Arri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
||
Línia 4:
A [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] va ser deixeble de Lucià, primer clergue que va defensar clarament la diferència entre el Pare i el Fill (Lucià era amic de [[Pau de Samosata]] que defensava idees similars, de les quals Lucià va poder convertir-se en propagador). Pere (bisbe d'Alexandria) el va ordenar diaca però més tard el va expulsar, en condemnar Ari la duresa de la persecució contra els seguidors de Meleci, bisbe de Licòpolis, que havia provocat un cisma a [[Egipte]]. Més tard, sent ja Ari de certa edat, va ser ordenat prevere per Àquila, patriarca de Constantinoble, confiant-li la direcció de l'església de Baukalis, on es va distingir per la seva erudició, arribant-se a suposar que podria succeir a Àquila quan aquest va morir; no obstant això va ser elegit patriarca de Constantinoble Alexandre ([[317]]).
Els catòlics acusen Ari d'actuar des d'aleshores per despit, cosa que no és segura. Ari va acusar (318) Alexandre, bisbe d'Alexandria, de ser partidari de Sabeli i de les doctrines sabelianes (que fonien en una sola les tres persones de la Trinitat) condemnades uns anys abans per un Concili celebrat a Alexandria ([[261]]). Alexandre va exposar les seves doctrines, que van resultar ser ortodoxes, mentre Ari sostenia que el Pare havia creat al Fill, i per tant aquest havia de ser inferior.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kärkkäinen |nom=Veli-Matti |títol=The Trinity: Global Perspectives |url=http://books.google.
L'Emperador [[Constantí I el Gran]], que després del [[324]] governava l'Imperi en solitari i temia que aquests disputes teològiques alteressin la pau publica, va intentar evitar el cisma, utilitzant com a mediador Osi, bisbe de [[Còrdova]], però va fracassar. Constantí va convocar llavors el primer concili ecumènic a Nicea ([[325]]) al qual van assistir 318 bisbes, la majoria orientals, i en el qual el bisbe Alexandre d'Alexandría va estar assistit pel jove diaca Atanasi (després sant) que es va convertir en campió dels opositors a Ari, els seguidors del qual estaven dirigits per Eusebi de Nicomèdia, però sols van aconseguir 22 adhesions. El Concili va determinar que el Pare i el Fill eren consubstancials o iguals (en grec es va utilitzar la paraula "''omousios''" mentre que va ser rebutjat el concepte de "creat" per referir-se al Fill: únicament tretze bisbes es van oposar a la utilització de la paraula consubstancial, i quan Ari va exposar que el Fill no era abans de ser engendrat, que era de l'altra persona i de l'altra substància que les del Pare i que era criatura subjecta a mudança, altres bisbes se'n van separar, fins que finalment solament Ari, Secundus de Ptolemaida i Teonas de Marmàrica defensaven les posicions intransigents, i van ser anatematitzats i desterrats (també es va desterrar Eusebi de Nicomèdia i Teognis o Teoguis de Nicea).
| |||