Art asturià: diferència entre les revisions

La denominació d'«art asturià» va ser establerta per [[Jovellanos]] al segle XVIII a la seva obra ''Elogio a Ventura Rodríguez'', constituint el primer estil internacional de la península Ibèrica, des de la desaparició de l'[[Imperi Romà]], del que té alguna influència.<ref>{{citar web| url=http://books.google.cat/books?id=ptHCHp8ilcIC&pg=PA290&lpg=PA290&dq=Jovellanos+y+el+arte+asturiano&source=bl&ots=bDltrE1QEu&sig=ydmi9NtPNHYvYTQ2-3rrccuSZFc&hl=esca&ei=qzU3TfnxDcz44Aaaq9zlAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBoQ6AEwAA#v=onepage&q=Jovellanos%20y%20el%20arte%20asturiano&f=false|cognom=García Melero|nom=Enrique|títol=Literatura española sobre artes plásticas:Jovellanos y el arte asturiano|editor= Ediciones Encuentro|any=2002|pàgines = pàg.290-293| llengua=castellà|consulta=19-01-2011|id= ISBN 84-7490-649-0}}</ref>Tanmateix hi ha dades documentals contemporànies, entre les quals es troben la sèrie de tres cròniques: la [[crònica Albeldense|Albeldense]], la [[crònica Rotense|Rotense]] i la [[crònica Sebastianense|Sebastianense]], realitzades per orde del rei [[Alfons III d'Astúries|Alfons III el Magne]], on es descriu minuciosament els edificis asturians. Segons [[Ramón Menéndez Pidal]] va ser un tema introduït a les narracions de cròniques, encara que no acostumava a ésser comú que aquest tema hi fos tractat, ja que: ''sens dubte estava imposat pel gust particular d'Alfons III, apassionat per les edificacions''.<ref>[[#Menéndez|Menéndez y Pidal 1971]]: pàg.11</ref> Els estudis i descripcions sobre aquest art es van continuar realitzant per grans autors com [[Ceán Bermúdez]], [[José Amador de los Ríos]] i per [[Helmuth Schlunck]] amb una gran monografia general de l'any [[1947]] i més modernament les de [[Víctor Nieto Alcaide]] a ''La imagen de la arquitectura asturiana de los siglos VIII y IX en las crónicas de Alfonso III'' (1989) i [[Carlos Cid Priego]] a la seva obra ''El arte prerrománico de la monarquía asturiana'' (1995).<ref>[[#Hevia|Hevia Blanco 1997]]: pàg.16</ref>

Com a precedent d'aquesta etapa, en el procés de transició cap a l'art preramirense a partir de l'evolució de l'art visigòtic, hi ha l'església de la Santa Cruz a [[Cangas de Onís]], originàriament construïda sobre un [[dolmen]] prehistòric,<ref>{{citar web|url=http://books.google.cat/books?id=aQyG3u_sJacC&pg=PA38&dq=arte+asturiano&hl=esca&ei=a-I1Tfm0M4WcOurh6bQC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDkQ6AEwBA#v=onepage&q=arte%20asturiano&f=false|títol=Los orígenes de la Reconquista y el Reino asturiano|editor= Akal |autor=Espino Nuño, Jesús |any=1996|llengua=castellà|pàgines= pàg.29|lloc=Madrid|id= ISBN 84-460-0459-3|consulta= 18-01-2011}}</ref> i reconstruïda després de la destrucció que va patir a la [[guerra civil espanyola]] i l'església de [[San Juan de Santianes]] ([[Pravia]]), edificada per orde de [[Silo I d'Astúries]]. En aquesta apareixen pràcticament tots els elements del preromànic asturià, encara que en essència segueix l'estil visigòtic, com són el [[pòrtic]] i la capçalera amb [[absis]] rectangular exterior i tres capelles interiors de forma quadrada al [[transsepte]], però ja té els [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] sostinguts per columnes quadrades i una planta basical en lloc de les visigòtiques que tenien diversos compartiments. Tots aquests canvis tenen ja una certa influència de l'art carolingi, segurament a causa dels contactes que va mantenir el rei Alfons II amb [[Carlemany]]. La construcció de la ciutat "reial" d'Oviedo va ser un intent d'imitació de la de [[Toledo]] i també de la d'[[Aquisgrà]]. L'antiga catedral del Salvador era al centre de la ciutat i a la part sud hi havia el palau amb la capella palatina o [[Cámara Santa de Oviedo|Cámara Santa]] i la [[cripta de Santa Leocadia]] feta construir per Alfons II per guardar les [[relíquia|relíquies]] de la santa que havia fet portar des de Toledo. En aquesta època l'[[arquebisbe de Toledo|arquebisbe]] [[Elipand de Toledo]] va crear la tesi de l'[[adopcionisme]]. Els asturians van donar suport a [[Roma]] i Aquisgrà, que eren contraris a aquesta [[heretgia]] que fou declarada pel papa [[Adrià I]] l'any [[794]] per pressions rebudes pel mateix Carlemany. Per tots aquests motius, no és d'estranyar que l'art asturià fos més proper a l'[[art carolingi]] que a cap altre.<ref>[[#Nieto|Nieto Alcaide 1989]]: pàg.18</ref>

*{{citar llibre|cognom= Hevia Blanco|nom= Jorge|coautors=Adán Álvarez, Gemma|títol= La intervención en la arquitectura prerrománica asturiana|any=1997|editorial= Universidad de Oviedo|lloc= Oviedo|url=http://books.google.cat/books?id=ASKwYAXsPhQC&pg=PA16&dq=Arte+asturiano&hl=esca&ei=mog4TbWxIc2cOue8qKoL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q=Arte%20asturiano&f=false|llengua=castellà|isbn= 84-83-17-011-6|ref= Hevia}}