Álvaro de Luna y Jarana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 14:
La història d'Álvaro de Luna és una constant d'expulsions de la cort per part de faccions victorioses, i el seu retorn quan la facció vencedora es disgregava. D'aquesta forma, va ser solemnement expulsat el [[1427]] per una coalició de nobles, només per fer-lo tornar un any després. Álvaro de Luna va culminar de forma victoriosa la [[guerra dels Infants d'Aragó]], expulsant-los de Castella. En [[1431]], es va esforçar a ocupar els inquiets nobles en una guerra per reconquerir [[Regne de Granada|Granada]]. Encara que hi va haver alguns èxits ([[batalla de La Higueruela]]), era impossible una política consistent donat el caràcter revoltat dels nobles i la indolència del propi rei. Es diu, segons uns, que no va conquerir Granada pel terratrèmol d'Atarfe, segons altres pels quals va ser subornat pels moros perquè no conquerís Granada amb un carro replet de figues i en cada figa hi havia una moneda d'or.
 
El [[1445]], la facció dels nobles aliada amb els seus principals enemics, els [[Infants d'Aragó]], va ser derrotada en la [[batalla d'Olmedo]], on va ser malferit i després va morir l'Infant [[Enric I d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Los Trastamara y la Unidad Española |volum=vol.5 |url=http://books.google.escat/books?id=_vp1mwUwOmoC&pg=PA387&dq=Enrique+de+Trast%C3%A1mara+batalla+de+Olmedo&hl=ca&sa=X&ei=biwMU92mFu2Q0QWGooHgBQ&ved=0CFgQ6AEwBg#v=onepage&q=Enrique%20de%20Trast%C3%A1mara%20batalla%20de%20Olmedo&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Rialp |data=1981 |pàgines=387 |isbn=8432121002}}</ref> Álvaro, que havia estat nomenat [[Conestable de Castella]] i Comte de Santiesteban el [[1423]], es va convertir en el Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume. En aquell moment, el seu poder semblava incontestable. Tanmateix, es basava en l'afecte que li dispensava el rei. Això va canviar quan la segona esposa del rei, [[Isabel de Portugal i de Bragança|Isabel de Portugal]], mare d'[[Isabel la Catòlica]], temorosa de l'immens poder del conestable, coneixedora de les seves intrigues, abusos i certs assassinats disposats per ell, va urgir al seu marit prescindir del favorit.
 
El [[1453]], el rei va sucumbir i Álvaro va ser arrestat al [[Castell de Portell]], jutjat i condemnat en un judici que no va ser més que una paròdia de la justícia. Va ser executat en [[Valladolid]] el [[2 de juny]] de [[1453]].