Revisió del 11:08, 27 gen 2015 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Així el text acompanyant apareix en català ← Edició anterior		Revisió del 20:17, 29 gen 2015 modifica desfés Ana Merino Mir (discussió \| contribucions) 241 edits Correcció Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Edició següent →
Línia 213: El [[1966]], Mao va iniciar la Revolució Cultural, la qual és vista pels seus opositors (occidentals i xinesos) com un cop contra els seus rivals, aconseguint el suport dels joves del país, i purgant el govern del lideratge moderat. Els seus partidaris afirmen que va ser un experiment de la democràcia directa un intent genuí per purgar la societat xinesa de la corrupció i d'altres influències negatives. Però, després d'un període de desordre, les forces moderades sota el lideratge de Zhou Enlai gradualment van guanyar influència. Després de la mort de Mao, [[Deng Xiaobing]], considerat el líder dels reformistes de l'economia, va ~~assolir~~ guanyar la lluita pel poder, ia la vídua de Mao, Jian Qing, i els seus associats, els quals havien pres el control del país, que van ser arrestats i sotmesos a judici. A partir de llavors, el govern ha afluixat gradualment el control governamental sobre les activitats personals, i ha començat a realitzar una transició d'una economia planejada a una economia mixta. Els partidaris de les reformes econòmiques han ressaltat el ràpid desenvolupament dels sectors de consum i de les exportacions, la creació d'una classe mitjana urbana, que avui dia constitueix el 15% de la població, una millor qualitat de vida (la qual cosa es veu en l'increment del [[PIB]] per capita, les despeses dels consumidors, l'[[esperança de vida]], l'[[alfabetisme]], i la producció total de grans), així com majors llibertats i drets individuals, encara que aquests assoliments són recents. Els crítics asseguren que les reformes han causat disparitats en la riquesa, han provocat una severa contaminació ambiental i corrupció i han elevat la [[taxa d'atur]]. Malgrat les concessions a favor del [[capitalisme]], el Partit Comunista de Xina roman en el poder i manté polítiques repressives en contra dels grups que considera són amenaces, com ara el Falun Gong, i el moviment separatista del [[Tibet]]. Els partidaris d'aquestes polítiques, per contra, asseguren que estan conservant l'estabilitat de la societat, mentre que els opositors les consideren una violació de les normes dels drets humans que la comunitat internacional reconeix.

República Popular de la Xina: diferència entre les revisions