Obre el menú principal

Canvis

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
En [[1768]] va ser membre de la comissió per a establiment dels límits exactes entre Espanya i França, i va aconseguir per a ell una Encomana de Santiago. Cofundador de la Reial Societat Econòmica de Madrid, arribat a [[tinent general]] i inspector de Cavalleria, va crear el Col·legi Militar d'Ocaña, on va introduir nous mètodes de formació moderna per a l'oficialitat de l'Arma. La Inquisició no el va acossar i va haver de deixar-ho, rebent una modesta destinació al capdavant de l'exèrcit a Guipúscoa.
 
Quan el [[Regne d'Espanya]] va declarar la guerra a la [[Primera República Francesa|República Francesa]], després de l'execució de [[Lluís XVI de França]], [[Manuel Godoy]] es va assessorar d'ell i [[Carles IV d'Espanya]] el va promoure el 1793 a [[Capità General de Catalunya]], amb competències de governador del Principat, en la condició del qual va prendre el comandament de l'exèrcit per a envair el [[Rosselló]] durant la [[Guerra Gran]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sinsoilliez |nom=Robert |títol=Étienne-François-Louis-Honoré Le Tourneur: le Normand qui a gouverné la France |url=http://books.google.escat/books?id=c_1nAAAAMAAJ&q=Kerveguen+La+Houli%C3%A8re&dq=Kerveguen+La+Houli%C3%A8re&hl=ca&sa=X&ei=e0cSU4HwAbPn7AaDg4GYBw&ved=0CFUQ6AEwBQ |llengua=francès |editorial=Editions Charles Corlet |data=2002 |pàgines=69 |isbn=2847060227}}</ref> Entre abril i setembre va prendre [[Arles]] i la vall del riu [[Tec]] vencent, per les seves condicions d'estrateg i tàctic, en la [[batalla del Mas Deu]] i en la [[batalla de Trullars]], i conquistant en l'alt de [[Panissars]] el [[castell de la Bellaguarda]]. El seu rival, el general [[Luc Siméon Auguste Dagobert]], no va poder amb ell, tot i que els espanyols van haver de retirar-se amb 20.000 homes i 106 peces artilleria. Sense mitjans per a continuar una campanya que va arribar ressonància europea, torna a [[Madrid]], per a exigir suport a Godoy. Estant en la gestió, mor en 1794. Des d'aquest moment, la guerra al Pirineu oriental comença a canviar de rumb per les armes espanyoles, mancades d'un cap que pogués suplir les virtuts humanes i professionals de Ricardos.
 
Va ser condecorat amb la Gran Creu de l'Ordre de Carlos III, la més alta distinció de la Monarquia, la seva mort va suposar per a la seva vídua el títol de comtessa de [[Trullars]].
223.351

modificacions