Cronos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cadascún > cadascun |
→Destronament d'Urà i regnat de Cronos: Corregida l'ortografia |
||
Línia 16:
| Equivalent romà = [[Saturn (mitologia) |Saturn]]
}}
A la [[mitologia grega]], '''Cronos''' (en [[grec antic]], Κρόνος) era fill d'[[Urà (mitologia)|Urà]] (el cel) i [[Gea]] (la terra). Va ser el rei dels [[Tità|Titans]] i pare de [[Zeus]].<ref>Nota de la plana 160 de les [http://books.google.cat/books?id=IkOyMyCy_FAC&printsec=frontcover&dq=metamorfosis+Apuleu&hl=ca&ei=9jdqTYmjOIWZ8QP575nyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Metamorfosis] d'[[Apuleu]] vol II i últim: llibres VI-XI: ''Hera, Filla de Cronos i de Rea, germana i més tard muller de Zeus''. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1931.</ref> Sovint ha estat confós amb el seu homònim [[Chronos]] (en grec Χρόνος). A la [[mitologia romana]], Cronos s'identifica amb el déu [[Saturn (mitologia)|Saturn]].
El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus propis fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa [[Rea (mitologia)|Rea]]. Aquesta amagà el seu darrer fill, [[Zeus]], i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels [[Ciclop]]s, va destronar el seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat.
Línia 29:
Després de derrotar [[Úranos|Urà]], Cronos va tornar a tancar al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] els [[hecatónquir|hecatònquir]]s i els [[ciclops]], als quals temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa carcellera [[Campe]]. Després, va pujar al tron al costat de la seva germana Rea com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Cronos es va denominar l'edat daurada, en la qual la gent no necessitava ni lleis ni regles, perquè tothom feia allò que era correcte i no existia la immoralitat.
Cronos va saber a través de [[Gea]] i [[Úranos|Urà]], posseïdors del coneixement de l'esdevenidor, que estava destinat a ser enderrocat per un dels seus fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus [[Demèter]], [[Hera]], [[Hades]], [[Hestia]] i [[Posidó]], se'ls va empassar només néixer. Quan Rea estava a punt de parir el seu sisè fill, Zeus, la deessa va demanar a [[Gea]] que maquinés un pla per salvar-lo
Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jápeto, els tres fills d'[[Úranos|Urà]] i [[Gea]], reben cadascun un terç de la Terra, i Cronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i [[Rea (mitologia)|Rea]] tan aviat com neixen, però a Dódona, Rea dóna a llum en secret el seu fill [[Zeus]], al qual envia a [[Frígia]] per ser criat per tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i [[Rea (mitologia)|Rea]], fet que provocà que els seus fills declaressin i lliuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no menciona la mort d'[[Úranos|Urà]] a mans de Cronos ni l'intent de matar algun dels seus fills.
Línia 36:
Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare i el va destronar. Cronos, derrotat, es va veure obligat a reviure els fills que havia devorat. Després va ser llançat al Tàrtar.
Als antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare Urà, governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i dels altres Titans, quan va amagar els seus fills menors, els Ciclops, gegants d'un sol ull, i els Hecatònquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i
Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:
* Per una cabra anomenada Amaltea, mentre una companyia de Curetes o Coribants, ballarins armats, cridaven i aplaudien per fer soroll i, així, Cronos no sentís els plors del nen.
* Per una nimfa anomenada Adamantea, que va amagar el nen dalt d'un arbre on el va penjar amb una corda de manera que quedés suspès entre la terra, el mar i el cel, sobre els quals governava el seu pare, Cronos.
* Per la seva àvia, Gea.
* Per una nimfa anomenada Cinosura, a qui, en agraïment, Zeus va pujar entre les estrelles després de la seva mort.
* Per Melissa, qui el va alimentar amb llet de cabra.
| |||