Llista de comtes de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.59.123.102 (discussió) a l'última versió de EVA2.0 (bot) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Royal arms of Aragon.svg|thumb|El [[Senyal Reial]], provinent de l'emblema personal de [[Ramon Berenguer IV]].|240x240px]] Els '''comtes de Barcelona''' foren els sobirans del [[Comtat de Barcelona]] i més tard, per reconeixement i extensió, del [[Principat de Catalunya]], des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya. El títol tingué caràcter sobirà fins a la mort de [[Carles II de Castella|Carles II]] i l'arribada del primer Borbó [[Felip V d'Espanya|Felip V]], reconegut inicialment per les institucions catalanes,<ref name=institucions>{{ref-publicació|cognom=Riera i Fortiana|nom=Enric|títol=Les institucions catalanes i Felip V durant la seva estada a Catalunya (1701-1702)|publicació=Pedralbes: revista d'història moderna|exemplar=13 (2) |url=http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/103413/152180|any=1993}}</ref> però arran dels conflictes interns de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] i la posterior abolició de les institucions i furs tradicionals catalans{{sfn|González Enciso|2003|p=36}}{{sfn|González Enciso|2003|p=37}} convertí el títol de comte de Barcelona en un més dels que ostentarien els [[llista de reis d'Espanya|monarques espanyols]]. La única excepció va ser el comte [[Joan de Borbó i Battenberg]], que no va arribar a regnar mai i que ostentà el títol, tot i ser un títol unit a la figura del rei, fins a la seva mort el [[1993]], quan ja era rei el seu fill [[Joan Carles I]], el qual assumirà el títol a la mort del seu pare.<ref name=mercadal>{{ref-llibre|cognom=García-Mercadal |nom=Fernando |llengua=castellà |títol=Los títulos de la Casa Real: algunas precisiones jurídico-dinásticas |pàgines=24 |lloc=Madrid |editorial=Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía|any=1998|url=http://books.google.
==Història del títol==
Línia 8:
Amb els anys, mitjançant matrimonis, aliances i la promulgació de lleis uniformitzadores, de mica en mica el comte de Barcelona fou la figura preeminenent en el territori de la ''Gothia'', reconegut pels altres comtes. A les corts de [[1064]], [[Ramon Berenguer I]], empra per primer cop, a l'usatge 65, el nom de [[Principat de Catalunya]], aplicat llavors a la [[Catalunya Vella]]. Per tant, comença aquí la tradició de veure el comte de Barcelona com a Príncep de Catalunya i, per tant, a la llarga, esdevingué un sobirà. Es basà precisament en la tradició dels [[Regne de Toledo|visigots]], per bé que no va prendre mai el títol de rei, així com tampoc anomenà lleis als [[usatges de Barcelona|usatges]] ni va voler governar sense el consell o aprovació de les forces vives del territori; a les [[corts de Barbastre]] de [[1192]] ja s'esmenten, a més de bisbes i nobles, el tercer estament.<ref name=fita>{{ref-publicació|cognom=Fita Colomé |nom=Fidel |títol=El principado de Cataluña. Razón de este nombre|publicació=Boletín de la Real Academia de la Historia |pàgines=261-269 |volum=40 |url=http://www.cervantesvirtual.com/obra/el-principado-de-catalua-razn-de-este-nombre-0/|any=1902|llengua=castellà}}</ref>
El [[1137]] [[Ramon Berenguer IV]] va acordar esponsals amb [[Ramir II d'Aragó]] per tal de casar-se amb la filla d'aquest [[Peronella d'Aragó|Peronella]]. Des d'ençà del regnat d'[[Alfons II d'Aragó|Alfons II]], el comte de Barcelona fou també rei d'Aragó i esdevindria rei de València i Mallorca, entre altres títols ran les seves conquestes.<ref name=breve>{{ref-llibre|cognom=González Ruiz|nom=David|llengua=castellà|títol=Breve historia de la Corona de Aragón|lloc=Madrid|editorial=Ediciones Nowtilus|any=2012|url=http://books.google.
El títol seguí tenint la significació de sobirania fins a la implantació dels [[Decrets de Nova Planta]], després de la [[Guerra de Successió Espanyola]], de la mà de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], que amb llur abolició dels furs i lleis dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], igualà els súbdits d'aquesta als de la [[Corona de Castella]].{{sfn|González Enciso|2003|p=36}}{{sfn|González Enciso|2003|p=37}} A partir d'aquest moment, el títol quedà integrat com un més dels títols que ostentaria el rei d'Espanya i fins a l'actualitat, a excepció del període de [[1939]]-[[1993]] ostentat per [[Joan de Borbó i Battenberg|Joan de Borbó]], cap de la dinastia, que tot i renunciar als seus drets a la corona en favor del seu fill [[Joan Carles I]], continuà ostentant el títol de comte de Barcelona fins a la seva mort.<ref name=mercadal/>
| |||