Diferència entre revisions de la pàgina «Gordià III»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/))
El [[239]] va dissoldre la ''Legio III Augusta'' i va nomenar prefecte pretorià a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cònsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus ([[240]]) es va produir una revolta a Àfrica dirigida per [[Sabinià]], que fou reprimida. Fou cònsol per segona vegada el [[241]], any en què la confederació dels [[francs]] va atacar per la zona de [[Magúncia]] mentre, simultàniament, es produïren atacs gots a [[Mèsia]] i [[Regió de Tràcia|Tràcia]], amb la destrucció de [[Nikopolis|Nicòpolis]] i el setge (rebutjat) de [[Marcianòpolis]]. En aquest mateix any Gordià III es va casar amb Sabínia Tranquil·lina, filla de [[Misiteu]] (''Misitheus''), un notable distingit per la seva saviesa, eloqüència i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influència dels eunucs de palau.
 
El [[242]] Gordià va anar en persona a la frontera persa, on els sassànides havien atacat [[Osroene]] (darrera possessió romana a Mesopotàmia), i va passar per [[Mèsia]] on va derrotar algunes tribus bàrbares de la frontera. Va arribar a [[Síria]] i va derrotar a Sapor de [[Imperi Persa|Pèrsia]] en una sèrie d'enfrontaments, i de manera especial a la [[batalla de Resaena]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Crevier |nom=Jean-Baptiste-Louis |títol=Histoire des empereurs romains, depuis Auguste jusqu'à Constantin |volum=vol.10 |url=http://books.google.escat/books?id=b-4OAAAAQAAJ&pg=PA203&dq=Resaena+242&hl=ca&sa=X&ei=a6uPUsXqC7GW0QXvxIHgAg&ved=0CGIQ6AEwBw#v=onepage&q=Resaena%20242&f=false |llengua=francès |editorial=chez Desaint |data=1775 |pàgines=203 |isbn=}}</ref> obligant-lo a evacuar Mesopotàmia. Gordià va entrar a [[Carres]] i [[Nisibe]]; també va ocupar una part d'[[Armènia]]. Els sassànides van contraatacar i van avançar cap a l'[[Eufrates]]. Els fets que van seguir no són clars: Misiteu va morir, segons alguns historiadors d'una malaltia o segons altres en la lluita, degut a la traïció del seu lloctinent [[Filip l'àrab]].
 
Filip fou nomenat prefecte del pretori ocupant el lloc de Misiteu i des de llavors tot va començar a anar malament, ja que sembla que Filip boicotejava d'amagat l'emperador Gordià per a desacreditar-lo davant els soldats (243).
223.351

modificacions