Funció trigonomètrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'complert' per 'complet'
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-hl=es +hl=ca, -hl=de +hl=ca, -hl=en +hl=ca, -hl=fr +hl=ca, -hl=it +hl=ca)
Línia 119:
: <math>x^2 + y^2 = 1 \,</math>
 
Observant la figura de la dreta. Sia una segment de línia recta que va de l'origen fins a la circumferència goniomètrica i forma un angle positiu ''t'' amb la meitat positiva de l'eix ''x''. Les coordenades ''x'' i ''y'' de l'extrem d'aquest segment que toca la circumferència goniomètrica són, respectivament, el cos ''t'' i el sin ''t''.<ref>[http://books.google.cat/books?id=im-x_vl6gnsC&pg=PA444&lpg=PA444&dq=%22funci%C3%B3+sinus%22&source=bl&ots=i2BvNfjrWG&sig=lASjbN1WZ0iy-iHO2e0CPyO6AUQ&hl=enca&ei=mJbdSYWUKKHUjAeJ_rCnDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8#PPA437,M1 Càlculus] A la pàgina 437 hi ha la definició del sinus i el cosinus basant-se en la circumferència goniomètrica.</ref> Traçant una perpendicular a l'eix ''x'' que passi per l'extrem del segment s'obté un triangle rectangle format pel segment, aquesta perpendicular i l'eix x. Aquest triangle rectangle permet comprovar que pels angles del primer quadrant la definició coincideix amb la definició basada en el triangle rectangle. Com que el radi del cercle és igual a la hipotenusa i té longitud 1, resulta que sin θ = ''y''/1 i cos θ = ''x''/1. La circumferència goniomètrica, es pot entendre com una forma de representar un nombre infinit de triangles rectangles, en els que varien les longituds dels catets, però que la longitud de la hipotenusa es conserva constant igual a 1.
 
[[Fitxer:Trigonometric_functions.svg|300px|thumb|Funcions trigonomètriques:<span style="color:#00A">Sinus</span>, <span style="color:#0A0">Cosinus</span>, <span style="color:#A00">Tangent</span>, <span style="color:#AA0">Cosecant</span>, <span style="color:#A0A">Secant</span>, <span style="color:#0AA">Cotangent</span>]]
Línia 174:
:<math>\cos x = 1 - \frac{x^2}{2!} + \frac{x^4}{4!} - \frac{x^6}{6!} + \cdots = \sum_{n=0}^\infty \frac{(-1)^nx^{2n}}{(2n)!}</math>
 
Aquestes identitats sovint s'agafen com a ''definicions'' de les funcions sinus i cosinus.<ref>[http://books.google.cat/books?id=ha1ad_abDKwC&pg=PA239&lpg=PA239&dq=%22funci%C3%B3+sinus%22&source=bl&ots=eM2z8URV5r&sig=-kN-OcLzz3UTPKV6JbAytDJWD_k&hl=enca&ei=3qPdSfilOMKgjAfK-4GnDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5#PPA201,M1 Definició de les funcions trigonomètriques basant-se en sèries]</ref> Sovint es fan servir com un punt de partida per a un tractament rigorós de les funcions trigonomètriques i les seves aplicacions (per exemple, en les [[sèrie de Fourier|sèries de Fourier]]), donat que la teoria de les [[sèries infinites]] es pot desenvolupar a partir dels fonaments dels [[nombres reals]], de forma independent de qualsevol mena de consideracions geomètriques. Llavors, la [[derivabilitat]] i la [[funció contínua|continuïtat]] d'aquestes funcions s'estableixen només a partir de les definicions de les sèries.
 
A partir d'un teorema d'[[anàlisi complexa]], hi ha una única [[Continuació analítica|extensió analítica]] d'aquestes funcions reals al conjunt dels nombres complexos. Aquestes extensions tenen les mateixes sèries de Taylor, d'aquesta forma, les funcions trigonomètriques es defineixen en el conjunt dels nombres complexos emprant les sèries de Taylor de més amunt.