Obre el menú principal

Canvis

m
orto
Cursà estudis superiors en la [[Universitat de Colorado a Boulder|Universitat de Colorado (Boulder]]). Atret per la carrera musical, emprengué estudis de [[trombó]], instrument en el que arribaria assolir una màxima mestria. Durant tota l'època de la seva joventut tocà en moltes orquestres, en què destacà la fina sonoritat que obtenia d'aquell instrument.
 
Sempre restà obsessionat per aconseguir un nou so, vibrant i expressiu que sortís de la monotonia de la música dels seus col·legues. Lluità per assolir que el seu instrument aconseguís veu independent. També treballà com arranjador de jazz. Malgrat tot, la seva obra, tant d'executor com de compositor, no entra de ple en el concepte del jazz. La seva orquestra, una orquestra veritablement nombrosa, la constituí el [[1938]], quan estavaes trobava en el seu apogeu l'anomenada època [[swing]] del jazz, és a dir, quan els músics blancs començaren a fer la competència als negres i portaren aquella música a les masses blanques del país, que acolliren favorablement el que abans refusaven pel seu origen racial. Glenn Miller i [[Benny Goodman]] foren els dos directors més retribuïts i populars d'aquesta època de jazz mistificat.
 
Miller encara més que Goodman, s'inclinà pel melòdic i sentimental. Però el que el caracteritza per sobre de tot és el seu empenyorament en assolir una nova sonoritat, cosa que aconseguí plenament, car, mercès a la seva execució en el trombó i a l'estudiada direcció, sabé aconseguir aquesta música inconfusible, de rumorremor metàl·liclica i poèticpoètica, que produeix sorpresa enarreu eldel món sencer. Resta clar que el seu valor és superficial i espectacular. Però això, no fou obstacle perquè es convertís en l'ídol de la joventut. Volgué aconseguir encara més: crear el que ell entenia per música nord-americana. Intentà que la seva obra fos un himne nacional.
 
Durant la [[segona guerra mundial]] militaritzà la seva orquestra i recorregué els fronts de batalla portant l'entusiasme de la seva música als joves combatents, els quals feren d'aquella orquestra i del seu director un símbol, el de la lluita i sofriment del poble nord-americà, que assoliria la victòria amb a seva sang, suor i llàgrimes.
532

modificacions