Motor rotatiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 56:
El [[Gnome (motor)|motor Gnome]] va ser un treball dels tres germans Seguin, Louis, Laurent, i Augustin. Eren bons enginyers i néts del famós enginyer francès [[Marc Seguin]]. El 1906 el germà gran, Louis, va formar la [[Gnome et Rhône|Société des Moteurs Gnome]] per construir [[motor estacionari|motors estacionaris]] d'ús industrial, adquirint a la [[Motorenfabrik Oberursel]] la llicència per produir el motor estacionari monocilíndric.
 
Louis va estar acompanyat pel seu germà Laurent, qui va dissenyar un motor rotatori específicament per a ús en avions, utilitzant els cilindres del motor Gnome. El primer motor experimental dels germans tenia 5 cilindres el qual erogava una potència de 25 kW (34 HP), sent radial en lloc de rotatiu. Després van canviar pel disseny rotatiu per aconseguir una millor refrigeració, i el primer motor de producció, el "Omega" de 7 cilindres i 37 kW (50 HP), va ser mostrat en l'exhibició d'automòbils de París de 1908.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kennett |nom=Lee |títol=The First Air War: 1914-1918 |url=http://books.google.escat/books?id=tjS0ez6xMAwC&pg=PA104&dq=rotative+motor+gnome+omega&hl=ca&sa=X&ei=4-UkT6WaBYmLhQfO6LjWBA&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=rotative%20motor%20gnome%20omega&f=false |llengua=anglès |editorial=Simon and Schuster |data=1999 |pàgines=p.104 |isbn=0684871203 }}</ref> El Gnome Omega N º 1 encara existeix, i és adquirit i preservat pel difunt Almirall retirat [[Lauren S. McCready]], el seu últim propietari privat, i ara es troba en la col·lecció del [[Museu Nacional de l'Aire i l'Espai]] del [[Institut Smithsonian]]. Els Seguin van usar la millor aliatge disponible llavors, acer al níquel, recentment desenvolupada, i van mantenir el pas sota [[Màquina eina|maquinant]] els components des de peces de metall sòlides, les parets dels cilindres del GNOME de 50 HP eren de només 1,5 mm de gruix i les bieles tenien profunds canals centrals per reduir pes. Mentre que la relació cilindrada-potència era baixa, la relació pes-potència era extraordinària, amb 1 HP per kg.
 
L'any següent, el 1909, l'inventor [[Roger Ravaud]] va col·locar un en el seu '' Aéroscaphe '', una combinació d'[[hidroala]] / avió, el qual va entrar en el concurs d'avions i pots de motor de [[Mònaco]]. No obstant això, el motor es va fer popular quan [[Henri Farman]] el va usar en el famós avió Rheims, guanyant el Grand Prix amb la major distància coberta en un vol sense aturar (180 km), i creant també un rècord pel vol de major durada.