [[1462]] [[Valàquia]] ([[Eflak]]), sota [[Radu III]] el Bell va renovar la seva submissió a l'Imperi però [[Moldàvia]] ([[Boghdan]]) sota [[Esteve III de Moldàvia|Esteve el Gran]], va presentar resistència el [[1476]]. Al final de la [[Guerra turcoveneciana (1463–1479)|Guerra turcoveneciana]], Venècia, pel [[Tractat de Constantinoble (1479)|Tractat de Constantinoble]] va haver de signar una pau humiliant que va haver de pagar un tribut de 10.000 peces d'or ([[25 de gener]] de [[1479]]) i la important plaça veneciana de [[Shkodër|Scutari]] va passar al otomans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Harkavy |nom=Robert E. |títol=Strategic Basing and Great Powers 1200-2000 |url=http://books.google.
Al front oriental [[Uzun Hasan]] dels [[aq qoyunlu]] va intentar una aliança amb la [[República de Venècia]], però la victòria de Mehmet a [[Bashkent]] en la [[batalla d'Otluqbeli]] l'[[11 d'agost]] de [[1473]] va salvar la situació.<ref name="Har-El1995">{{ref-llibre|cognom=Har-El|nom=Shai|títol=Struggle for domination in the Middle East: the Ottoman-Mamluk War, 1485-91|url=http://books.google.com/books?id=KUjl5hWOYVMC&pg=PA149|consulta= 6 octubre 2010|any=1995|editorial=BRILL|isbn=978-90-04-10180-7|pàgines=149}}</ref> Des de [[1468]] el territori de [[Beylik de Karaman-oğlu|Karaman]] va quedar sota influència de Mehmet II (però no fou annexionat fins al [[1486]]), provocant un conflicte amb els [[mamelucs]] que reclamaven drets sobre Karaman. Contra els mamelucs va haver de fer Mehmet la seva darrera campanya el [[1481]], durant la qual va morir el [[3 de maig]] de [[1481]]. El va succeir el seu fill [[Baiazet II]].
|