Francesc Sforza: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 25:
Des de [[1419]] va lluitar juntament amb el seu pare, guanyant ràpida fama per la seva habilitat per a doblegar barres de metall amb les mans. Més endavant va demostrar ser un estrateg expert i un comandant de camp molt preparat. Després de la mort del seu pare, ocorreguda el [[1424]], va lluitar inicialment per a l'exèrcit napolità i després per al [[papa]] [[Martí V]] i [[Felip Maria Visconti]]. Després d'alguns èxits militars va caure en desgràcia i va ser enviat presoner al castell de [[Mortara]], recuperant la llibertat després d'una reeixida expedició contra [[Lucca]].
 
El [[1431]], després d'un període en què va lluitar novament per als [[Estats Pontificis|estats papals]], va liderar l'exèrcit milanès contra [[República de Venècia|Venècia]]. A l'any següent va tenir lloc el seu compromís amb la filla del Duc, [[Blanca Maria Visconti|Blanca Maria]], nuviatge que no fou ben vist per Felip Maria. Entre [[1433]] i [[1435]] Francesc Sforza va liderar els atacs milanesos sobre els estats papals, però quan va conquistar [[Ancona]] va canviar de bàndol, obtenint el títol de vicari de la ciutat directament del papa [[Eugeni IV]]. Així mateix, entre [[1436]] i [[1439]] va servir alternativament per a la [[República de Florència]] i la [[República de Venècia]], enemics de Visconti, amb els que va derrotar [[Francesco Piccinino]] a la [[batalla d'Anghiari]].<ref name=osborne>{{Ref-llibre |cognom=Osborne |nom=June |títol=Urbino: The Story of a Renaissance City |url=http://books.google.escat/books?id=VTV4XavCQRMC&pg=PA50-IA2&dq=francesco+piccinino&hl=ca&sa=X&ei=2hA6VMmIE5etaaGCgdAH&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=francesco%20piccinino&f=false |llengua=anglès |editorial=frances lincoln ltd |data=2003 |pàgines=54 |isbn=0711220867}}</ref>
 
El [[1440]] els seus feus al [[Regne de Nàpols]] van [[Conquesta del Regne de Nàpols|ser ocupats]] per [[Alfons el Magnànim]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Moisé |nom=Filippo |títol=Storia dei dominii stranieri in Italia dalla caduta dell' impero romano in occidente fino ai nostri giorni |url=http://books.google.escat/books?id=d6hMAAAAMAAJ&pg=PA428&dq=aversa+1437&hl=ca&sa=X&ei=w1c9VL-ZCNP7ap76guAP&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q=aversa%201437&f=false |llengua=italià |editorial=V. Batelli |data=1842 |pàgines=431-432 |isbn= |ref=harv}}</ref> i per a recuperar-los es va haver de reconciliar amb [[Felip Maria Visconti]], aconseguint realitzar el casament amb Blanca Maria l'octubre de [[1441]]. A l'any següent es va aliar amb [[Renat I d'Anjou]], pretendent al tron de Nàpols, i va marxar amb ell en una expedició vers el sud de la [[península Itàlica]]. Després d'algunes derrotes inicials va vèncer en [[1443]] a la [[batalla de Monteluro]] al comandant napolità [[Niccolò Piccinino]] gràcies a l'ajuda de [[Segimond Malatesta]],<ref name=osborne/> que era el seu gendre, retornant així triofant a [[Milà]].
 
== Duc de Milà ==
Línia 33:
El [[1444]] va aconseguir derrotar amb l'ajuda de Venècia una aliança entre els [[Visconti]], el papa Eugeni IV i Malatesta, el qual suposadament havia assassinat la filla de Francesc. Gràcies a aquesta victòria, i en compensació d'abandonar als venecians, va rebre el títol de Capità General de l'exèrcit de Milà de mans del propi [[Duc de Milà|duc]].
 
A la mort del duc sense descendents masculins el [[1447]] s'instaurà la [[República Ambrosiana]]..<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran Soldevila i Zubiburu |enllaçautor=Ferran |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.escat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA673&dq=magnanim+visconti+1447&hl=ca&sa=X&ei=Ep8vVKWPGorKaJz5gbgH&ved=0CCIQ6AEwAQ#v=onepage&q=magnanim%20visconti%201447&f=false |llengua= |editorial=Editorial Alpha |data=1963 |pàgines=673 |isbn=}}</ref> En aquells moments Francesc rebé les senyories de [[Pavia]] i [[Lodi]], i va iniciar els seus moviments per prendre el poder de la feble República aliat amb [[Guillem VIII de Montferrat]] i [[República de Venècia|Venècia]]. El [[1450]], després d'anys de fam, es van iniciar una sèrie de disturbis als carrers de Milà que van dur al [[senat]] de la ciutat a oferir a Francesc Sforza el ducat. Va ser la primera vegada que un títol nobiliari fou concedit per una institució democràtica, si bé no rebé l'ordenació de l'[[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic]] (ordenació que sí rebé el seu fill).
 
Durant el seu govern, que va ser moderat, Sforza va modernitzar la ciutat i el ducat, va crear un eficient sistema d'impostos que va generar enormes ingressos per al govern. La seva cort es va convertir en un centre cultural del [[Renaixement]], i la població de Milà li va tenir molta estima. A la ciutat va fundar l'Hospital Major, va restaurar el ''Palazzo di Arengo'' i va construir el ''[[Naviglio d'Adda]]'', canal que connectava amb el riu [[Adda]].