Fidel Dávila Arrondo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 59:
A l'agost de [[1939]] va cessar al capdavant del Ministeri i el [[19 d'agost]] va ser nomenat Capità General de la [[II Regió Militar]] ([[Sevilla]]).<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1939/231/A04555-04555.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 231, del 19 d'agost de 1939]</ref> FVa ser substituït en la Capitania general pel Tinent General [[Miguel Ponte]] el [[12 de maig]] de [[1941]], sent nomenat per segona vegada en la Prefectura de l'Alt Estat Major.<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1941/132/A03343-03343.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 132, de 12/05/1941]</ref> En 1940 va ser nomenat Cavaller de l'[[Orde Militar i Hospitalària de Sant Llàtzer de Jerusalem]] en el seu grau de Gran Creu. El [[20 de juliol]] de [[1945]] va ser designat nou [[Ministeri de l'Exèrcit d'Espanya|Ministre de l'Exèrcit]], a pesar que un any més tard va passar a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1946/121/A03170-03170.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 121, d'1 de maig de 1946]</ref> En octubre de [[1949]], amb motiu d'un viatge de [[Francisco Franco]] al [[Estado Novo (Portugal)|Portugal salazarista]], va ser cridat per encapçalar el govern durant nou dies.<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1949/294/A04442-04442.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 294, de 21 de octubre de 1949]</ref>
En [[1951]] fou cessat en el Ministeri, passant a formar part del [[Consell del Regne]] i nomenat president de Consell Superior Geogràfic. En [[1949]], el dictador [[Francisco Franco]], en qualitat de [[Cap de l'Estat]], li va concedir el [[títol nobiliari]] de [[marquès de Dávila]], amb [[grandesa d'Espanya]] en [[1951]].<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1951/199/A03384-03384.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 199, del 18 de julio de 1951]</ref> Després de la seva defunció va ser ascendit honoríficament a [[Capità general]] de l'Exèrcit, màxima graduació militar espanyola.
== Imputació i extinció ==
En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del [[franquisme]] imputats per la [[Audiència Nacional]] en el [[Imputats pel jutge Garzón en la causa contra el Franquisme|sumari]] instruït per [[Baltasar Garzón]] pels presumptes [[delicte]]s de [[detenció il·legal]] i [[crims contra la humanitat]] que suposadament haurien estat comesos durant la [[Guerra civil espanyola]] i els primers anys del [[dictadura de Francisco Franco|règim de Franco]]. La imputació es va realitzar malgrat la notorietat de la defunció de Fidel Dávila, dada que constava en les hemeroteques i bibliografia sobre el tema;<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1962/03/22/070.html "Esta madrugada ha fallecido el general Dávila Arrondo"], en diari ''ABC'', 22 de març de 1962, pàgina 70.</ref><ref>Dávila Jalón, Valentín. [http://books.google.es/books?id=cpyzAAAACAAJ&dq=Fidel+Dávila&hl=es&sa=X&ei=nkI4U6ynCMWy7AaWr4HgAQ&ved=0CDwQ6AEwAQ ''Una vida al servicio de España: General don Fidel Dávila Arrondo 1878-1962, Volumen 1''], Talleres Prensa Española,1978. ISBN 8430000003, 9788430000005.</ref><ref>Busquets i Dalmau, Juan. [http://books.google.es/books?id=xUA-3AEGJ9IC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false ''Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963)''], L'Abadia de Montserrat, 2000 - 292 páginas. ISBN 8484151832, 9788484151838.</ref> a més, el general hagués tingut 130 anys al moment de la imputació. La mort extingeix la [[responsabilitat penal|responsabilitat criminal]], com així va declarar el jutge finalment quan va rebre constància fefaent del fet, esdevingut quaranta-sis anys abans.<ref>[http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/200810/16/espana/20081016elpepunac_4_Pes_PDF.doc Text de l'actt de 16 d'octubre de 2008]</ref><ref>[http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/200811/18/espana/20081118elpepunac_1_Pes_PDF.doc Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.]</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Garzon/reparte/causa/franquismo/elpepunac/20081119elpepinac_2/Tes El País: Garzón reparte la causa del franquismo.]</ref> La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de [[prevaricació]]: el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] el va absoldre del delicte de prevaricació,<ref>{{cita noticia|nombre=José|apellidos=Yoldi|coautores=Julio M. Lázaro|título=El Supremo considera que Garzón erró, pero no prevaricó, y lo absuelve|url=http://politica.elpais.com/politica/2012/02/27/actualidad/1330340276_898741.html|obra=[[El País]]|fecha=27 de febrer de 2012|fechaacceso=7 de setembre de 2013}}</ref>encara que li va retreure al jutge que dirigís l'acció penal contra persones que sabia que havien mort molts anys enrere, i tot això amb una «errònia aplicació del Dret», segons la pròpia sentència absolutoria.<ref>[http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_438335/9141-el-ts-absuelve-a-garzon-pese-a-que-no-respeto-la-ley-de-amnistia#.UzhRZzlfREQ «El TS absuelve a Garzón pese a que no respetó la Ley de Amnistía»], a diari ''La Razón'', 1 de març de 2012.</ref><ref>[http://www.abc.es/20120228/espana/abcp-supremo-absuelve-garzon-pero-20120228.html «El Supremo absuelve a Garzón, pero le critica por cuestionar la ley de Amnistía»], en diari ''ABC'', 28 de febrer de 2012.</ref>
== Referències ==
Linha 76 ⟶ 79:
[[Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil Espanyola]]
[[Categoria:Militars barcelonins]]
[[Categoria:Ministres catalans del Govern d'Espanya]]
| |||