Aglutinant (pintura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-hl=es +hl=ca, -hl=de +hl=ca, -hl=en +hl=ca, -hl=fr +hl=ca, -hl=it +hl=ca) |
||
Línia 1:
Un '''aglutinant''' és una substància desenvolupada per a utilitzar-la barrejada amb [[pigment]] i produir així una [[pintura (material)|Pintura]]. La denominació aglutinant s'utilitza per a [[pintures]] artístiques; mentre que el terme "base" s'utilitza per als aglutinants utilitzats en màquines dispensadores de color.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|consulta=2 de novembre de 2014}}</ref>
Els aglutinants es poden definir com substàncies que s'adhereixen al pigment i el mantenen fixat a un suport.<ref>{{ref-llibre|títol=The sculpture reference illustrated: contemporary techniques, terms, tools, materials, and sculpture|autor=Arthur Williams|editorial=Sculpture Books|any=2005|pàgina=40|consulta=17 gener 2012}}</ref> A l'[[època clàssica]], per exemple, s'ha utilitzat com a aglutinant l'ou, la [[cera]], el [[Betum (pasta)|betum]] i fins i tot la [[mel]].<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.ca/books?id=BbkrZuMc-hwC&pg=PA18&dq=sculpture+binder&hl=
Els aglutinants acostumen a ser de dos tipus, segons el seu origen: animals o vegetals: els primers normalment s'obtenen bullint peülles, ossos o pell d'animals per després mesclar el residu gelatinós que s'obté amb aigua i pigments; mentre que els segons d'obtenen a partir de [[goma (substància)|gomes]] adhesives naturals presents a les plantes, com la [[goma aràbiga]].<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.ca/books?id=_Jc4VBmK9l8C&pg=PA351&dq=organic+binder&hl=
Segons llur composició les pintures resultants es poden catalogar com pintures d'assecat físic i pintures d'assecat físic-químic. Les primeres s'assequen quan els [[dissolvent]]s de l'aglutinant s'evaporen, per exemple, les [[laca|laques]] de [[nitrocel·lulosa]] (la laca d'ungles és un bon exemple). Les segones, a part de l'evaporació dels dissolvents, es dóna una [[reacció química]],amb l'oxigen de l'aire que per oxidació uneix cadenes amb una [[polimerització]] que fa augmentar la seva longitud (i el seu pes [[molecular]]) fins a esdevenir un sòlid ([[vernís]] o pintura).
|