Guerra Pindari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Facilita la lectura de la sintaxi per l'STA
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 51:
Els pindaris, antics auxiliars marathes, s'havien estalert a Malwa, en territoris cedits el 1794 per Sindhia prop del Narmada. La Companyia va decidir el setembre [[1816]] posar fi als saquejos i atacs anuals dels pindaris que assolaven diverses regions de l'Índia central quasi sempre sota domini britànic (el [[1812]] els districtes de Mirzapur i Shahabad, el [[1815]] i [[1816]] els dominis del Nizam i el [[1816]] els [[Circars Septentrionals]]) i que duraven ja uns deu anys. Els seus caps principals eren Hiru, Buran, Chitu, Wasil Muhammad i Karim Khan. Lord Hastings fou encarregat de dirigir la campanya; els preparatius militars i diplomàtics van ocupar bona part del [[1817]] i avançat l'any es van iniciar les operacions que tenien per objectiu encerclar i eliminar a les diverses bandes de pindaris, atacant des de [[Bengala]] a [[Gujarat]] i pel sud des del [[Dècan]]. La guerra es va barrejar amb la [[tercera Guerra Anglo-Maratha]].
 
Hastings va dirigir una força de 120.000 homes i 300 canons dividida en dos seccions: la Northern Force, amb quatre divisions, sota el seu comandament personal; i la Deccan Force amb 5 divisions, manada per Thomas Hislop i Sir John Malcolm. El gener de [[1818]] els pindaris havien estat expulsats de Malwa i [[Chamba]] després de la derrota a la [[batalla de Mahidpur]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Duff |nom=James Grant |títol=A History of the Mahrattas |volum=vol.2 |url=http://books.google.com/books?id=e_Pc4ZQMoy0C&pg=PA1&dq=A+history+of+the+Mahrattas,+Volume+2&hl=en&ei=CZl6TJr9JYOisAOmpPTtCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=H. Milford |data=1921 |pàgines=487 |isbn=}}</ref> Els tres exèrcits es van reunir sota Hastings. Els pindaris donaven una part del seu botí als marathes: al [[peshwa]] de [[Poona]], als rages [[bhonsles]] de [[Nagpur]], als [[Holkar]] de [[Maheshwar]] (després d'[[Indore]]) i als [[Sindhia]] de [[Gwalior]]; però tots aquests foren separadament derrotats pels britànics. Sindhia va haver de signar un tractat de pau en el que acceptava combatre als pindaris als que fins llavors havien protegit. Els altres foren derrotats seguidament. Els mateixos pindaris van presentar poca resistència. Amir Khan Pindari, el principal i més poderós cap, va acceptar les condicions ofertes (novembre de 1817) i va esdevenir nawab hereditari de [[Tonk]]. El cap Karim Khan es va rendir el [[18 de febrer]] de [[1818]] i va rebre a canvi el petit principat de [[Gawashpur]] a les [[Províncies Cedides i Conquerides]] (després [[Províncies del Nord-oest]] i més endavant [[Províncies Unides]] i modernament [[Uttar Pradesh]]). La resta de caps o es van rendir o foren morts o capturats. Un dels més notables fou Chitu, aliat d'Holkar, que va morir atacat per un tigre quan fugia. Wasil Muhammad fou entregat per un cap maratha als britànics i va morir captiu a [[Ghazipur]], i [[Baji Rao II]] que va fugir perseguit pels anglesos acompanyat de [[Pratap Singh]], Raja de Satara,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Duff |nom=James Grant |títol=A History of the Mahrattas |volum=vol.2 |url=http://books.google.com/books?id=e_Pc4ZQMoy0C&pg=PA1&dq=A+history+of+the+Mahrattas,+Volume+2&hl=en&ei=CZl6TJr9JYOisAOmpPTtCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=H. Milford |data=1921 |pàgines=487 |isbn=}}</ref> fou encalçat i derrotat a la [[batalla d'Ashta]] el [[20 de febrer]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Naravane |nom=M. S. |títol=Battles of the Honourable East India Company |url=https://books.google.escat/books?id=bxsa3jtHoCEC&pg=PA85&dq=Ashti+1818&hl=ca&sa=X&ei=SzOgVJ3QKsmqU6KwgZAD&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Ashti%201818&f=false |llengua=anglès |editorial=APH Publishing |data=2006 |pàgines=85 |isbn=813130034X}}</ref> Les operacions de pacificació al centre de l'Índia foren dirigides per Sir John Malcolm i no van representar cap problema.
 
== Referències ==