Flavi Honori: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 31:
Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos dels [[Pirineus]] el general [[Geronci (general)|Geronci]], que no va tardar a rebel·lar-se i va proclamar emperador el seu amic [[Màxim Tirà|Màxim]]. Geronci va atacar Constantí a [[Arle]], però va ser vençut i va fugir a Hispània, on es va suïcidar. Màxim va perdre Hispània poc després davant dels sueus, els vàndals i els alans. Les tropes d'Honori, comandades pel general Constanci (el futur [[Constanci III]]), van vèncer Constantí i aquest i el seu fill Julià van ser assassinats a Ravenna el [[411]]. A la Gàl·lia, [[Joví]] s'havia proclamat emperador i havia associat al tron el seu fill o germà [[Sebastià]]. El general [[Sar]], enviat a la zona, aspirava també al govern de les Gàl·lies, però va morir en lluita contra [[Ataülf]], nou rei dels visigots, que va ocupar [[Narbona]] ([[412]]), amb l'ajut del general romà Dardà, i després [[Valença]]; aquí li va fer front Joví, que fou derrotat i fer presoner, però Sebastià va conservar el control del nord de la Gàl·lia fins que el [[413]] fou capturat per Ataülf i executat juntament amb Joví. Ataülf es va apoderar de tot el sud de les Gàl·lies malgrat ser derrotat a [[Marsella]] pel governador Bonifaci.
 
La revolta d'[[Heraclià (usurpador)|Heraclià]] (l'assassí d'Estilicó) a Àfrica ([[413]]) fou de curta volada i va acabar aviat, amb la seva execució.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lancel |nom=Serge |títol=Saint Augustine |url=http://books.google.escat/books?id=WimttLvgXTMC&pg=PA267&dq=Heraclianus+413&hl=ca&sa=X&ei=y_5tUqmeEOHI0wXViYD4Cg&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Heraclianus%20413&f=false |llengua=anglès |editorial=Hymns Ancient and Modern Ltd |data=2002 |pàgines=268 |isbn=0334028663}}</ref> El [[414]] [[Ataülf]] es va casar amb [[Gal·la Placídia]], la germana d'Honori. L'aliança amb els visigots es va trencar i el general Constanci fou enviat contra ells, els va derrotar a [[Narbona]] i va ocupar el sud-est de la Gàl·lia, enviant-los a Hispània, la major part de la qual estava dominada per [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]] (els romans només governaven la [[Tarraconense]]). Ataülf va acceptar-ho, va entrar a Hispània i es va establir a [[Bàrcino]]. Mentrestant, els pobles del nord-oest de la península ([[vascons|bascs]], [[àsturs]] i [[càntabres]]) van independitzar-se dels romans.
 
== Darrers anys ==