Manuel Joaquín Álvarez de Toledo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 7:
Durant el regnat de [[Carles II de Castella]], el bàndol nobiliari que encapçalava s'oposava al [[Joan Josep d'Àustria]], fill natural de Felip IV i privat de Carles II. Va veure frustrada per dues vegades la seva candidatura a virrei d'Aragó proposada pel propi [[Consell d'Aragó]]. Mort Joan Josep d'Àustria i després del període en què el [[Luis Francisco de la Cerda i Aragó|Duc de Medinaceli]] el va substituir, fou nomenat president del [[Consell de Castella]] (1684). Va obtenir la màxima confiança de la reina Maria Lluïsa el 1685 amb el càrrec de [[privat]]. Es va proposar sanejar la desastrosa hisenda amb mesures que en termes moderns diríem un pla d'estabilització (devaluació, retall de despeses). Les banderies nobiliàries no van acabar i tornaren els partidaris del [[cardenal Portocarrero]] i el [[duc d'Arcos]], que es van acostar al poder amb el segon matrimoni del rei amb [[Marianna de Neuburg]] el 1689. El comte d'Oropesa renunciar als seus càrrecs el 1691 i se li va ordenar romandre allunyat de la cort en la seva senyoria de la La Pobla de Montalbán.
 
Enmig de les tensions successòries, va ser cridat de nou a la cort el 1696 tornant a ocupar la presidència del [[Consell de Castella]], i el càrrec de [[privat]] el 1698. Quedant clar que el rei no tindria successió directa va proposar a [[Josep Ferran de Baviera]] com a candidat a la successió, però aquest va morir el febrer de 1699 i aleshores va optar per l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles d'Àustria]]. Va ser objecte del ''[[Motín de los gatos]]'' (abril de 1699), després del que va caure en desgràcia.<ref name=CO>{{Ref-llibre |cognom=Alloza |nom=Ángel |títol=La vara quebrada de la justicia: un estudio histórico sobre la delincuencia madrileña entre los siglos XVI y XVIII |url=http://books.google.escat/books?id=kDBJO9JsvQQC&pg=PA109&dq=Mot%C3%ADn+de+los+gatos&hl=ca&sa=X&ei=czqSUouzCuiw0QWO3IDYDg&ved=0CFQQ6AEwBA#v=onepage&q=Mot%C3%ADn%20de%20los%20gatos&f=false |llengua=castellà |editorial=Los Libros de la Catarata |data=2000 |pàgines=110 |isbn=8483191083}}</ref> Va ser substituït pel [[cardenal Portocarrero]], que encapçalava el partit francès partidari de la successió en la [[Casa de Borbó]]. S'exilià a la cort del pretendent austríac instal·lada a Barcelona, on va el 1707 quan ja havia esclatat la [[Guerra de Successió Espanyola]].
 
==Vegeu també==