Josep Cabrinetty i Cladera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Barcelona el [[11 > Barcelona l'[[11 |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 5:
El 1847 retornà de l’exili i reingresà a l’exèrcit, amb el grau de tinent. El 1859, ja capità, participà en molts combats a la [[guerra d'Àfrica]], entre ells la [[batalla de Castillejos]].
A l'inici de la [[Tercera Guerra Carlina]], el 1872, era tinent coronel, però aviat fou ascendit a brigadier, operant inicialment al Penedès, després a les comarques de Girona i finalment ocupà el càrrec de comandant general de la província de Lleida. El [[1873]] alliberà [[Puigcerdà]] del [[Batalla de Puigcerdà (1873)|setge dels carlins]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Sánchez i Carcelén |nom=Antoni |article=Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873 |url=http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225237/333441 |llengua= |consulta=15/1/2013 |publicació=Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès |volum= |exemplar=2008-2009 |data=2010 |pàgines=p.197-215 |ref=Sanchez}}</ref> Perseguí de manera implacable el cap carlí [[Francesc Savalls i Massot]], el qual el derrotà el [[9 de juliol]] del [[1873]] a la [[batalla d'Alpens]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.
La notícia de la derrota governamental a Alpens i de la mort del brigadier Cabrinetty donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona l'[[11 de juliol]] del [[1873]].
| |||