Revisió del 01:08, 1 gen 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' ← Edició anterior		Revisió del 10:21, 29 gen 2015 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) Edició següent →
Línia 1: Els '''gnuni''' foren una família de [[nakharar]]s d'Armènia que posseïren el districte de l'[[Aliovit]] amb la capital [[Zarishan]] i l'[[Apakuniq]] amb la capital [[Malazgird]] (a la província de [[Tauruberan]]). Tenien el títol hereditari de gran-cançoner reial. El primer nakharar esmentat<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Eghiayean \|nom=Biwzand \|títol=Heroes of Hayastan: a dramatic novel history of Armenia \|url=http://books.google.escat/books?id=dn8tAQAAIAAJ&q=atat+first+Nakharar&dq=atat+first+Nakharar&hl=ca&sa=X&ei=Xzh0T9qNHemj0QWw-MUX&ved=0CDEQ6AEwAA \|llengua=anglès \|editorial=Armenian National Fund \|data=1993 \|pàgines=p.311 \|isbn= }}</ref> és Atat, que va seguir al rei a la [[Persarmènia]] vers el [[387]]/[[390]]. Atom apareix vers el [[445]] i Vahan Gnuni cap al [[451]] al temps de la rebel·lio nacional-religiosa. Un altre Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebel·lió del [[481]]-[[482]] i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germà. La figura més important de la família fou [[Mejej Gnuni]] que fou [[marzban]] d'Armènia del [[518]] fins al [[548]]. En el govern anterior, vers el [[515]] o [[516]], els huns Sabirs van fer una incursió des del Caucas fins a Armènia i Àsia Menor (fins al Taure), que també va tocar Pèrsia (Mèdia). Mejej va prendre mesures per evitar una altra incursió i el [[527]] quan els huns van baixar cap Armènia, els va rebutjar. A Metje el va succeir el [[548]] Gushnasp-Vahram.

Gnuní: diferència entre les revisions