Mehmet II: diferència entre les revisions

A la mort de Murad II el [[3 de febrer]] de [[1451]], Mehmet fou proclamat sultà ([[18 de febrer]]). Tot seguit l'emperador bizantí el va amenaçar d'alliberar a Orkhan mentre el karamànida [[Damad II İbrahim Bey]] envaïa el territori disputat d'Hamid-Ili. El gran visir va calmar a Bizanci (i a Sèrbia) amb cessions territorials i Mehmet va poder fer una campanya contra Karaman, però quan va arribar a la zona l'emperador va intentar noves concessions amenaçant altre cop amb alliberar a Orkhan i Mehmet va signar un acord amb Damad II İbrahim Bey i va retornar a la capital Edirne i va decidir conquerir [[Constantinoble]]. Primer va signar acords amb Venècia (10 de setembre de 1451) i Hongria (20 de novembre de 1451) i va construir la fortalesa de Boghaz-Kesen al Bòsfor ([[1452]]); un expert hongarès va ser contractat per construir els cànons més potents. El setge va començar el [[6 d'abril]] de [[1453]]. La marina no va aconseguir evitar l'avituallament de la capital per mar i per això el setge va estar a punt de llevar-se a proposta del gran visir, però Zaganos va imposar la continuació; l'artilleria va ensorrar les muralles en poc temps i la [[caiguda de Constantinoble|ciutat fou ocupada]] el [[19 de maig]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Philippides |nom=Marios |cognom2=Hanak |nom2=Walter K. |títol=The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies |url=http://books.google.escat/books?id=qvvdVXckfqQC&pg=PA266&dq=29+May+1453+Constantinople&hl=ca&sa=X&ei=n5LdUIigHM2KhQeZt4CYBg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=29%20May%201453%20Constantinople&f=false |llengua=anglès |editorial=Ashgate Publishing, Ltd. |data=2011 |pàgines=p.xiii |isbn=1409410641}}</ref> Mehmet va concedir l'''aman'' als habitants grecs i llatins ([[1 de juny]]). Orkhan fou arrestat i executat i el gran visir arrestat i Zaganos Mehmed Pasha<ref> era un grec convers, i gendre del sultà</ref> fou nomenat gran visir.

El [[1459]] va ocupar [[Amasra|Amstris]] als genovesos. El [[1461]] va ocupar [[Sinop]] i tot el principat dels [[Djandar-oghlu]] amb [[Kastamonu]] i el mateix any l'[[imperi de Trebisonda]]. El [[1462]] [[Valàquia]] ([[Eflak]]), sota [[Radu III]] el Bell va renovar la seva submissió a l'Imperi però [[Moldàvia]] ([[Boghdan]]) sota [[Esteve III de Moldàvia|Esteve el Gran]], va presentar resistència el [[1476]]. Al final de la [[Guerra turcoveneciana (1463–1479)|Guerra turcoveneciana]], Venècia, pel [[Tractat de Constantinoble (1479)|Tractat de Constantinoble]] va haver de signar una pau humiliant que va haver de pagar un tribut de 10.000 peces d'or ([[25 de gener]] de [[1479]]) i la important plaça veneciana de [[Shkodër|Scutari]] va passar al otomans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Harkavy |nom=Robert E. |títol=Strategic Basing and Great Powers 1200-2000 |url=http://books.google.escat/books?id=slt8wY_PDAcC&pg=PA38&dq=otranto+peace+venetia+1479&hl=ca&sa=X&ei=iJTSULikDYbOhAfunYHoBA&ved=0CD4Q6AEwAg#v=onepage&q=otranto%20peace%20venetia%201479&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2007 |pàgines=p.38 |isbn=0415701767}}</ref> Aprofitant l'agitació contra els genovesos, va ocupar [[Feodòssia]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=İskit |nom=Server Rifat |títol=Resimli-haritalı mufassal Osmanlı tarihi: Bir heyet tarafından yazılmıştır |url=http://books.google.escat/books?id=UloNAQAAIAAJ&q=Gedik+Ahmet+Pasha+kefe+1475&dq=Gedik+Ahmet+Pasha+kefe+1475&hl=ca&sa=X&ei=iGTYUPeAMOSp0AWQ84CgBQ&ved=0CEoQ6AEwBQ |llengua=turc |editorial= |data=1957 |pàgines=p.571 |isbn=}}</ref> i [[Azak]] ([[1475]]) i després [[Anapa]] i [[Copa]] ([[1479]]). El [[1480]] la flota, considerablement reforçada, va atacar [[Rodes (ciutat) | Rodes]] i [[Òtranto]]. Davant la primera el setge (maig a agost) va fracassar) però la segona fou ocupada ([[11 d'agost]] de [[1480]]).